Sílvia Soler i Guasch
02/02/21
Data: 06/05/2015
Ponència: Escriure per romandre
Olga Casco
02/02/21
Data: 26/03/2015
Ponència: Treball en equip i cooperació a l’aula
Per respondre a la pregunta: Com treball col·laborativament a l’aula?
Aplicacions puntuals de les tècniques cooperatives
Unitat didàctica utilitzada de forma cooperativa en una àrea
L’escola utilitza la cooperació com a sistema metodològic
Josep Maria Mora. (CRP) Servei educatiu de l’Alt Empordà
02/02/21
Data: 25/02/2010
Ponència: La maleta pedagògica “de l’hort a casa”
Per respondre a la pregunta. Com treballar per projectes?
Clica damunt de la imatge
Margarita Vidal. (Institut El Pedró. L’Escala)
02/02/21
Data: 25/03/2010
Ponència: Com treballar la TV dins dels centres
Per
respondre a la pregunta. Quines possibilitats educatives pot tenir
l’elaboració d’un programa de TV en els centres de secundària?
Explicació de com es desenvolupa aquest projecte a l’Institut El Pedró de L’Escala
Felipa Ojeda i Ma Àngels Gifra. (EAP) Servei educatiu de l’Alt Empordà
02/02/21
Data: 29/04/2010
Ponència: Educar per la diversitat.
Per
respondre a la pregunta. Com podem garantir aquest dret?
Què entenem per escola inclusiva. Definicions
L’escola/l’institut com a institució i com a sistema
Jaume Canyet i Pili Arnaiz. (ELIC) Servei educatiu de l’Alt Empordà
02/02/21
Data: 27/05/2010
Ponència: Com afavorir la integració de l’alumnat nouvingut.
Per
respondre a la pregunta. Quins mecanismes tenim a l’abast per respondre les necessitats de l’alumnat nouvingut?
La gran majoria dels reptes de les societats d’acollida respecte la immigració, no tenen a veure amb la immigració en sí, sinó amb les mancances i febleses que ja tenia aquesta societat.
Joan Pellicer. (IES Cendrassos. Figueres)
02/02/21
Data: 25/11/2010
Ponència: Scratch i presentació de la Picocat a primària.
Per
respondre a la pregunta.Quines aplicacions tenen aquests programes per primària?
La programació amb Scratch és possible a primària sense cap problema.
Pili Arnaiz. Coordinadora LIC. Servei Educatiu. Alt Empordà
02/02/21
Data: 27/01/2011
Ponència: El treball cooperatiu a l’aula
Per
respondre a la pregunta. Com i quan treballar de manera cooperativa a l’aula?
Estratègies i atenció a la diversitat.
Definició i característiques del treball cooperatiu
Àmbits d’intervenció
Pedro Serena. Investigador científic del CSIC
02/02/21
Data: 1/02/2011
Ponència: La nanotecnologia: del laboratori a
les aules
Per
respondre a la pregunta. Entenem el concepte “nano”?
Exposició, xerrada i mostra del concepte nanoteconologia
Joan Vallès i Montse Parada. Membres del grup de recerca etnobiofic.cat
02/02/21
Data: 24/03/2011
Ponència: L’etnobotànica i l’hort escolar
Per
respondre a la pregunta. Volem conservar un tresor de cultura
popular que forma part de la nostra identitat?
Si fem un petit esforç de revisar la nostra vida quotidiana, ens adonarem que les plantes hi tenen un lloc important, encara que a vegades no en siguem conscients. I si procurem de conèixer el saber dels nostres antecessors sobre les plantes i els seus usos i maneigs (això és l’etnobotànica) ens aproparem a la nostra identitat i tindrem eines per a preservar els nostres patrimonis natural i cultural.
Dins d’aquesta idea, el cultiu d’un hort no és només el fet mecànic de plantar i recollir. Darrere cada varietat vegetal plantada, darrere cada mètode de cultiu s’amaga un tresor de cultura popular que forma part de la nostra identitat i que en els darrers temps es troba en declivi. Si volem fer de l’hort una proposta educativa hem d’aconseguir, entre altres coses, d’introduir novament aquesta informació que ens ve de tantes generacions, tant pel que fa als usos alimentaris (incloent els condimentaris) de les plantes, com els medicinals o d’altres de la vida quotidiana de la nostra gent (en l’elaboració d’estris, d’instruments, en el control de plagues, etc.). Així, l’hort no serà només biomassa, sinó també saviesa.
