Margarita Vidal. (Institut El Pedró. L’Escala)

https://docs.google.com/present/edit?id=0Ae-pMjtlAciUZGZ0dDZzdjVfNTUxZHIyOGh4ZzM&hl=ca

Data: 25/03/2010

Ponència: Com treballar la TV dins dels centres

Per
respondre a la pregunta.
Quines possibilitats educatives pot tenir
l’elaboració d’un programa de TV en els centres de secundària?

Explicació de com es desenvolupa aquest projecte a l’Institut El Pedró de L’Escala

Jaume Canyet i Pili Arnaiz. (ELIC) Servei educatiu de l’Alt Empordà

https://docs.google.com/present/edit?id=0Ae-pMjtlAciUZGZ0dDZzdjVfMjc2Z3JxcHB0anI&hl=ca

Data: 27/05/2010

Ponència: Com afavorir la integració de l’alumnat nouvingut.

Per
respondre a la pregunta.
Quins mecanismes tenim a l’abast per respondre les necessitats de l’alumnat nouvingut?

La gran majoria dels reptes de les societats d’acollida respecte la immigració, no tenen a veure amb la immigració en sí, sinó amb les mancances i febleses que ja tenia aquesta societat.

Joan Pellicer. (IES Cendrassos. Figueres)

https://sites.google.com/a/xtec.cat/seae/_/rsrc/1468874194608/actualitza-t/dialoguem-amb/scratch.jpg?height=138&width=200

Data: 25/11/2010

Ponència: Scratch i presentació de la Picocat a primària.

Per
respondre a la pregunta.
Quines aplicacions tenen aquests programes per primària?

La programació amb Scratch és possible a primària sense cap problema.

Joan Vallès i Montse Parada. Membres del grup de recerca etnobiofic.cat

 

Data: 24/03/2011

Ponència: L’etnobotànica i l’hort escolar

Per
respondre a la pregunta.
Volem conservar un tresor de cultura
popular que forma part de la nostra identitat?

Si fem un petit esforç de revisar la nostra vida quotidiana, ens adonarem que les plantes hi tenen un lloc important, encara que a vegades no en siguem conscients. I si procurem de conèixer el saber dels nostres antecessors sobre les plantes i els seus usos i maneigs (això és l’etnobotànica) ens aproparem a la nostra identitat i tindrem eines per a preservar els nostres patrimonis natural i cultural.
Dins d’aquesta idea, el cultiu d’un hort no és només el fet mecànic de plantar i recollir. Darrere cada varietat vegetal plantada, darrere cada mètode de cultiu s’amaga un tresor de cultura popular que forma part de la nostra identitat i que en els darrers temps es troba en declivi. Si volem fer de l’hort una proposta educativa hem d’aconseguir, entre altres coses, d’introduir novament aquesta informació que ens ve de tantes generacions, tant pel que fa als usos alimentaris (incloent els condimentaris) de les plantes, com els medicinals o d’altres de la vida quotidiana de la nostra gent (en l’elaboració d’estris, d’instruments, en el control de plagues, etc.). Així, l’hort no serà només biomassa, sinó també saviesa.

Montserrat Barnadas. (CRP) Servei educatiu de l’Alt Empordà

https://docs.google.com/document/pub?id=1lKzqo3JfyoICW-LcT8RoBJh_fMg9v8N2ufAig3rDn_c

Data: 26/05/2011

Ponència: Recursos pedagògics sobre Educació emocional i resolució de conflictes

Per
respondre a la pregunta.
De quins recursos disposem per treballar l’educació emocional i la resolució de conflictes?

Podem compartir quins llibres, dvd, webs i experiències educatives hi ha per treballar aquest tema. Veurem què hi ha darrere d’alguns contes seleccionats. Veurem quines lectures són les adequades a cada situació. Exposició comentada de diferents recursos pedagògics per treballar la intel·ligència emocional, l’adquisició d’habilitats socials i resolució de conflictes. Recordem que les competències són coneixements, capacitats, habilitats i actituds personals que formen part del procés d’ensenyament-aprenentatge i que pretén el desenvolupament i la formació integral dels infants que els capacita per afrontar els reptes socials i personals del futur.

Josep Lluís Tejeda i Anna Maria Fabregas. (INS Illa de Rodes – Roses)

http://www.sealtemporda.eu/adjunts/rosespedia.pdf

Data: 27/10/2011

Ponència: Rosespèdia. Com fer recerca a l’ESO

Per
respondre a la pregunta.
Per a què serveix la Rosespèdia?

La Rosespèdia forma part del projecte de senyalització del patrimoni cultural de Roses.
Busca anar més enllà de la simple localització i denominació dels elements del catàleg del patrimoni, incorporant-hi tots els elements que ajudin a construir la identitat col—·lectiva dels rosincs i posant-los a l’abast eines que permetin la participació de tothom, residents i visitants, en la construcció d’aquesta identitat comú.