En el món actual, les dones estan aconseguint presència en espais i àmbits que en els últims segles els hi havien estat formalment prohibits. I, d’entre aquests àmbits, el món audiovisual i de les comunicacions no n’és una excepció. Segons el Llibre blanc de la professió periodística, publicat el 2006, a les facultats de comunicació catalanes les alumnes ja eren un 70% de l’alumnat total, però… Què succeeix després? A l’hora de traspassar aquestes dades al món laboral, la presència de les dones cau sorprenentment. Segons la Memòria del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el 2013 les dones representaven només el 37,1% dels professionals en el sector periodístic a Catalunya.
Amb aquest itinerari transversal us proposem, doncs, analitzar on estan i on no estan les dones en els mitjans de comunicació, però també anar més enllà reflexionant sobre quins són els motius de la seva presència o absència. Preguntant-nos, quan hi són, com apareixen reflectides en les pantalles? Quin tipus de dones reprodueixen els diversos canals? Hi ha dones darrere les càmeres? I en els consells de redacció? És representatiu un debat televisiu en què només hi participen homes? És necessària la mirada femenina en el món audiovisual? Què pot canviar el fet que hi hagi dones treballant en aquest sector? I també, quin ús estan fent de les tecnologies de la comunicació dones i homes? Les utilitzem i ens afecten de la mateixa manera?
Aquest itinerari us proporcionarà eines per treballar amb l’alumnat els mitjans de comunicació des d’una perspectiva més completa, perquè si dones i homes som, respectivament, el 50% de la humanitat, una anàlisi que obvia la presència de les dones en qualsevol àmbit és una anàlisi a mitges. Per contrarestar-ho, proposem treballar amb perspectiva de gènere.
