Nou recurs: lectures per a docents

César Bona ha viatjat a set ciutats i pobles seguint el camí d’algunes de les escoles que lluiten perquè cada nen i cada nena tingui l’oportunitat de convertir-se en un agent de canvi. Aquests centres compten amb alumnes motivats, mestres compromesos i pares còmplices. Escoles excel·lents des d’un punt de vista acadèmic, amb un projecte integral en el qual el respecte, la creativitat, la imaginació, el treball en equip, l’empatia, la interacció amb el barri i amb la societat són el millor camí per completar l’ensenyament de les assignatures tradicionals.

L’autor ha entrevistat a mestres, pares i alumnes i ens narra, amb una veu personal i propera, els projectes que estan duent a terme, el que han aconseguit i com tots nosaltres, sigui quina sigui la nostra edat, podem aportar-hi molt. No hem d’oblidar que els nens no són els adults del demà, són els habitants del present. Si reforcem la seva creativitat natural, la seva imaginació desbordant, i treballem l’empatia, la solidaritat i el respecte, poden canviar el món. No en el futur, sinó ara.Perquè una nova educació no és un somni, és una realitat.

Per què els llibres de text ja no són tan importants? Per què s’ha de relativitzar la importància dels deures? Per què cal educar en l’empatia? Per què l’educació ha d’estar per sobre de tots els governs? La nova educació és el testimoni sincer i valuós d’un mestre d’avui. «Cada nen és un univers. Tots són extraordinaris i no n’hi ha prou amb omplir-los el cap de dades, sinó que cal facilitar-los eines com a coneixement, empatia, sensibilitat i resiliència perquè puguin sortir enfortits de les situacions adverses. Han de saber que si es proposen alguna cosa i hi lluiten, poden aconseguir-ho, i que d’ells depèn que el món sigui un lloc millor.»

César Bona, un dels cinquanta millors mestres del món segons el Global Teacher Prize, l’anomenat Premi Nobel dels professors, ens aclareix en aquest llibre que ser mestre no és acomodar els alumnes a uns plans d’estudi: tot educador s’ha d’adaptar al motor imparable i entusiasmat d’un nen. Cal motivar-los, estimular la seva creativitat i agullonar la seva curiositat; perquè ells no són només els adults de demà: són habitants del present.

En primera persona, César Bona relata anècdotes, ens explica els moments clau en la seva vida que el van convertir en el mestre que és en la actualitat, i ens mostra que la metodologia d’ensenyament més efectiva és implicar-se amb els alumnes. Perquè l’educador és un ésser privilegiat que pot impartir i compartir els seus coneixements en tribu. Perquè una altra educació és possible.

La crítica ha dit… «En César està obrint nous horitzons per als nens. Està creant líders del futur i els anima a portar les regnes per emprendre accions i canviar actituds -i pràctiques- en la societat.» Jane Goodall «Ensenya als alumnes com gaudir de la natura i dels animals, fer pel·lícules, jugar, imaginar i pensar en els altres. També els ensenya anglès, historia i matemàtiques, però el que ell considera bàsic és que siguin bones persones.» Nativel Preciado, Tiempo

Per què en el món de l’educació es parla tant de la necessitat de canvi i se’ns resisteix la seva implementació i continuïtat? Per què en el món de l’educació estan tan arrelats alguns models docents? Per què costa tant modificar-los? I doncs, de quina manera podem articular els espais formatius per desconstruir i reconstruir aquests models que tenim tan interioritzats? De quina manera podem passar a l’acció?

Maestras contemporáneas, de Glòria Jové,  utilitza el terme femení perquè més del 70% de les professionals de l’àmbit de l’educació són dones. A més, la presència de les dones també s’expandeix fins a molts altres contextos educatius. Incloem la paraula contemporànies perquè, com afirma Giorgio Agamben, l’educació és una qüestió de coratge relacionada amb allò intempestiu. En conjunt, el text mostra com els processos que impliquen la comunicació mitjançant manifestacions artístiques i culturals ens ajuden a esdevenir mestres reflexives, creatives, crítiques i compromeses amb la cultura i l’educació.