Tarragona Negra

Josefina BaudinTítol: Tarragona Negra
Autora: Josefina Baudin Luque
Tutora: M. Isabel Berenguer i Tomàs
Modalitat: Humanitats i Ciències Socials
Àrea curricular: Llengua Catalana
Centre: Ins Comte de Rius
Localitat: Tarragona

Des de sempre l’home ha tingut impulsos negatius que han atemptat contra d’altres persones i en llenguatge jurídic, això és un crim. S’entén per crim, una violació de la llei moral, que en dret, constitueix una infracció punible de caràcter greu. Els crims més greus són els homicidis i els assassinats, i això és del que tracta el meu Treball de Recerca, relacionant aquests crims amb les penes dels Codis Penals de cada època.

He localitzat i geolocalitzat a l’EDULOC tots els assassinats i homicidis que s’han perpetrat a la Província de Tarragona des del 1847 fins el 1990 perquè els diaris d’aquesta època són els que estan digitalitzats.

El títol Tarragona Negra ens situa en el lloc on passa l’acció Tarragona i l’adjectiu que l’acompanya Negra perquè tracta d’un dels aspectes més foscos de les persones.

Objectius:captura1
  • Fer una cerca per saber on podia trobar aquesta informació.
  • Fer un buidatge de tots els crims.
  • Classificar els crims en homicidis i assassinats.
  • Relacionar els crims amb els Codis Penals vigents en el moment del crim.
  • Utilitzar una aplicació mòbil de geolocalització dels crims.
Hipòtesi:

La hipòtesi que es pretén verificar en aquest treball és la següent:

Veure si és possible utilitzar l’aplicació de l’EDULOC per fer aquest treball.

El procés:
  • Cercar els crims que va hi haver a la Província de Tarragona des de l’any 1848 fins el 1990 a la premsa digitalitzada de l’Hemeroteca de l’Ajuntament de Tarragona i de la Vanguardia.
  • Cercar els termes Crims, Homicidis i Assassinats per poder classificar-los.
  • Buscar els Codis Penals vigents als anys dels crims trobats i relacionar-los amb les penes.
  • Geolocalitzar els crims en l’aplicació mòbil EDULOC.
Conclusions:

Després d’elaborar el Treball de Recerca sobre els crims de la província de Tarragona, es pot dir que he assolit els objectius que em vaig proposar perquè ara sé com cercar dintre de les hemeroteques digitals la informació corresponent.

Durant la recerca als diaris i també als Codis Penals, m’he adonat que abunden els crims a la premsa des del 1847 perquè era quan es feien les execucions publiques, i per tant, els diaris feien córrer la notícia perquè la gent anés a l’execució del culpable per aprendre que actuar malament tenia conseqüències. A mesura que van passant els anys, cada vegada apareixen menys crims a la premsa perquè les execucions públiques desapareixen i la pena de mort s’aboleix segons en quins moments històrics.

Aquest Treball de Recerca l’he pogut fer perquè la premsa està digitalitzada, cosa que m’ha facilitat la feina. Ara ja sé com trobar informació sobre qualsevol tema a la premsa i posar-la en una Aplicació mòbil.

Bibliografia:
  • ASESINOS EN SERIE. Asesinatos en familia [en línia]. <http://www.asesinos-en-serie.com/tipos-de-homicidio-asesinatos-de-familia/> [Consulta: 30 de desembre de 2016]
  • Código Penal. BOE. Madrid: 1973.
  • Código Penal de España. Madrid: Imprenta Nacional, 1850.
  • Código Penal Español, decretado por las Cortes en 8 de junio, sancionado por el rey, y mandado promulgar en 9 de julio de 1822. Madrid: Imprenta Nacional, 1882.
  • Código Penal reformado de 1870. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Luís Tasso, 1874.
  • Código Penal Reformado de 1932.Madrid: La Gazeta de Madrid, 1932.
  • LÓPEZ, Alfons. España y su relación con la pena de muerte [en línia]. <http://www.teinteresa.es/espana/pena_de_muerte-abolicion-eta-franco-condena-garrote_vil_0_1008499671.html> [Consulta: 8 octubre 2016]
  • PÉREZ PORTO, Julià; MERINO, Maria. Definición de Código Penal[en línia].
    <http://definicion.de/codigo-penal/> [Consulta: 10 novembre 2016]
  • Real Decreto, aprobando el proyecto de código penal, que se inserta; y disponiendo que empiece a regir como Ley del Reino el día 1ºde enero de 1929. Colección Legislativa de España