Els Somnis i els Trastorns del Son

David Riol GarcíaTítol:          R.E.M.: Els Somnis i els Trastorns del Son
Autor/a:     David Riol García
Tutor/a:      Eva Sugranyes Aymamí
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea:          Biologia
Centre:       C Lestonnac-l’Ensenyança
Localitat:   Tarragona

Objectius:
  1. Demostrar que els trastorns i malalties mentals generals o del son, afecten els somnis.
  2. Analitzar la fisiologia del son, és a dir, el seu procés i fases.
  3. Estudiar la interpretació onírica i les teories científiques de tota la història, com la teoria sobre la interpretació dels somnis de Freud o Jung.
  4. Esbrinar si els somnis consten d’una relació amb la personalitat, les vivències, l’edat, l’estat anímic, el gènere i la cultura de les persones.
  5. Analitzar els múltiples trastorns del son.
Hipòtesi:

La hipòtesi principal que es volia verificar gràcies al Treball de Recerca, va ser demostrar l’existència d’una relació entre els somnis i els trastorns del son.

El procés:

El procés de confecció i elaboració del TdR es va iniciar amb la recerca d’informació en portals d’informació digitals, pàgines web i llibres digitalitzats. A més, durant aquest procés, vaig realitzar dues entrevistes que em van servir per verificar aquella informació trobada, però també per afegir-ne de nova.
Més tard, vaig iniciar l’elaboració de la part pràctica, que es constituïa de tres apartats. El primer va ser una enquesta mitjançant la qual es va voler verificar, amb dades empíriques, la hipòtesi del treball. El segon va ser el conjunt d’entrevistes a professionals, anteriorment esmentades; i el tercer va ser un diari personal que vaig confeccionar durant gairebé tres mesos, mitjançant el qual volia comprovar si seguint un seguit d’indicacions, es podia facilitar l’experimentació d’un somni lúcid, i a més, analitzar la probabilitat de recordar un somni i estudiar els meus somnis personals.
A més, la principal dificultat que vaig trobar durant aquest procés, va ser el trobar una aplicació pràctica pel treball. Aquest es va constituir com el principal problema, ja que, malgrat la dualitat social i científica del marc teòric, era molt difícil trobar un punt d’aplicació pràctic per a tota la investigació. Gràcies a les entrevistes que es van realitzar amb els professionals, vaig poder esdevenir amb la part pràctica definitiva, que incloïa els trastorns del son com a variable encarregada de modificar els somnis. D’aquesta manera vaig decidir afegir una petita investigació sobre els trastorns, tant del son com mentals generals, en la part teòrica.

Conclusions:

