Més enllà d’un terròs de sucre

Títol:          Més enllà d’un terròs de sucre
Autor/a:     Rut Foguet Romero
Tutor/a:      Cinta Sebastià Estupiñá
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Bioquímica
Centre:       C Sant Pau Apòstol
Localitat:   Tarragona

Objectius:

1. Investigar la composició química dels edulcorants, la seva classificació i el seu paper en l’alimentació humana.
2. Aprofundir en el coneixement dels components de l’estèvia.
3. Aprofundir en els beneficis i perjudicis de l’estèvia en els humans.
4. Conèixer el procediment d’extracció del glucòsids de l’estèvia i comprovar el poder antioxidant de les seves dissolucions.
5. Realitzar un estudi comparatiu entre gominoles fabricades afegint sacarosa o afegint Estèvia i comprovar el grau d’acceptació.

Hipòtesi:

És l’estèvia l’alternativa al sucre de taula i als edulcorants artificials? Són comparables el seu poder endolcidor i el benefici que comporta el seu consum en la salut de les persones?

El procés:

La realització d’aquest treball comença amb una recerca bibliogràfica i de pàgines web per aconseguir informació i aprofundir en el coneixement dels diferents tipus d’edulcorants que es coneixen, de les avantatges del seu consum, etc. Per centrar-nos finalment en l’edulcorant de l’estèvia. A continuació es va organitzar tota la informació aconseguida de manera que cobrís tots els objectius plantejats. Posteriorment, es va realitzar al laboratori l’extracció dels esteviòsids de la planta i la comprovació del caràcter antioxidant d’aquest edulcorant. Finalment es van preparar al laboratori gominoles amb sucre i amb estèvia amb l’objectiu de realitzar un estudi comparatiu entre les preferències de la població dels diferents tipus de dolçor.

Conclusions:

Després de l’estudi es va concloure que l’estèvia té molts beneficis, com per exemple que no augmenta els nivells de glucosa en sang, però tampoc els disminueix d’entre altres.
També es van comprovar en aquest treball les propietats antioxidants que té l’estèvia o sigui la possibilitat d’alentir el procés d’oxidació d’altres molècules fent una reacció química, on es realitza una transferència d’electrons d’una substància a un agent oxidant. Els antioxidants interrompen aquestes reaccions, oxidant-se ells mateixos.
Es va fer la comprovació experimental del poder reductor dels diferents edulcorants naturals i artificials mitjançant la reacció de les seves dissolucions amb permanganat en medi bàsic, amb blau de metilè i amb el reactiu de Fehling.
Es va realitzar un estudi comparatiu entre gominoles fabricades afegint sacarosa (sucre) o afegint estèvia i es va comprovar el grau d’acceptació entre els consumidors. Per concloure aquest treball podem dir que l’estèvia és un edulcorant natural, saludable amb beneficis pel cos humà i caldria fomentar-ne el seu consum i ús en el nostre dia a dia.

Bibliografia:

• CASTELLS I ESQUÉ, Pere; RIBA I SOLDEVILA, Núria; ANDREU I MATEU, Francesc. Química 2·Batxillerat. Mc Graw Hill
• CASTELLS I ESQUÉ, Pere; RIBA I SOLDEVILA, Núria; ANDREU I MATEU, Francesc. Química 2·Batxillerat.. Mc Graw Hill

Llocs Web:

• Detereminació d’edulcorants artificials en begudes
• Sucre i edulcorants: El poder de lo dolç
• Determinació de glucòsids en mel

Presentació:

Fotos: