Descriptor
A l’hora de fer una exposició oral és molt important saber el temps de què disposem per tal de poder-lo tenir en compte i poder-hi adequar el nostre contingut.
Hem d’utilitzar el temps necessari per aconseguir els objectius que ens hem plantejat, i hem de poder sintetitzar tot allò que volem dir en el temps previst. Per aprofitar el temps, és bo distribuir de manera adequada les parts del discurs: introducció, desenvolupament del tema i conclusions.
Cal tenir en compte que el temps d’atenció activa del receptor és limitat: la capacitat de concentració de les persones oscil·la entre els vint i els trenta minuts. A partir d’aquest moment, la concentració decreix mica en mica, de manera que si el nostre discurs és més llarg caldrà intentar recuperar l’atenció de l’audiència. De totes maneres, qualsevol exposició s’ha de regir pel principi de la simplicitat: si pots explicar una cosa en 20 minuts no ho facis en 40. Per això, perquè els interlocutors no poden estar atents massa temps, s’ha d’intentar ser ràpid en l’exposició. Compte, però, que no hem pas de córrer, ni hem de parlar a una velocitat excessiva, ni ens hem de precipitar tampoc per tal d’estalviar minuts. Hem d’economitzar el temps triant els termes adients i temporitzant correctament l’exposició.
Per tot plegat, és molt important planificar el temps de l’exposició, i també cal estar preparat per modificar-lo en cas que sigui necessari: preparar bé un tema no ha de significar rigidesa i falta de flexibilitat; no hem d’oblidar que com que ens adrecem a un auditori no es tracta d’un procés centrat en un mateix, sinó que depèn de nosaltres i dels nostres interlocutors.
Per últim, cal tenir en compte que en funció del tipus d’exposició, el temps previst ha de ser inferior al temps disponible, per tal de deixar un marge per si el públic ha d’intervenir.
Com diuen en castellà… “lo bueno, si breve, dos veces bueno”.
Idees clau
- S’ha de controlar el temps i s’ha d’intentar no sobrepassar ni reduir el temps establert. Sempre que sigui possible, s’aconsella disposar d’un rellotge o algun altre dispositiu que permeti saber sempre en quin moment de l’exposició s’està.
- Es recomana preparar menys temps del que es disposa per exposar (per si hi ha intervencions).
- Cal intentar ser flexibles i amens per tal que el públic no s’avorreixi.
- Per distribuir el temps amb lògica i eficàcia és recomanable assajar el discurs dies abans de la presentació, per saber quant es triga en exposar el tema.
- S’ha de distribuir el temps amb lògica i eficàcia. Les presentacions orals haurien de tenir tres temps: un inici, una part central i un final ben clars. Per exemple, es pot planificar una distribució com la següent: dedicar a la introducció el 10% del temps, invertir en el cos del discurs un 70% del temps disponible i preveure un 20% del temps per presentar les conclusions.
Pràctica
Visualitza els vídeos dels discursos de Mariano Rajoy i de Barack Obama a l’Assemblea General de les Nacions Unides.
· Quant duren els discursos respectivament?
· Ves al minut 2.40 del de Rajoy i observa què fan les persones mentre ell parla. Per què creus que actuen així?
· Compara el minut 7.10 i el 12.10 del discurs de Rajoy amb el minut 1:37 i el 5:29 del d’Obama. Indica les diferències que hi ha.
Activitat 2
Segueix l’enllaç i visualitza el vídeo del programa “Torres y Reyes” en què José Antonio Marina fa una “Masterclass” de 5 minuts titulada “Siempre se puede aprender”.
- Com comença i com acaba el seu discurs?
- Com distribueix el temps de l’exposició?
- Com capta l’atenció de l’auditori?
- Sap José Antonio Marina quant temps li queda en tot moment?
Activitat 3
Visualitza els vídeos dels discursos d’Al Pacino a Un día cualquiera i de Morgan Freeman a Invictus.
- Quant dura cada discurs?
- Compara què fa l’auditori de cada discurs mentre els oradors parlen.
- Com ho fan els oradors per captar l’atenció de l’auditori?
- Creus que havien de ser més llargs, els discursos? Per què?