Vivim d’esquena a la mort, quan és un fet natural i segur per a tothom, dóna la sensació que volem ser enganyats, com si sempre haguéssim de viure, tenir èxit, consumir sense fi, obtenir el plaer immediatament, ser eternament joves i no patir mai… Aquesta forma de viure s’allunya de la realitat de la vida quotidiana.
Malgrat que estem abocats a veure contínuament morts fictícies i reals a través dels mitjans de comunicació parlar-ne és considerat de mal gust, morbós. I en canvi quan ens hi trobem ens crea inseguretat, desconeixement, por, tot un conglomerat d’emocions…
 |
 |
 |
 |
| Recursos disponibles al CRP | Recursos digitals | Webs referents | Grups d’acompanyament al dol |
|
Contes (infantil, primària i secundària) |
Articles i Llicències d’estudi Bibliografia i recursos conductes suïcides |
Família i escola (Generalitat de Catalunya) Guia i orientacions per a l’atenció al dol des dels centres educatius (Generalitat Valenciana) De l’amor i la mort. Pedagogia del dol (María José Mallo) Vivir la pérdida (Alain Giacchi) |
Recull de grups d’acompanyament al dol
|
