Càpsules formatives per centres educatius: els cercles de diàleg

Obertes les inscripcions a la formació, inclosa en el Pla de Formació de Zona

Són dues sessions:

  • Dilluns 30 d’octubre de 17.30 a 19.30. Cercles de diàleg com a eina de prevenció i promoció de la convivència. A càrrec de Lola Montejo, membre de l’ equip Servei de Mediació Comunitària del Consell Comarcal del Berguedà.
  • Dilluns 20 de novembre de 17.30 a 20.30. Cercles de diàleg com a eina de resolució de conflictes. A càrrec de Jean Smithz, Màster en Ciències Polítiques y Pràctiques Restauratives de reconeixement internacional, i equip de mediació comunitària del Consell Comarcal

Descripció
Les pràctiques restauratives són un conjunt d’eines que ens serveixen per millorar la convivència als centres educatius, estan adreçades a tota la comunitat educativa, alumnes, mestres i professors i famílies. També serveixen per prevenir i transformar conflictes. Son aplicables a la qualsevol grup de convivència que cerqui millorar les relacions personals i reforçar els vincles, mitjançant la creació de “zones de diàleg”. Es tracta d’una eina pedagògica, centrada en crear comunitat i millorar la comunicació i la participació de tots les persones membres, i quan es produeixen conflictes, per reforçar i restaurar les relacions de convivència i reparar el dany causat, en la mesura del possible. Es desenvolupen en un marc de respecte,
empatia i co responsabilització i serveixen per desenvolupar l’escolta mútua, per brindar suport i enfortir els vincles.

Característiques
Milloren la convivència i reforcen vincles Augmenten les competències socials i emocionals. Són una proposta de i per a la comunitat, proporcionant eines perquè ella mateixa pugui tenir-ne cura.

Caràcter
– Preventiu: construcció de comunitat
– Transformatiu: resoldre situacions/conflictes

Objectius
1. Conèixer què són les pràctiques restauratives i la seva utilitat.
2. Conèixer la finestra de la responsabilitat social. L'equilibri entre el control i el suport.
3. Adquirir eines per la provenció i transformació comunitària.
4. Diferenciar l'enfocament punitiu de l'enfocament restauratiu.
5. Conèixer eines comunicatives que facilitin la mirada restaurativa.
6. Aprendre a dissenyar diàlegs restauratius i proactius per aplicar-los en la pràctica diària.
7. Vincular les pràctiques restauratives amb exemples concrets de conflictes que es poden trobar els i les professionals que participaran de la formació.

Metodologia
Es combinen conceptes teòrics i pràctics. Per a què l'aprenentatge sigui el més experiencial possible es combinen exercicis pràctics, aportats per les persones facilitadores, juntament amb la pràctica amb les eines, sobre les situacions i exemples d'històries reals, que aportin les persones participants.
La interacció i coresponsabilizació del grup, facilitadors i participants ha de convertir-se en la plataforma per a l’aprenentatge.