De vegades, quan ens cau al damunt una desgràcia inesperada, com la pandèmia de coronavirus, pensem que la humanitat es troba davant d’un repte nou, que no serà gens fàcil de superar,
Ben pocs recorden una situació com la que estem vivint avui dia, amb una pandèmia que causa estralls arreu del món i que només amb mesures higièniques molt estrictes es pot aturar (almenys de moment).
Aquests dies els mitjans de comunicació ens han recordat pandèmies semblants, com la de la grip (anomenada espanyola) de 1918, que va matar mes de cinquanta milions de persones en tot el món. Nosaltres, en aquest article, ens remuntarem molt més en el temps, fins a l’Atenes del segle v abans de Crist, on va esclatar una pesta d’origen desconegut, en uns moments en què aquesta ciutat estava en guerra amb la seva mortal enemiga, Esparta, i molts atenesos que vivien al camp s’havien refugiat a la ciutat. La superpoblació va fer que les conseqüències d’aquesta pandèmia fossin encara molt més terribles.
Segur que aquests dies seguiu als mitjans de comunicació les notícies d’aquesta pandèmia que ens afecta, i alguns de vosaltres és possible que hagueu visitat a Empúries el temple d’Asclepi (el déu grec de la medicina). Us proposem, doncs, un doble repte.
En primer lloc, us copiem tot seguit uns passatges de la descripció que va fer l’historiador atenès Tucídides de la pesta —que ell anomena epidèmia— que va afectar la seva ciutat la primavera de l’any 430 aC (fa gairebé dos mil cinc-cents anys!). No us semblen escrits avui mateix? Per això mateix considerem com a clàssics els autors grecs antics, perquè ens expliquen coses que segueixen essent vàlides tants segles després. El primer repte que us proposem, doncs, és que llegiu aquests fragments de la Història de la guerra del Peloponès, de Tucídides, i mireu de trobar semblances amb la situació que vivim actualment en el nostre país:
“No feia gaires dies que els espartans eren a la regió d’Atenes quan començà a declarar-se l’epidèmia entre els atenesos; es diu que ja abans havia afectat molts altres indrets, entre ells l’illa de Lemnos, però una plaga tan terrible i una quantitat tan gran de morts no es recordaven enlloc. Els metges, que no la coneixien i la tractaven per primera vegada, no hi podien fer res, sinó que ells mateixos n’eren les primeres víctimes, ja que eren els qui més s’acostaven als malalts. […]
Als malalts, després dels primers símptomes, els venien estornuts i ronquera, i en no gaire temps el mal baixava al pit i produïa una tos forta. […]
Però el més terrible de la malaltia era el descoratjament dels malalts […] i també el fet que, contagiant-se els uns atenent els altres, morien com ovelles. I això és el que causava una més gran mortandat, perquè, com que per por no es volien visitar els uns als altres, els malalts morien abandonats, i moltes cases es buidaven per manca de qui els atengués; i els qui els visitaven, morien també sobretot els voluntaris. Tanmateix, els qui s’havien salvat de la malaltia eren els que més s’acompadien dels morts i dels malalts, perquè tenien experiència i se sentien segurs, ja que la mateixa persona no era atacada dues vegades per la malaltia, almenys amb efecte mortal. […]
Tots els costums relacionats amb els enterraments van canviar, i cadascú enterrava els morts com podia. Molts, per manca del més necessari o perquè havien tingut ja molts morts a la seva família, recorrien a maneres d’enterrar ben poc dignes”.
El segon repte que us proposem és el de comparar la manera com els metges atenesos intentaven aturar l’epidèmia que afectà la seva ciutat fa gairebé vint-i-cinc segles amb el sistema que se seguia a Empúries per curar es malalts. Recordeu el temple del déu Asclepi? Com s’ho feia aquest déu per curar els malalts?
Com es diu habitualment, la història es repeteix, i malauradament també en els seus aspectes més sinistres. En els propers articles esperem tornar als grecs i als romans en condicions millors, recordant tot allò que ens han deixat i ens han fet com som: nois i noies, homes i dones del segle XXI, orgullosos del nostre passat grecoromà.
