Enfangats i enfangades a les Escletxes com autèntics investigadors i investigadores

L’alumnat de 4rt d’ESO de l’optativa de Biologia i Geologia de l’institut Francesc Ferrer i Guardia han investigat Les escletxes del Papiol l i ho han fet amb un gran interès i motivació! Després de tants dies de pluja ha estat molt didàctic identificar els materials rocosos permeables i els impermeables que tenim a les Escletxes. Han realitzat una excel·lent tasca de caracterització dels riscos geològics de la zona.

En primer lloc han reflexionat i formulat diverses hipòtesis al voltant d’aquesta formació geològica integrada dins la Serra de Collserola catalogada com a geòtop d’interès. A continuació l’han situat geogràficament amb les fotos aèries, han copsat el relleu de la zona i han diferenciat els materials superiors dels inferiors que es veien a simple vista. Agrupats en 6 equips de treball i amb el material que els hem proporcionat (martell de geòleg, ulleres de protecció, àcid clorhídric i aigua)  han treballat de valent per analitzar la consistència, la resistència, la impermeabilitat, la ductilitat i la presència de carbonats en ambdós materials mitjançant la prova del l’àcid clorhídric. Han identificat les roques superiors com a calcàries (i han trobat fòssils marins i tot!) i els inferiors com a argiles, o com han comentat elles, el fang dels maons!

Després d’una pausa per esmorzar s’han posat el casc de protecció i s’han endinsat en 6 escletxes principals per prendre diferents mesures: direcció, profunditat i desplaçaments (amplades). Amb totes les dades recollides han pogut elaborar un model teòric de com s’havien pogut formar aquestes cingleres tan peculiars. Entre tots han arribat a la següent conclusió: com que les roques calcàries es degraden a causa de l’aigua de la pluja (lleugerament àcida), al llarg de milions d’anys s’han anat esquerdant completament fins a les argiles inferiors. Quan plou, l’aigua s’infiltra fins a les argiles, es tornen fangoses i es comporten de manera plàstica. Això, juntament amb el pendent del vessant, hauria provocat que les calcàries llisquessin vessant avall fins a formar el fenomen geològic que veiem avui dia.

Tenint en compte l’impacte que té aquest fenomen natural a les infraestructures del poble del Papiol, han valorat el risc que suposa aquest procés de vessant per les façanes de les cases i altres construccions. Han descobert que els geòlegs i geòlogues tenen molta més feina de la que sembla en principi! Segur que algun d’ells o elles acabarà dissenyant ponts o construint cases pensant sempre en la geologia!

Han gaudit molt passant d’una esquerda a una altra mentre aprenien sobre geologia.

Han sigut uns  investigadors/es formidables! L’enhorabona per la feina feta! Fins ben aviat futurs científics! Us esperem al Camp d’Aprenentatge de Can Santoi!

 

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt
Ves al contingut