Des de fa 6 anys, a l’institut Consell de Cent es desenvolupa un projecte de creació escènica, intergeneracional i intercultural amb caràcter social. Dirigit per Constanza Brncic i Albert Tola, i impulsat pel Teatre Tantarantana, el projecte implica els barris del Raval i Poble Sec, i integra un altre institut, el Milà i Fontanals, i el Casal de la Gent Gran Josep Trueta. Juan Escalona, del Consell de Cent, és el professor de l’assignatura optativa de 3r, Taller de Teatre, en el si de la qual va prenent cos la coreografia.
Del 2 al 4 de Juny, l’obra que han preparat, conjuntament, jovent i gent gran, ens ha provocat emocions diverses però també reflexions sobre els espais desitjats, sobre els somnis, sobre els records i les enyorances.
http://canalterrassavalles.xiptv.cat/telo-de-fons/capitol/pi-e-ce
Les ganes de saber-ne més ens han portat a la classe de 3r del Consell de Cent, a escoltar les valoracions que l’alumnat feia del projecte i a entrevistar-nos amb el professor que l’ha fet possible, el Juan Fco. Escalona. A continuació us oferim les explicacions de Juan.
– Com va començar el projecte?
– Comença fa 6 anys, a proposta del Teatre Tantarantana. El seu director, el Julio Álvarez, ens va oferir participar en el projecte. La meva proposta va ser fer-ho dintre de l’horari curricular, en una optativa de 3r que es diu Taller de Teatre.
– I com ho feu?
– El primer trimestre i la meitat del 2n introduïm el teatre amb exercicis. Ho fem dos cops a la setmana. Treballem tècniques teatrals d’expressió, de vocalització, de gestualització. A partir del Febrer, un cop a la setmana, ve la gent del Teatre i comencem a treballar els textos.
– Qui fa el guió?
– El guió el treballem a la classe, dins del Taller, amb jocs de creativitat de textos que són de producció pròpia amb l’Albert Tola, encarregat de la dramatúrgia qui els dóna el format final, i crea la peça dramàtica amb la Constanza Brncic, directora i coreògrafa, i fan que introduieix el moviment escènic i les coreografies.
– I com s’articulen els textos dels dos instituts?
– Hi ha motivacions diferents. En el Milà i Fontanals treballen els somnis, els llocs d’origen; nosaltres treballem el nostre lloc preferit. I tot lliga. Perquè és com un prisma amb moltes cares, amb diverses edats, amb diferents origen; un prisma que es va articulant amb la música, amb la dansa, amb el text.
– La música, la posa la coreògrafa?
– Sí, la posen la Constanza i en Nuno Rebelo, que és músic i de vegades ens regala música seva. És un projecte en el que intervé molta gent. Enguany hi havia, fins i tot, una noia que estava fent la tesi doctoral i venia cada dia. També ens ajudava.
– Qui és la gent gran que apareix a l’obra?
– Són persones del Casal de Gent Gran de Poble Sec.
– És gent que s’ofereix voluntària?
– No, això és una feina que ha fet el Julio Álvarez, director artístic del Teatre. Ell ha anat al Casal, a treballar amb la gent. I la gent gran també ha treballat amb nosaltres.
– Respecte a la relació amb les noies i els nois del Milà i Fontanals, quan us trobàveu?
– Enguany només ens hem trobat als assajos. Altres anys la relació ha estat més intensa, anàvem al Milà, i elles i ells venien al nostre institut. Però comporta dificultats d’horari.
– Qui subvenciona aquest projecte?
– Nosaltres volíem entrar dins del projecte “Creadors en residència”, una iniciativa en la que participa el Consorci d’Educació de Barcelona, però no ho vam aconseguir. Enguany ens ho ha pagat el Consell de Districte. De cara al curs que ve ens hem presentat a unes subvencions que té la Caixa per a projectes educatius. Vam quedar els segons de Catalunya. Això ens permetrà tornar a fer-ho el curs que ve.
El curs passat, com no teníem diners, vam lligar el projecte amb un que té el CCCB per a adolescents del barri, que es diu Habitació 14-18. I vam representar l’obra al CCCB.
Com veus, ho lliguem amb tot el que hi ha, amb els recursos del barri, que són molt potents. Perquè estem en un barri molt potent a nivell de Catalunya.
– Això vol dir, de part teva, una mirada sobre l’educació des de la vinculació al barri, a les entitats ciutadanes.
– Sí, suposa convèncer la gent, la direcció del CCCB… Enguany no ho hem fet perquè ha canviat la direcció del CCCB però els dos anys anteriors hem col·laborat amb ells. Anàvem al CCCB els dissabtes a la tarda per a lligar-ho tot amb la gent d’allà. Això és com una planta que va creixent i al final té diversos aspectes. El projecte té un caràcter pedagògic que implica una pàgina web que recopila tot el procés, articles, vídeos, fotografies, entrevistes, etc: teatecd100.tumblr.com)
– M’han encantat els comentaris dels nois i de les noies, quan estava a la classe: “Jo vaig triar teatre perquè em pensava que seria fàcil d’aprovar. Em pensava que seria avorrit però després, quan vam començar, vaig veure que no, que ens divertíem”, “Tots vam venir a aquesta assignatura perquè pensàvem que era fàcil de passar. Després vam veure que era molt divertit, molt gratificant. Jo repetiria”, “Al principi pensava que les classes eren més teòriques, després vaig veure que eren més pràctiques”, “Ha estat molt divertit, molt gratificant”.
– Sí, és que es treballa de manera diferent. No fem una classe a l’ús. Ens belluguem bastant, ballem… Clar, estem parlant d’un xinés que sap molt poc de castellà però acaba ballant. Estem parlant de diverses cultures, dominicana, xinesa, paquistanesa, catalana. Amb les famílies paquistaneses hem hagut de superar moltes dificultats. El curs passat, el pare d’una noia no volia que vingués.
– Això vol dir treballar, també, amb les famílies.
– Sí. Si es pot, sí. De fet el projecte el presentem a començament de curs. Animem les famílies a que vinguin. Però aquest aspecte l’hem de treballar més. Crec que és una carència del projecte. Hem de treballar més amb les famílies.
– Un altre comentari que m’ha cridat l’atenció ha estat el següent d’un noi:“Abans de fer teatre, a mi em feia molta vergonya parlar amb les noies. Després de fer teatre no tinc tanta vergonya. He tret una cosa bona de mi, l’actuació. Quan era petit cantava. Ara he tret un text de mi. Està relacionat amb el que vull fer de gran, cinema”.
– Sí, perquè s’estableixen altres tipus de relació amb les noies, i entre ells també. Per exemple, els gestos són més valorats. Habitualment es valoren els qui parlen millor. Aquí es valoren també els gestos, i altres capacitats creatives.
– Una noia va dir “Jo repetiria el curs que ve”. ¿Tens prevista alguna cosa amb aquest mateix grup per al proper curs?
– El curs vinent farem un altre projecte. En ell s’articulen el teatre i la ciència. Són monòlegs de ciència vinculats amb el projecte Big Vam . Hi participem dos instituts de la ciutat de Barcelona. Ho farem a l’hora de lectura, en castellà. En compte de fer lectura farem teatre, i a una altra hora a ciències que és el departament del nostre institut que coordina l ‘ activitat, en concret la seva cap Eva Corrons.
Farem el Taller de Teatre amb 3r, i amb uns altres de 4rt farem el nou projecte.
– Felicitats, Juan! M’encanta el projecte! M’ha agradat molt la coreografia!