Joan Vallès i Montse Parada. Membres del grup de recerca etnobiofic.cat

 

Data: 24/03/2011

Ponència: L’etnobotànica i l’hort escolar

Per
respondre a la pregunta.
Volem conservar un tresor de cultura
popular que forma part de la nostra identitat?

Si fem un petit esforç de revisar la nostra vida quotidiana, ens adonarem que les plantes hi tenen un lloc important, encara que a vegades no en siguem conscients. I si procurem de conèixer el saber dels nostres antecessors sobre les plantes i els seus usos i maneigs (això és l’etnobotànica) ens aproparem a la nostra identitat i tindrem eines per a preservar els nostres patrimonis natural i cultural.
Dins d’aquesta idea, el cultiu d’un hort no és només el fet mecànic de plantar i recollir. Darrere cada varietat vegetal plantada, darrere cada mètode de cultiu s’amaga un tresor de cultura popular que forma part de la nostra identitat i que en els darrers temps es troba en declivi. Si volem fer de l’hort una proposta educativa hem d’aconseguir, entre altres coses, d’introduir novament aquesta informació que ens ve de tantes generacions, tant pel que fa als usos alimentaris (incloent els condimentaris) de les plantes, com els medicinals o d’altres de la vida quotidiana de la nostra gent (en l’elaboració d’estris, d’instruments, en el control de plagues, etc.). Així, l’hort no serà només biomassa, sinó també saviesa.