Certamen Atenea 2020

TREBALLS PRESENTATS AL CERTAMEN ATENEA

CASTELLAR DEL VALLÈS

INSTITUT PUIG DE LA CREU

Títol: COM TU VOLS QUE SONI, La creació d’un espectacle teatral (i reconstrucció personal).

Autora: Júlia Ribes Gatell  Tutor: Joan Ramon Perelló

És un treball de recerca vinculat a l’àmbit de les Humanitats i, específicament, a les àrees dels estudis literaris, la llengua, les arts escèniques, la música i la cinematografia. Es tracta de l’adaptació dramatúrgica de la pel·lícula God help the girl, que conté també l’adaptació de les lletres
de nou cançons que han estat traduïdes i adaptades de l’anglès al català. El producte final del treball va ser el muntatge i representació de l’espectacle a la Sala de petit format de l’Ateneu de Castellar del Vallès els dies 26 i 27 d’octubre de 2019, amb Júlia Alier, Guillem Seuba i jo mateixa, com a actrius i actor i la producció de l’Esbart teatral de Castellar, amb direcció d’Alfonso Fernández. A la recerca s’hi afegeix, el procés de creació d’un espectacle, des de la dramatúrgia fins a la presentació davant del públic i la gestió de tots els aspectes que s’hi relacionen.

God help the girl? és una producció britànica que explica un fragment de la vida d’Eve, una jove interna en un hospital que escriu cançons per superar els problemes emocionals.
Personalment, m’havien diagnosticat un trastorn d’ansietat generalitzada i vaig patir un episodi que va durar molt de temps. Aleshores vaig decidir, fer la transcripció de la pel·lícula, activitat que em permetia concentrar-me i pensar en el futur que volia. Dos anys més tard, aquest projecte es converteix en el meu treball de recerca de Batxillerat perquè el considerava un bon «primer final» per allò que m’havia ocupat tant de temps i m’havia ajudat a superar un moment vital complicat.

Volia donar resposta a les preguntes sobre quin és el procés de creació d’una obra de teatre basada en una pel·lícula; quina metodologia d’adaptació permet el canvi del llenguatge cinematogràfic a la dramatúrgia i com es resolen els plànols temporal i espacial de la història cinematogràfica en el teatre. El marc teòric del treball, per tant, el conformen els estudis sobre les adaptacions com a productes culturals, des de les propostes de Virginia Woolf a l’estudi fonamental de María Elena Rodríguez Martín, entre d’altres.

 

Títol: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, LA MANIPULACIÓ I L’ÉSSER HUMÀ.

 

Autora: Clàudia Quintana Cordero Tutor: Fortunato Carrión Robles

La tergiversación de información en los medios, es un hecho aceptado por los mismos que sufren sus consecuencias. La prensa muestra estratégicamente una parte de la realidad, normalmente afín a una ideología política. Las grandes corrientes nacionalistas e ideológicas mantienen una estrecha relación con el papel de los medios en la sociedad, porque son potentes herramientas de influencia.
Este trabajo parte de una investigación que evidencia la presencia de manipulación en los periódicos más leídos del momento, a través de pruebas, indicios y un estudio metodológico sobre la estructura de sus portadas. Se ha estudiado el tratamiento de los acontecimientos de un período clave para el catalanismo reciente; los hechos de septiembre y octubre de 2017. Mediante el análisis de cinco de los casos más polémicos, se ha demostrado el condicionamiento político de los distintos periódicos y las técnicas que utilizan para proyectar en el lector la opinión que pretenden fomentar.

Las disputas entre comunidades, instituciones, grupos e individuos, son inherentes a la naturaleza humana, igual que los deseos o la razón. En una sociedad educada en los parámetros de la racionalidad, la existencia de la manipulación es un hecho paradójico. No es necesario partir de premisas académicas para percatarse de la intencionalidad implícita de instituciones o editoriales. ¿Cuáles son las condiciones que permiten la movilización de grandes masas? El anzuelo que motiva la implicación personal en cuestiones patrióticas contradice los cimientos racionales del hombre, y es un espejo nítido de los orígenes de nuestra naturaleza.

Así pues, se anima al lector a descubrir cuáles son las razones que empujan al ser humano a moverse entre banderas, símbolos y himnos, y a realizar, a la vez, un análisis personal sobre los principios que lo mueven a él mismo. La lectura incita al receptor a participar en la crítica y deducción, y en plantear su propio criterio ante un problema moral, psicológico y filosófico que nos afecta a todos constantemente.

