11. Exemples, anècdotes i bromes

[Torna a l’índex]

 

Fitxa 11: Exemples, anècdotes i bromes   

Descriptor

“No hi ha cap cosa seriosa que no pugui dir-se amb un somriure”.
(Alejandro Casona)

 

La necessària amenitat

S’explica l’anècdota d’un polític anglès que, mentre somiava que estava parlant a la Cambra dels Lords, es va despertar sobresaltat ¡ va descobrir que realment estava a la meitat del seu discurs! Si fins el propi ponent s’adorm, podem imaginar en quin estat havia de trobar-se l’audiència!

 

Existeix una curiosa definició del mot “pesat”: “pesat és aquell al qual li preguntes com està, i va i t’ho explica”. Perquè un discurs sigui amè, a més de la brevetat, necessita acompanyar-se d’alguns recursos que el facin incompatible amb la son.
 
Una xerrada que pugui resultar excessivament llarga, àrida, seriosa o especialment tensa, requereix la utilització d’algun recurs especial. El tema més soporífer pot resultar interessant si el presentem de forma original, personal, creativa i variada. Hi ha qui és capaç de fer atractiu un pesat balanç de xifres presentant-lo com si fos una historieta. La imaginació juga aquí un paper fonamental. A les nostres presentacions podem intercalar:

. Exemples                                          . Cites

. Definicions                                        . Afirmacions sàvies i encertades

. Refranys                                           . Analogies
. Metàfores i comparacions                . Experiències i casos reals
. Preguntes retòriques                        . Referències a la realitat
. Acudits                                             . Jocs de paraules
. Faules                                              . Contes breus
 Aquests recursos poden aportar un extraordinari valor afegit a la presentació. Utilitzats adequadament:
. Capten l’atenció.
. Ajuden a mantenir-la.
. Enriqueixen els continguts.
. Faciliten la memorització.
. Transmeten distensió, alegria, sorpresa.
. Aporten amenitat, color, proximitat.
. Creen una certa complicitat amb el públic.
. Augmenten la confiança en el ponent.

 

Així doncs, poden contribuir a crear un clima relaxat, desenfadat, amistós, proper, agradable i simpàtic. Creen un poderós vincle comunicatiu que facilita la comprensió del discurs i el dota de gran força didàctica, expressiva i persuasiva. L’audiència sol prestar més atenció a determinats temes per als quals té especial predisposició. És important conèixer quines són aquestes “coses en comú” per parlar d’un “nosaltres” que inclou directament a l’audiència:

  • La nostra ciutat
  • Els nostres projectes
  • La nostra activitat
  • Les nostres dificultats
  • Les nostres experiències en comú
  • La nostra història
La teoria està en els llibres, però les experiències són un element que personalitza i enriqueix decididament el discurs. Un dels millors recursos és l’anècdota, que sol resultar especialment eficaç quan el succés que es relata és una experiència personal, verídica i sorprenent. És especialment cridaner el fet que, amb el pas del temps, el públic sol recordar les anècdotes, quan han oblidat ja la major part del contingut del discurs.
 
EL SENTIT DE L’HUMOR
El sentit de l’humor implica una forma especial de percebre i interpretar la realitat, una peculiar manera de contemplar l’ésser humà. A través de l’humor redimensionem la realitat, la distorsionem, dotem a les paraules de nous significats.
Saber utilitzar el sentit de l’humor és un avantatge indiscutible per a l’oratòria. Pot ajudar a trencar el gel  i a connectar de manera especial amb l’auditori. El comentari simpàtic que sorgeix d’improvís, sense estar preparat o semblar rebuscat, de manera immediata i directa, sol causar veritable impacte, i més encara si és un comentari personal, sobre un mateix.
 
“Veuran què graciós és aquest acudit …”
“No tinc gaire gràcia explicant acudits …”
“Disculpin … vaig creure que era graciós …”

Es tracta, com és lògic, de guanyar-se l’audiència, no de fer passar una mala estona. L’humor és una arma de doble tall que cal saber utilitzar amb tacte. El seu efecte i conseqüències resulten difícils de predir. Hi ha ocasions en què un acudit desperta en una audiència una riallada unànime, mentre poc després, amb un altre públic, el mateix acudit resulta insuls o passa desapercebut. A l’hora d’utilitzar el recurs de l’humor convé seguir alguns consells:

  • Sondejar la predisposició al riure per part del públic.
  • Decidir i estudiar detingudament on, quan i com utilitzar-lo.
  • Dosificar el recurs, aplicant amb moderació.
  • Intercalar-lo en el lloc adequat.
  • Evitar crear en el públic expectatives molt positives o negatives sobre l’acudit.
  • Revisar, ordenar i personalitzar el contingut.
  • Evitar aquells acudits que ridiculitzen a persones o col·lectius concrets.
  • Evitar acudits de mal gust, encara que sí poden tenir un toc picant.
  • Procurar certa aparença d’improvisació.
  • Assajar la forma, el ritme, l’èmfasi, les pauses.
  • Evitar utilitzar-lo si no s’està segur.
  • Evitar riure dels propis acudits.
  • Fugir de l’acudit fàcil i conegut per tots.

Algunes expressions simpàtiques o anècdotes humorístiques, incorporades i distribuïdes adequadament en el discurs, poden evitar una de les pitjors malalties que pot patir l’oratòria, com és l’avorriment. Capten l’atenció, desperten la curiositat i mantenen l’interès de l’oient, contribuint de manera positiva a l’assimilació i memorització del contingut del discurs. L’eficàcia de l’humor com a recurs oratori depèn del fet que compleixi amb algunes condicions:

. Coneixement de la tècnica
. Sentit de l’humor
. Autocontrol emocional
. Sensibilitat
. Oportunitat i adequació
. Dosificació
. Improvisació o preparació, segons el cas
. Personalització
. Sentit constructiu
. Intel·ligència
. Educació, respecte i amabilitat
. Pràctica

L’humor més eficaç sol estar centrat en un mateix, en les pròpies experiències i en anècdotes personals, que sovint posen de relleu els errors, badades, incongruències o errors del propi orador. Es pot utilitzar l’acudit, la ironia, la caricaturització, deformant o exagerant determinats trets, però amb precaució. Entre l’humor i el drama la distància és molt menor del que se sol pensar.

Idees clau 

 -Introduir una nota d’humor pot servir per trencar el gel i connectar amb l’auditori.

 -En un discurs, l’orador ha de preveure quan pot ser efectiu recórrer al sentit de l’humor.

 -El discurs pot resultar més atractiu quan s’introdueix una historieta, un exemple o una anècdota.

 -L’audiència sol prestar més atenció a determinats temes per als quals sent una especial predilecció.

 -L’humor més eficaç sol estar centrat en un mateix, en les pròpies experiències i vivències personals.

 Pràctica (exercici pràctic que ha de fer l’alumnat en referència al capítol)

 

https://youtu.be/wAmVohZsTDA
 

 Activitat 1

-Analitza els exemples i les anècdotes que s’expliquen en el vídeo 10 minuts genials de Víctor Küppers i explica’n la finalitat. 

 
 
Desplaça cap amunt
Ves al contingut