Discalcúlia

Definició

Trastorn específic caracteritzat per dificultats en el processament numèric i el càlcul que afecten d’una manera significativa el rendiment acadèmic o a les activitats de la vida quotidiana. Acostuma a manifestar-se en nens i nenes amb una capacitat intel·lectual normal i amb un nivell educatiu adequat.

 

 

Signes d’alerta

Podem sospitar de discalcúlia, en general, quan hi ha un decalatge significatiu entre el coeficient intel·lectual i el processament numèric segons l’edat, i en particular, quan el nen mostra algun d’aquests símptomes:

– Utilitza molt els dits per comptar.
– Té moltes dificultats per comptar cap enrere.
– Li resulta molt complicat fer càlculs aproximats.
– Li costa molt manipular xifres grans, com centenes o milers.
– Mostra problemes per saber quina operació s’ha d’aplicar per resoldre un problema.
– Li resulta molt difícil memoritzar les taules de multiplicar, sent possible que les oblidi d’un dia per l’altre.
– Té errors de transcripció, com per exemple quan ha d’escriure números dictats.
– Acostuma a dedicar molt de temps i esforç a fer els deures en les àrees de matemàtiques sense obtenir resultats positius.
– A mesura que passa el temps és freqüent que es manifesti ansietat o bloqueig cap a les tasques matemàtiques, ja que existeix sensació de fracàs.

 Orientacions

  • Donar més temps per fer els exercicis.
  • Donar estratègies externes que facin les matemàtiques menys abstractes.
  • Prioritzar l’ús de material multisensorial, experimental i vivencial.
  • Proposar guions o esquemes que facilitin la resolució de problemes. Autoinstruccions.
  • Reduir la quantitat d’exercicis en un mateix full.
  • Marcar amb color diferent les dades destacables.
  • Fomentar la revisió per evitar els errors.
  • Utilitzar fulls quadriculats per facilitar la ubicació espacial dels números.

 

(A. Sanguinetti i J. M. Serra Grabulosa. La neuropsicologia infantil en l’àmbit educatiu.)