 

INSTITUT CASTELLAR

Títol: BLANC I NEGRE: Història de dos vins.

Autores i autors: Paula Arribas, Roger Estrada, Oscar Pérez i Marta Reche  Tutores: M. Noelia Corral i M. Carme Roma

 

Aquest treball es centra en la comparació de dues veremes artesanals del Vallès i l’anàlisi de les propietats fisicoquímiques
dels vins obtinguts. La hipòtesi general plantejada és que el procés d’elaboració d’un vi influeix en les seves propietats fisicoquímiques.

El vi és una beguda alcohòlica que s’obté a partir del raïm. El seu procés d’elaboració es fonamenta en la fermentació alcohòlica del most en dipòsits termorefrigerats a través de l’acció metabòlica dels llevats que transformen la glucosa (C6H12O6) en etanol (CH3CH2OH) i diòxid de carboni (CO2).
Així, per tal de dur a terme la recerca és necessari, en primer lloc, conèixer les característiques principals, les parts i la composició del raïm així com les varietats que podem trobar a Catalunya. També ens hem endinsat en el procés d’elaboració del vi. D’altra banda, també és important saber quina és la composició final del vi i quines propietats li confereixen els
diferents components. Finalment, destacar que la qualitat final del vi depèn essencialment de dos factors: del propi vi i de les característiques de la vinya. Les dues vinyes que s’estudien són la vinya Collbarra de Sant Llorenç Savall que cultiva Picapoll blanc, i la vinya Somnis de Castellar del Vallès que cultiva Merlot i Cabernet (raïm negre).

L’anàlisi dels vins del Vallès comença, en primer lloc, en la participació en les respectives veremes per tal de valorar les diferències en el procés d’elaboració dels dos vins. En aquesta comparació també s’ha tingut en compte com es determina el moment de fer la collita del raïm, és a dir, la determinació del grau de sucre que té el raïm i com poden influir la diferent situació geogràfica i les condicions meteorològiques en les dues vinyes objecte d’estudi.
Posteriorment, s’ha realitzat l’anàlisi comparatiu d’algunes propietats fisicoquímiques del vi com el grau alcohòlic, la quantitat de polifenols i l’acidesa (pH). Per tal de fer-ho hi ha un estudi de les tècniques utilitzades per fer cada una de les determinacions.

Els resultats obtinguts confirmen la nostra hipòtesi inicial. El procés de vinificació és molt important, ja que d’aquest dependrà el resultat final. El vi blanc i el vi negre presenten diferències respecte als paràmetres analitzats. Amb tota la recerca i treball realitzat podem concloure que l’ampolla de vi és només la punta de l’iceberg del complex procés que hi ha darrere de cada vi. Cada vi és una història.

 

Títol: NI UN CARRER MENYS. Trobem masclisme en la nostra vila?

Autores: Maria Jiménez, Paula Leiva, Joana López i Júlia Sánchez  Tutors: Montse Caballero i Domènec Creus

El masclisme és un problema social que trobem present en la nostra vida quotidiana. No obstant això, moltes persones desconeixen la manera en que es presenta de manera indirecta en la nostra societat, i les greus conseqüències que suposa.
Constantment sentim a parlar de la problemàtica del masclisme, però poques persones realment tenen consciència de tot el que l’envolta.

Amb aquest treball hem volgut anar més enllà del que sempre ens mostren, i hem volgut centrar-nos amb fets més particulars i desconeguts que també influeixen en aquesta desigualtat de gènere. Des d’un primer moment, vam voler analitzar com aquest masclisme es troba present a la nostra vila. És per això, que vam focalitzar el nostre treball en l’anàlisi i la recerca d’informació dels desajustaments socials i urbanístics que hi trobem entre homes i dones a Castellar del Vallès. Per tal de poder realitzar aquest estudi, vam cercar prèviament diferents continguts teòrics que van fomentar el nostre treball, i ens van ajudar a poder realitzar estudis pràctics que demostraven la presència del masclisme en la nostra vila.

El nostre punt de partida del treball de recerca ha estat l’anàlisi dels carrers de Castellar del Vallès i d’aquí la nostra hipòtesi de si realment el nomenclàtor de Castellar és masclista o no. Ens hem inspirat en el projecte Rosa Liarte que rep el nom de “Merezco una calle”, l’objectiu del qual era poder arribar a la igualtat dels noms dels carrers entre homes i dones.

