L’enginy (in)visible
En l’actualitat, homes i dones accedeixen a tot tipus de formacions aparentment en paritat, però aquelles de caire tecnològic encara no reflecteixen els percentatges d’homes i dones en què convivim a la societat. Des de les anècdotes d’invents coneguts i utilitzats per tothom (amb una dona inventora darrera), es mostra la poca visibilitat que les autores de les idees han tingut, si es compara amb la que han tingut els inventors homes (que, a més, són presents als llibres, mentre que elles no hi són). Des d’aquesta invisibilitat, la manca de referents i models ha comportat, inevitablement, una manca d’apropament de les noies a les formacions en tecnologia. I cal canviar-ho.
Núria Salan és professora de Metal·lúrgia a la UPC-Terrassa, apassionada pels metalls i per tota la ciència (i la tecnologia) que els envolta, duc a terme una tasca divulgadora molt intensa per apropar a tota la societat les bondats de la tecnologia en general i de la tecnologia de materials en particular. Des de l’humor però amb rigorositat. I amb molt d’amor per les STEAM.
Evolució del paper de la dona en la medicina
El paper de la dona en la medicina ha estat molt canviant al llarg dels temps.
En les èpoques antigues, les tasques de la dona eren bàsicament curatives, vinculades a la llar, utilitzant herbes remeieres o fent de llevadores. Fins i tot moltes d’aquestes van ser perseguides durant la cacera de bruixes.
No va ser fins a finals del segle XIX que les dones van començar a tenir accés a les escoles de medicina. La primera metgessa titulada a Estats Units va ser Elisabeth Blackwell l’any 1849. La primera dona metgessa a Catalunya va ser Dolors Aleu i Riera que es va graduar al 1882.
L’entrada de la dona a les universitats va permetre un augment significatiu del seu nombre en la professió mèdica. Durant les guerres mundials, les dones van assumir rols importants en hospitals i al front, consolidant la seva presència en la medicina. Tot i això, van continuar enfrontant desigualtats salarials i dificultats per accedir a càrrecs de lideratge.
Avui, les dones representen una part significativa del personal mèdic mundial. S’han assolit grans avenços en igualtat, però encara persisteixen desafiaments, com la conciliació laboral i familiar, la infrarepresentació en especialitats quirúrgiques o la manca de referents en posicions directives.
Aquest recorregut històric evidencia com la lluita de les dones ha transformat el camp de la medicina, contribuint a construir un futur més inclusiu i equitatiu tot i que encara queda feina per fer.
Rosa Amado Simon és una metgessa d’urgències del Hospital de Berga. Treballa a aquest centre des del any 2000, va començar com a tècnic de laboratori i posteriorment es va graduar en medicina al 2019. També té un màster d’urgències i emergències de la SEMES i actualment està cursant el màster d’urgències i emergències de la UB. Ha participat en diverses investigacions mèdiques, especialment en l’àmbit del tractament de la COVID-19, publicat a Nature Communications. A més, ha col·laborat en altres treballs de recerca com el projecte SWI@UAB 2.0:recerca de nous antibiòtics o col·laborant el l’estudi “Variabilidad poblacional de regiones genómicas identificadas en GWAS sobre riesgo cardiovascular”.