Entre la terra i el mar, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ens ofereix una diversitat paisatgística d’una bellesa incomparable. Entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga, en un espai caracteritzat pels cursos fluvials actuals, les antigues desembocadures dels rius, i els sistemes de canalització i rec dels conreus que històricament s’han donat en aquest lloc ric en aigua dolça.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va ser creat el 28 d’octubre de 1983 i, des d’aleshores, s’ha consolidat com una de les zones humides més rellevants de Catalunya, al costat dels deltes de l’Ebre i del Llobregat. Situat a la plana empordanesa, entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga, aquest espai singular es caracteritza per la convivència harmònica entre els cursos fluvials, les antigues desembocadures, i els sistemes de canalització i reg que, des de fa segles, han marcat la història agrícola d’aquest territori tan ric en aigua dolça.

El parc es divideix en dos grans conjunts: al nord, les maresmes de Vilaüt, l’antic estany de Castelló, Santa Margarida i les Salines; i al centre, l’estany de Sant Pere i les zones que l’envolten, avui considerades el cor vital del parc.

L’empremta humana hi és present i visible en la densa xarxa de séquies, canals i recs que serpenteja pel territori. Aquests elements, lluny de ser merament artificials, formen part d’un sistema viu que regula els nivells d’aigua, permet el drenatge de terrenys periòdicament inundats i alimenta els conreus que defineixen el paisatge agrícola de la regió. Si bé els camps han anat evolucionant —de cereals d’hivern com l’ordi i el blat fins a fruiters, blat de moro, gira-sol o melca—, el conreu de l’arròs, estretament vinculat a la identitat de les terres inundables, continua sent un símbol, encara que avui tingui un paper més testimonial.

La riquesa natural del parc es reflecteix en la seva flora, adaptada a condicions extremes: des de la psammòfila, que arrela en sòls sorrencs, fins a l’halòfila, capaç de prosperar en terres salabroses. Entre aquestes comunitats vegetals hi trobem espècies úniques i escasses als Països Catalans, algunes d’elles d’una distribució molt restringida i, per tant, d’alt valor de conservació.

També la fauna converteix els Aiguamolls en un espai excepcional. S’hi han identificat 338 espècies d’ocells, de les quals 82 hi nidifiquen regularment. La cigonya blanca, símbol del parc, va ser la primera espècie recuperada als anys vuitanta i avui n’hi viuen prop de 300 individus a la zona i als seus entorns. Aquesta presència, juntament amb la d’altres aus migratòries i residents, ha atorgat al parc un reconeixement internacional, confirmant-lo com un indret de gran transcendència per a la conservació de la biodiversitat.

Més enllà de les dades i les xifres, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és un espai que ens recorda la importància de l’equilibri entre la natura i l’activitat humana. Caminar pels seus paisatges és endinsar-se en un mosaic de vida, on cada estany, cada au i cada planta ens parla de la fragilitat i, alhora, de la força dels ecosistemes. És un llegat col·lectiu que ens inspira a preservar-lo per a les generacions futures.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, en col·laboració amb el Servei Educatiu de l’Alt Empordà, ha impulsat un projecte comú per afavorir que la societat conegui millor el territori i s’impliqui activament en la seva conservació. Aquest projecte també vol reforçar el sentiment de vincle i pertinença amb el Parc, fent que tothom en sigui part.

En aquest camí, les escoles hi tenen un paper essencial. Per això s’ha creat la Xarxa d’Escoles del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una iniciativa que ofereix recursos i experiències educatives per apropar l’alumnat a la riquesa natural del Parc i fer-lo protagonista en la seva preservació.

“La gent protegeix allò que estima, i només estima allò que coneix.” Jacques-Yves Cousteau

Centres participants: ESC Joana d’Empúries (Castelló d’Empúries), ESC Ruiz Amado (Castelló d’Empúries), ESC Llagut (Sant Pere Pescador), ESC Fluvianets (L’Armentera), ESC Teresa de Pallejà (Fortià), ESC Ramon Muntaner (Peralada) i I-E El Bruel- Empuriabrava (Castelló d’Empúries).