Qui bé comença, bé acaba

Un cop ben planificat el discurs a partir de l’anàlisi dels diferents aspectes que en determinaran la forma i el contingut (responent a quatre preguntes bàsiques: per què, qui, què i com) arriba un dels moments delicats del procés: l’inici del discurs.

La primera impressió que causa l’orador en el públic sovint determina la percepció que aquest tindrà del discurs. Els experts diuen que els primers 30 segons són claus. Per tant, cal posar molta cura a la preparació de l’inici de la intervenció. Començar amb bon peu depèn de si som capaços de:

• trencar el gel establint una bona relació inicial amb l’auditori (va bé saber què podem tenir en comú amb l’interlocutor i adaptar-nos-hi).
• informar a l’auditori del tema de la xerrada i dels punts principals que s’hi tractaran (resumir els missatges principals).

De fet, en els manuals romans ja es recomanava començar el discurs amb l’anomenada “captatio benevolentiae”. En resum: tractant bé el públic i identificant-s’hi per crear empatia.

Abans ja deia Aristòtil que “la funció més necessària i característica de la introducció és exposar a quina finalitat s’adreça el discurs”.

Per començar bé un discurs cal:

• Captar l’atenció del públic (en uns 20 segons).
• Identificar el tema del discurs.
• Mostrar per què és important per al nostre públic allò que explicarem.

I no oblidar que la impressió que causem en els primers 30 segons és clau!

Cal tenir en compte aquests aspectes a fi de començar amb bon peu:

1.  Hem de tenir preparat i memoritzat l’inici del discurs (això ens donarà seguretat).
2. Beurem una mica d’aigua, mirarem el públic ens escurarem la gola i començarem sempre amb un somriure. No cal córrer. Aquests recursos ajuden a calmar els nervis.
3. Començarem saludant amb naturalitat i presentant-nos (si cal).
4.  Els primers 20-30 segons del discurs han de ser amables, però també clars i contundents
5. Un cop trencat el gel, podem utilitzar una cita cèlebre, un acudit o gag (si el context ho permet) o una frase que busqui la implicació del públic  per arrencar.

Errors a evitar d’entrada:

1. No ens justificarem o demanarem perdó pel nostre discurs.
2. No parlarem només de nosaltres. A l’interlocutor també li agrada sentir-se apel·lat en el nostre discurs.
3. No parlarem en termes negatius. Cal elogiar quan sigui possible i no criticar sense necessitat. Plantejarem el discurs en positiu.