Descriptor
(Alejandro Casona)
S’explica l’anècdota d’un polític anglès que, mentre somiava que estava parlant a la Cambra dels Lords, es va despertar sobresaltat ¡ va descobrir que realment estava a la meitat del seu discurs! Si fins el propi ponent s’adorm, podem imaginar en quin estat havia de trobar-se l’audiència!
. Exemples . Cites
. Definicions . Afirmacions sàvies i encertades
Així doncs, poden contribuir a crear un clima relaxat, desenfadat, amistós, proper, agradable i simpàtic. Creen un poderós vincle comunicatiu que facilita la comprensió del discurs i el dota de gran força didàctica, expressiva i persuasiva. L’audiència sol prestar més atenció a determinats temes per als quals té especial predisposició. És important conèixer quines són aquestes “coses en comú” per parlar d’un “nosaltres” que inclou directament a l’audiència:
- La nostra ciutat
- Els nostres projectes
- La nostra activitat
- Les nostres dificultats
- Les nostres experiències en comú
- La nostra història
Es tracta, com és lògic, de guanyar-se l’audiència, no de fer passar una mala estona. L’humor és una arma de doble tall que cal saber utilitzar amb tacte. El seu efecte i conseqüències resulten difícils de predir. Hi ha ocasions en què un acudit desperta en una audiència una riallada unànime, mentre poc després, amb un altre públic, el mateix acudit resulta insuls o passa desapercebut. A l’hora d’utilitzar el recurs de l’humor convé seguir alguns consells:
- Sondejar la predisposició al riure per part del públic.
- Decidir i estudiar detingudament on, quan i com utilitzar-lo.
- Dosificar el recurs, aplicant amb moderació.
- Intercalar-lo en el lloc adequat.
- Evitar crear en el públic expectatives molt positives o negatives sobre l’acudit.
- Revisar, ordenar i personalitzar el contingut.
- Evitar aquells acudits que ridiculitzen a persones o col·lectius concrets.
- Evitar acudits de mal gust, encara que sí poden tenir un toc picant.
- Procurar certa aparença d’improvisació.
- Assajar la forma, el ritme, l’èmfasi, les pauses.
- Evitar utilitzar-lo si no s’està segur.
- Evitar riure dels propis acudits.
- Fugir de l’acudit fàcil i conegut per tots.
Algunes expressions simpàtiques o anècdotes humorístiques, incorporades i distribuïdes adequadament en el discurs, poden evitar una de les pitjors malalties que pot patir l’oratòria, com és l’avorriment. Capten l’atenció, desperten la curiositat i mantenen l’interès de l’oient, contribuint de manera positiva a l’assimilació i memorització del contingut del discurs. L’eficàcia de l’humor com a recurs oratori depèn del fet que compleixi amb algunes condicions:
L’humor més eficaç sol estar centrat en un mateix, en les pròpies experiències i en anècdotes personals, que sovint posen de relleu els errors, badades, incongruències o errors del propi orador. Es pot utilitzar l’acudit, la ironia, la caricaturització, deformant o exagerant determinats trets, però amb precaució. Entre l’humor i el drama la distància és molt menor del que se sol pensar.
Idees clau
-Introduir una nota d’humor pot servir per trencar el gel i connectar amb l’auditori.
-En un discurs, l’orador ha de preveure quan pot ser efectiu recórrer al sentit de l’humor.
-El discurs pot resultar més atractiu quan s’introdueix una historieta, un exemple o una anècdota.
-L’audiència sol prestar més atenció a determinats temes per als quals sent una especial predilecció.
-L’humor més eficaç sol estar centrat en un mateix, en les pròpies experiències i vivències personals.
Pràctica (exercici pràctic que ha de fer l’alumnat en referència al capítol)
Activitat 1
-Analitza els exemples i les anècdotes que s’expliquen en el vídeo 10 minuts genials de Víctor Küppers i explica’n la finalitat.