D’aquesta manera, el nostre principal objectiu es va convertir a conscienciar a les persones, particularment a l’Ajuntament de Castellar del Vallès, de la gravetat i la influència d’aquest problema a la nostra població.

 

SENTMENAT

INSTITUT SENTMENAT

 

Títol: NANOFÀRMACS, un futur de “menys és més”.
                                                   
                                                                                                                                                                                              

Autora: Carla Pérez Gonzàlez  Tutora: Yolanda de Torres Ballaró

“La grandesa del més petit” és una de les idees més meditades actualment per la comunitat científica. La ciència que estudia el món més petit temptat, el nanomètric, és la nanotecnologia i es considera un dels camps clau del segle XXI en moltes àrees de la ciència.

El targeted drug delivery, el lliurament dirigit i controlat de fàrmacs, està creant un gran impacte en oferir grans avantatges sobre els fàrmacs convencionals. Gràcies al seu recobriment o encapsulació amb materials nanoformulats, es poden superar algunes de les limitacions dels actuals medicaments (toxicitat, mala especificitat i activitat insuficient) que fan que una gran part de les malalties actuals no tinguin tractaments eficaços.
Per tal d’estar més a prop dels avenços que ens podria oferir la nanotecnologia en l’àmbit farmacèutic, al present treball de recerca es recull què és i com es dissenya, fabrica i funciona un nanofàrmac. A més, es col·labora amb el grup de recerca de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) mitjançant l’aplicació de diverses estratègies nanotecnològiques per a l’encapsulació i recobriment de fàrmacs.
Per un costat, s’estudia la síntesi de dos tipus de nanopartícules, diferenciades pels polímers que les componen (àcid polilàctic-co-glicòlic i Eudragit), per tal de valorar quina comporta més beneficis segons la seva caracterització. En ella es determina la mida i l’eficiència d’encapsulació del fàrmac.
Per l’altre, es tracten cèl·lules tumorals de neuroblastoma humà, a fi de comprovar quines nanopartícules podrien ser eficaces pel tractament quimioterapèutic en clínica, gràcies a l’observació de la seva internalització i de l’alliberament del fàrmac amb un microscopi de fluorescència.

Durant el treball s’afirma que, si es retoquen alguns aspectes i s’estudia la biocompatibilitat, podríem arribar a trobar els dos tipus de nanopartícules a les nostres receptes mèdiques.
No hi ha dubte que la nanofarmacologia està demostrant ser una revolució científica que ens permet ampliar els nostres coneixements i millorar la qualitat de vida de la societat. Tot i això, hem de tenir en compte les possibles conseqüències negatives i els punts crítics que s’haurien de corregir com, per exemple, els problemes de nanotoxicitat, la complexitat de la nanoformulació o el cost dels materials. A l’efecte de solucionar aquests inconvenients, s’ha de continuar la recerca mitjançant la col·laboració i el treball conjunt dels diferents sectors de la comunitat científica.

 

 

 

Títol: POTAYTO POTAHTO: The One With the Dubbing in Friends.

Autora: Anna Tejedor Reyes  Tutora: Núria Brichs                                                                                                                                                                             

En els últims anys, el debat «doblatge vs versió original» no ha fet més que accentuar-se. Tant podem trobar defensors de la utilitat del doblatge com d’altres que el titllen d’espatllar les produccions audiovisuals, sobretot les comèdies. Així doncs, partint de la motivació personal per comparar doblatges i versions originals, aquest treball pretén participar en aquesta discusió i comprovar si el doblatge espatlla les sèries de comèdia. Per realitzar-ho, s’ha escollit la «sitcom» Friends i s’ha comparat la versió original en anglès amb la versió doblada al castellà.

Concretament, s’han analitzat la primera temporada sencera i alguns capítols remarcables d’altres temporades. La hipòtesi de la qual es parteix és la següent: El doblatge espatlla les produccions audiovisuals, en particular, les «sitcoms» americanes, com és el cas de Friends. Les diferències entre el guió de la versió original i la versió doblada poden alterar els acudits i la concepció dels personatges.
En primer lloc contemplem un marc teòric on es defineix el concepte «doblatge», s’explica el seu origen a Espanya i es mostra el seu procés. A continuació es desenvolupa una anàlisi exhaustiva de les diferències que apareixen entre la versió en castellà i en anglès organitzada en diferents grups: adaptacions culturals, jocs de paraules, alteració del personatge i incoherències. Cal destacar que a la part principal del treball només apareixen les situacions més destacables, la resta es troben a l’annex.