Les conclusions que vaig obtenir amb el meu Treball de Recerca, van ser les següents:
Inicialment, vaig poder destacar que la principal hipòtesi del treball va ser demostrada i confirmada en la seva totalitat i que, per tant, tots els resultats obtinguts van estar favorables davant els objectius i la investigació.
És per aquest fet que tots els objectius plantejats a l’inici de la recerca es van poder dur a terme i desenvolupar de forma coherent, representativa i correcta, tant en la part teòrica com a la part pràctica. A més, molts dels que van ser proposats a l’inici de la cerca d’informació, van ser modificats, eliminats o substituïts per d’altres, com va ser el cas d’estudiar els somnis col·lectius, com This Man, pel fet que: o bé s’allunyaven bastant del tronc i base del treball, o bé eren massa extensos. D’aquesta manera, els objectius que van romandre en el treball definitiu, es van poder representar en el contingut del marc teòric, basant-se en l’estudi de tot el camp relacionat amb els somnis i el son.
Vaig realitzar un estudi sobre l’origen dels somnis i la fisiologia del son. D’aquesta manera, vaig poder identificar que el son es dividia en dues fases principals: la fase NREM o de son lent; i la fase REM o de son paradoxal, durant la qual els somnis sorgien. En aquesta fase, l’activitat mental era major i s’originaven, en el lòbul frontal del cervell, un seguit d’ones molt similars a les de la vigília, de baix voltatge i alta freqüència, i es produïen un gran nombre de moviments involuntaris d’extremitats i parts diverses del cos, com els moviments oculars.
En segon lloc, vaig estudiar les diferents interpretacions dels somnis al llarg de tota la història. Pel que fa a les més antigues, provinents de la prehistòria, l’Antic Egipte, Grècia i Roma, o de religions com el Cristianisme, Islam o Budisme, totes compartien que els somnis eren un mitjà de comunicació amb entitats divines. D’altra banda, Sigmund Freud, el pare de la psicoanàlisi, va ser el primer científic reconegut en investigar i teoritzar sobre la interpretació dels somnis, sent molt innovador a la seva època. Ell va descriure els somnis com a: “representacions de realitzacions de desitjos per part del somiador, fins i tot els malsons”. Així, va destacar que els somnis manifestaven de forma simbòlica i censurada tota aquella informació, emocions i sentiments emmagatzemats en l’inconscient de l’individu, mitjançant el contingut manifest i que el que realment es volia dir amb el somni, es constituïa en el contingut latent. Freud també afirmava que tots aquells records i informacions provinents de la infantesa o de desitjos en general, s’emmagatzemaven en l’inconscient i pugnaven per a sortir i representar-se mitjançant els somnis. Finalment, altres científics posteriors a Freud van recollir la seva ideologia, aportant-hi nous descobriments i modificant-la, com van ser Alfred Adler, Carl Gustav Jung, John Bowlby, entre d’altres.
En tercer lloc, vaig analitzar si els somnis es trobaven modificats per diversos factors externs com: la personalitat, que gràcies a les diferents entrevistes realitzades amb professionals va ser possible destacar que a causa de la seva complexitat i poca relació amb l’àmbit, la personalitat no els afectava gaire; les vivències de l’individu al llarg de la seva vida, sent el factor més important, ja que tota la informació viscuda i emmagatzemada per la persona en l’inconscient, es reflectia en els somnis; l’edat, ja que, gràcies a nombrosos estudis científics, s’ha pogut determinar que una persona més jove dorm més, té més son i, per tant, somia més, i una persona més vella, dorm menys i somia poc; o l’estat anímic, que com es pot comprovar tant en la recerca d’informació com en l’enquesta, és un factor de gran importància i que pot afectar els somnis amb efectes tant positius com negatius.
D’altra banda, també vaig estudiar si els somnis es podien controlar. Gràcies a la recerca d’informació, va ser possible concloure que el seu control no es podia aconseguir de forma directa, malgrat que existien diversos procediments que sí que ho permetien, com el somni lúcid, que consisteix a adonar-se de què un mateix es troba somiant i, per tant, adoptar una posició en el somni per a poder manipular-lo segons la pròpia voluntat. Altres mètodes relacionats o aproximats al control dels somnis són la hipnosi o les induccions.
Finalment, en l’àmbit teòric, vaig estudiar els múltiples tipus de trastorns del son com les dissòmnies, que afecten la fisiologia del son, o les parasòmnies, que afecten el contingut intern del son i somni. A més, vaig analitzar els diferents mètodes de diagnòstic dels trastorns, destacant-se la Polisomnografia, que analitza l’estructura del son i la presència d’anomalies o fenòmens anormals; i diverses experiències relacionades amb el son, com el Viatge Astral.
Així doncs, gràcies a tota la recerca d’informació prèvia i a les entrevistes amb professionals, va ser possible confeccionar una enquesta que pogués demostrar la relació entre els somnis i els trastorns del son. Amb nombrosos resultats obtinguts de les diferents qüestions proposades, vaig poder provar que a causa de diversos factors ja siguin, per exemple, l’estat anímic, xocs emocionals o trastorns mentals generals, es podien ocasionar trastorns del son de caràcter més lleu, com la paràlisi del son , o de caràcter més greu, com l’insomni o la Narcolèpsia . D’aquesta manera, aquests trastorns provocaven modificacions en el son, produint canvis, per exemple, en els seus diferents cicles, afectant conseqüentment els somnis. Per això és possible afirmar que la hipòtesi sí va estar perfectament demostrada i, per tant, els aspectes que calien destacar de l’estudi eren principalment aquells que es trobaven a l’enquesta, ja que confirmaven tot el que s’explicava de forma més extensa i profunda en la part teòrica.
Finalment, volia oferir una valoració personal de tot el procés d’elaboració del treball. Personalment, opino que malgrat totes les dificultats que sorgien durant la investigació i de no constar de cap relació amb la meva modalitat del Batxillerat, crec que ha esdevingut una gran experiència que m’ha proporcionat grans beneficis, sobretot per a enriquir el meu coneixement sobre la psicologia, i obtenir més informació referent a l’àmbit dels somnis, el qual ja em generava nombroses qüestions des que era petit. Encara que potser no realitzi cap altra investigació d’un caire tan enfocat a la psicologia, crec que el treball, en tot el seu conjunt, m’ha ajudat a desenvolupar les meves habilitats per a realitzar una recerca sobre una hipòtesi, poder provar-la, o no, segons els resultats i madurar per a treballar de forma independent, cercant tots els recursos a l’abast pel meu propi compte.

Bibliografia:
  • A. Merino Fernández Pellón. Trastornos del sueño.
  • Juan Carlos Sierra. Salud Mental – Evaluación de la Relación entre Rasgos Psicopatológicos de la Personalidad y la Calidad del Sueño.
  • Ricardo A. Velluti i Marisa Pedemonte. Fisiología Humana – Fisiología de la vigilia y el sueño.
Llocs Web:
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Màscares a les coves. Representacions dels somnis durant la prehistòria.
Foto 2.- Llibre dels Somnis. Primer llibre manuscrit sobre els somnis, pertanyent a l’època de l’Antic Egipte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>