Els dies 4, 5 i 6 de juny l’equip del CdA de Can Santoi ens vam desplaçar al CdA Escola de Natura de la Vall de Boí per realitzar unes jornades de formació interna on compartir els aprenentatges i les experiències acumulades, a més de realitzar algunes activitats en comú per tal d’intercanviar impressions i metodologies. El César, la Laia i la Natàlia ens van rebre amb els braços oberts. Per tal d’aprofitar al màxim la nostra estada a Barruera, l’equip del CdA ens va incloure a tres de les jornades que tenien programades amb l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’Institut Escola Industrial de Sabadell.
El primer dia vam fer l’activitat de biomassa amb els alumnes del Batxillerat Tecnològic. L’activitat els plantejava el següent repte: és possible canviar la font d’energia que utilitza el seu centre educatiu per una font més sostenible? Per substituir la caldera de gas a biomassa, els estudiants van calcular les necessitats energètiques i la quantitat de biomassa necessària per a cobrir-les. Com que es plantejava una explotació d’una hectàrea de massa forestal, els diferents grups d’experts van haver d’estimar la biomassa disponible i la producció del bosc estudiat a partir de mesures fetes en parcel·les de 100m2 on predominava el pi roig. Els resultats obtinguts van permetre raonar els beneficis de la tala selectiva per maximitzar la producció del bosc a explotar, així com el paper que té a l’hora d’absorbir diòxid de carboni atmosfèric.
Aquella mateixa tarda, la Laia ens va introduir al món de les cèl·lules fotovoltaiques sensibilitzades per colorant, conegudes com cèl·lules Grätzel o DSSC. Aquest invent prometedor es basa en l’oxidació d’un pigment que cedeix electrons a un circuit tancat que permet generar un corrent elèctric. Cada grup d’estudiants va treballar de valent per construir una petita cèl·lula DSSC amb diferents colorants d’origen vegetal extrets del pebrot, les maduixes, els nabius o la cúrcuma, per tal de comprovar si les eficiències obtingudes eren similars a les que es poden obtenir amb pigments sintètics. Durant tot el procés van discutir un munt de conceptes relacionats amb el color i l’absorbància dels pigments, l’eficiència quàntica de les cèl·lules i el futur de l’energia solar. Va ser tot un repte ple de descobriments!
El segon dia ens vam endinsar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per tal d’analitzar si és un territori adequat per l’ós bru, espècie amenaçada i reintroduïda als Pirineus des de l’any 1996. Tots plegats vam iniciar una ruta des del planell d’Aigüestortes fins l’Estany Redó, a 2.100m. La travessa transcorre per boscos madurs de l’estatge subalpí i zones obertes de pastura, on els estudiants poden adquirir coneixements sobre l’hàbitat, la disponibilitat d’aliment o la història geològica d’aquest indret tan meravellós. Amb tota la informació recopilada van poder fer un debat d’allò més interessant, aportant diferents punts de vista i contrastant les evidències per concloure si la presència de l’ós és, o no, una realitat al parc.
L’últim dia el vam dedicar a estudiar les aigües de Caldes de Boí, un dels complexes termals més importants d’Espanya. De les seves més de 37 fonts brollen aigües amb diferents propietats químiques, però, són totes igual de bones per beure habitualment? Els estudiants van analitzar 5 fonts amb composicions mineralògiques clarament diferents. A través de la conductivitat, l’olor i el pH, van poder concloure quines aigües minerals eren recomanables per al consum habitual, òptimes per a persones amb afeccions renals i, fins i tot, per a tractar la pell. Tot i l’olor a ous podrits, no vam dubtar en remullar-nos la cara amb l’aigua sulfurosa de la Font de la Tartera!
Per la tarda, ens vam acomiadar deixant enrere unes jornades molt útils per intercanviar coneixements i adquirir noves pràctiques, però aviat ens tornarem a veure per terres de l’Ebre, doncs els dies 3, 4 i 5 de juliol tindran lloc les jornades anuals dels CdA i EdA en la que tots rebrem una formació a càrrec dels Servei de Xarxes i Serveis educatius.
Fins ben aviat!