Un cop mostrat el cos del treball, s’arriba a diferents conclusions que confirmen la hipòtesi parcialment i s’obren nous camins per continuar una recerca relacionada.

 

 

PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

INSTITUT RAMON CASAS I CARBÓ

Títol: La Biofísica Computacional en el DESCOBRIMENT DE FÀRMACS PER LA MIGRANYA.

Autora: Núria Félez Guerrero  Tutor: Juanjo Hernández                                                                                                                                                                         

El meu treball de recerca de Batxillerat es titula: la Biofísica Computacional en el descobriment de fàrmacs per a la migranya. Aquest tema em va semblar interessant entre les propostes del Programa Argó de la Universitat Autònoma de Barcelona en què he tingut el privilegi de participar i que m’ha ofert l’oportunitat d’aprendre alguna cosa realment nou.

El meu TDR se centra en com funciona el nou mètode de descobriment de fàrmacs, En primer lloc, vaig haver de triar una malaltia (la migranya) i un dels objectius biològics que la provoca (la proteïna TRPV1). El meu treball conté una introducció al tema, l’explicació de què és la migranya i com es produeix, la descripció de la proteïna TRPV1, dels fàrmacs que poden actuar-hi i finalment la part pràctica,  que és la més important.

Aquesta part pràctica, realitzada a través d’un programa d’ordinador semblant al que utilitzen els experts, consisteix a simular la unió de diferents fàrmacs a la proteïna que provoca la migranya, amb l’objectiu de veure com s’uneixen i quins fàrmacs tenen més afinitat amb ella, és a dir, quin faria una acció farmacèutica més fort en la proteïna i en conseqüència ajudaria a alleujar el dolor.

Gràcies a aquest treball, a més d’aprendre com funciona el nou mètode de descobriment de fàrmacs, he après com es produeix la migranya i el paper que té la proteïna dins d’aquesta malaltia.

Títol: CUENTOS DE NIÑOS, NO TAN NIÑOS

Autor: Jean Pierre Barrera  Tutores: Imma Sánchez i Victoria Álvarez

Este trabajo de investigación incluye una parte teórica, que trata de Ana María Matute, una brillante escritora española de la Generación del 50, que vivió en primera persona las horribles consecuencias de la Guerra Civil y la posguerra, y de cómo dicha experiencia, vivida durante su niñez, le sirvió para crear su maravillosa obra. Por lo tanto, también se trata en profundidad uno de los libros más ingeniosos y profundos de esta autora, Los niños tontos. Se incluye un análisis de cada uno de los cuentos que lo componen y las impactantes situaciones por las que pasan cada uno de los personajes, niños capaces de tener una imaginación desbordante, llevada al extremo por la crueldad de la sociedad en la que viven, y por supuesto los referentes de la escritora para escribir
esta obra. También trata sobre las brillantes versiones anteriormente ilustradas, creadas por Javier Olivares y José María Prim, y las características que hacen únicas cada una de estas versiones. Trata también sobre qué es un álbum ilustrado, y los grandes libros/álbumes ilustrados creados a lo largo de la historia.

Por lo que se refiere a parte teórico-práctica, trata sobre cómo, mediante una técnica digital de ilustración que no conocía previamente, creé mi propia versión ilustrada de una serie de cuentos pertenecientes a Los niños tontos, que es totalmente distinta y novedosa en comparación con las otras versiones. Y por supuesto, de un análisis profundo de cada una de las impactantes ilustraciones, creadas para no dejar indiferente al lector, y fusionadas con cada uno de los cuentos finalmente escogidos.

Finalmente, he creado mi propio libro/álbum ilustrado basado en Los niños tontos, para lo cuál he hecho una selección de los cuentos que más me han impactado. Los he organizado en dos partes: “cuentos fríos” y “cuentos cálidos”, lo cual tiene que ver tanto con el tipo de ilustración realizada como con el argumento de cada historia.

 

POLINYÀ

INSTITUT POLINYÀ

Títol: 12 SEGONS EN 1903, per què volen els avions?

