El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981.
En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Adela (Dedé) Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.
Commemorem aquest dia arreu del món per denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones, que té el seu origen en la manca d’equitat i la discriminació, i per reclamar la seva eliminació.
Violències sexuals i joventut
Tot i els avenços en matèria d’igualtat de gènere que s’han aconseguit en les darreres dècades gràcies als feminismes i als moviments pels drets humans, investigacions recents continuen alertant de la persistència de discriminacions i desigualtats de gènere en diferents àmbits de la població jove. Les pautes de conducta i de relació entre joves continuen reproduint rols i estereotips de gènere, i les violències masclistes continuen existint i intoxicant les relacions juvenils.
Una de les formes més explícita és el cas de les violències sexuals, i tot i que les violacions són àmpliament rebutjades pel conjunt de la població, només responen a la punta de l’iceberg de les violències sexuals. Existeixen altres expressions de les violències sexuals, com l’assetjament sexual, que compten amb una alta tolerància social.
La negació a utilitzar el condó, la insistència per mantenir relacions sexuals, els “piropos”, la sextorsió, el sexpreading o d’altres formes intimidatòries de la llibertat sexual de les dones són formes d’agressions i abusos sovint poc percebudes tant pels joves que els exerceixen, com de les joves que els pateixen. A més, aspectes particularment sensibles en relació amb les violències sexuals són el fet que sovint es posi en dubte la veracitat del relat de la víctima i , d’altra banda, la pràctica habitual de responsabilitzar les dones de la violència que pateixen: “és que anava provocant”, “si dius que sí, ja no et pots tirar enrere”, “és culpa seva per enviar fotos sexis a qui no devia”, etc.
Un problema de tothom
La violència masclista no és un problema “de” les dones. Les agressions masclistes no són casos aïllats ni inevitables sinó que són fruit d’una societat masclista i amb desigualtats per raó de gènere que cal transformar.
Treballem tots i totes per garantir el dret de les dones a viure lliures de violències.
