Com era el Berguedà?

El carbó, el tèxtil i el carrilet!  Records del Berguedà.

Conferència i fotografies a càrrec d’en Ramon Soler. Activitat a centre per a tot l’alumnat.

Cadascun d’aquests tres estudis es pot veure per mitjà de 65 imatges. Són un record d’allò que havia estat la comarca del Berguedà.
Cada treball ens ocuparà una hora i és molt enriquidor tant per a alumnat com per a professorat, sobretot per recordar d’on venim i per observar els canvis que ha sofert la indústria.
És un acte gratuït que només requereix la instal·lació d’un aparell per passar les imatges i una pantalla on projectar-les.
El correu de contacte per sol·licitar activitats és: soler7riba@hotmail.com

EL DECLIVI DEL CARBÓ

Van ser molts els anys que el carbó va donar vida a moltes famílies i que també la va llevar a un bon nombre de treballadors.

Avui, només s’explota una mina en el municipi de Guardiola d’on treuen la pedra per convertir-la en ciment.

Les imatges d’aquest treball ens donen una visió del llarg procés d’extracció, fins a ser cremat a la nova central tèrmica de Cercs.

 



VELLES INDÚSTRIES CENTENÀRIES

És un fet gairebé únic, que en un tram de vint quilòmetres s’hi trobessin quinze fàbriques de riu, on una darrere l’altra aprofitaven l’aigua del Llobregat per fer moure les seves màquines.

Avui només tres d’aquestes velles naus alberguen màquines modernes que no tenen res a veure amb aquells embarrats, tocs de sirena i pols del cotó.

Les imatges que s’il·lustren ens ensenyen com es vivia a les colònies i de quines comoditats gaudien els seus estadants.

 


TOT UN SÍMBOL PER UNA COMARCA EMINENTMENT INDUSTRIAL

El carrilet, aquell tren que va donar tanta i tanta vida al Berguedà.

El carbó marxava carregat en vagons fins al seu destí, i la roba teixida, passada rere passada, arribava a l’acabador per poder ser comercialitzada.

Avui pocs vestigis queden d’aquell tren que havia esdevingut un motor per a la comarca. En el treball s’observa com va néixer aquest transport. El fet que desaparegués de les nostres contrades va ser per la deixadesa dels qui manaven aleshores.