Autora: Laura Rubio Urpina     Tutor: Estanislao Quesada Ausó                                                                                                                                             

12 segons en 1903 es un treball de recerca que tracta la hipòtesi “Per què volen els avions?”, inicialment no havia estat aquesta la pregunta per la qual vaig començar a desenvolupar el treball, però vaig haver de canviar-la per poder explicar tot el que la hipòtesi principal em limitava.
Els objectius que van ser marcats van ser:
● Saber com es va arribar a crear la idea d’avió i com es va dur a terme aquest procés, d’ençà que l’ésser humà s’adona que vol emprendre el vol, fins que ho aconsegueix plenament.
● Arribar a entendre el funcionament dels avions, així com les seves parts físiques i els principis físics que s’han de tenir en compte a l’hora de fabricar-los.

El funcionament dels avions es basa, principalment, en les ales i els principis físics als quals estan sotmeses. Aquest principis són aerodinàmica, que estudia les interaccions entre un gas i un objecte, el teorema de Bernoulli, que determina la força d’un sistema de fluids amb flux constant, i la tercera llei de Newton, que es el principi d’acció reacció. No ens podem oblidar de les forces que actuen en ple vol (sustentació, pes, empenta, resistència, centre de gravetat i centre de pressions) ni del aparells per poder controlar l’avió que estan situats en els tres eixos de l’avió, ja sigui en les ales, en els motors o en el tren d’aterratge.
En el cas pràctic vaig voler fer el tub de pitot per posar en pràctica un instrument de navegació que és molt important en el vol, i per poder veure el funcionament del teorema de Bernoulli el qual veig força interessant i complex perquè el trobem aplicat en diferents parts de l’avió, per exemple en les ales per poder explicar la sustentació, o al tub de pitot per calcular la velocitat mitjançant un diferencial de pressions.
Jo, junt amb el meu pare, vam transformar una barra d’alumini de 9 mm en un tub de pitot funcional, per aconseguir-ho vam haver de doblegar-lo i fer unes ranures amb una broca de 80 mm, vam crear un suport per al tub i pel assecador i vam acabar-hi posant una regla per mesurar l’oscil·lació del fluid. Amb les dades que vam aconseguir vaig poder calcular amb l’ajuda de la fórmula de Bernoulli la velocitat a la qual l’assecador expulsa l’aire.

D’aquesta manera puc afirmar que els objectius han estat assolits satisfactòriament encara que estan enfocats en l’autoconeixement del tema, és a dir, en indagar en el tema per conèixer el que engloba el vol dels avions, per tant dir si estan assolits o no és subjectiu.

 

Títol: COMPARATIVA DE L’EDUCACIÓ SUD-COREANA I ESPANYOLA

Autora: Joana Martínez López  Tutora: Pepi Fernández Uribe                                                                                                                                                           

Des de sempre, els governs han intentat dedicar esforços humans i econòmics als seus sistemes educatius, a allò que ha de donar a les seves societats la base per a un desenvolupament adequat, procurant sempre que els ciutadans i les ciutadanes aprofitin al màxim tot allò que el sistema els ofereix.
Indubtablement, cada país destina i dedica els seus recursos com considera convenient, dins de les seves possibilitats o necessitats. I això fa que, inevitablement, existeixin diferències entre els resultats que aquests recursos acaben proporcionant. És a dir, a l’hora de quantificar els resultats obtinguts existeixen diferències marcades entre els països.

He escollit Corea del Sud perquè és un país que m’apassiona des que sóc petita, i per tant sempre m’ha cridat l’atenció i m’ha atret tot el que té relació amb aquest país. I, com no podia ser d’una altra manera, el seu sistema educatiu també. Suposo que aquesta atracció ha vingut motivada, en part, pel fet que jo també sóc estudiant i em puc sentir identificada a més de poder parlar de la meva experiència personal. He tingut l’oportunitat d’investigar sobre un tema molt proper a mi.
Moltes vegades he sentit a dir que Corea del Sud és un país amb resultats acadèmics molt bons. I de fet, existeixen marcadors objectius que així ho demostren. És per això que he volgut investigar en què es diferencia el sistema educatiu sud-coreà del nostre, quins factors hi intervenen i quins canvis, per què no dir-ho, podem adoptar dins del nostre sistema educatiu. La metodologia? La societat? El professorat? La inversió estatal? La disciplina? Què és el que hi ha darrere del sistema educatiu sud-coreà que provoca aquests bons resultats?
La comparativa a escala educativa entre Espanya i Corea del Sud estudia l’evolució de les lleis respecte a l’àmbit educatiu, l’evolució educativa de cada país, la formació necessària per ser professor, la disciplina de l’alumnat, la retribució econòmica de què disposen, i un cas greu de corrupció per part del director d’una escola.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>