021MAP – Sonasons (Instruments musicals)

Cicle: proposta per a l’educació infantil

Introducció:
Aquesta maleta és una proposta per a crear entorns sonors suggerents per als nostres infants.

És un material triat entre els instruments oferts per la casa Hermex.

Trobareu en aquesta guia quatre ratlles per a contextualitzar la proposta i després unes fitxes amb alguna proposta didàctica.

Tot plegat cal prendre-s’ho com a un guió, una de les moltes possibles propostes que podeu oferir.

Sovint seran els mateixos infants que ens donaren les pautes que cal seguir i amb l’escolta del que ells fan i la vostra imaginació esperem que us ho pugueu passar d’allò més bé.

La descoberta del so
El so és atractiu pels infants des dels primers moments de la seva vida, son oïdors amatents i cal continuar oferint sons que els interessin perquè no hagin d’optar per el tancament de les seves oïdes davant de sorolls i sons ininterromputs al llarg de les hores.

Ells són incansables investigadors de tot el que els envolta. El so els convida a escoltar, relacionar, comparar, també a provar, expressar, improvisar, extreure, incorporar…

Volem amb aquesta proposta parlar d’accions sonores, de jocs sonors, d’escolta activa, d’organitzacions expressives a partir del so, de coneixement acústic, etc.

En moltes de les accions quotidianes dels infants hi trobem conductes musicals, els adults que els acompanyem, que interactuem i que proposem hem de saber observar el que passa en la trobada amb el so, amb la descoberta de la veu, amb les experiències vocals, amb els jocs sonors, amb la manipulació de material i d’instruments.

Volem que la mirada de l’adult s’endinsi també a la recerca sonora, a l’expressió musical, al coneixement del que el nen fa i sovint no sabem com recollir, o fins i tot ens passa desapercebut i potser perdem l’oportunitat de poder felicitar una acció, de valorar un fet, de contestar una provocació, d’entendre un comportament.

Quan mirem als nens amb ulls observadors, quan escoltem als nens amb orelles obertes, descobrim en aquests jocs que podrien semblar casuals, sorollosos, inconnexes, uns jocs significatius, unes capacitats investigatives, uns projectes interessants. Trobar-se amb l’infant investigador regenera l’adult que el descobreix.

Plantejar una proposta basada en la investigació dels propis nens i en les produccions sonores que se’n deriven ens sembla del tot pertinent en un moment on moltes propostes pedagògiques en el camp de la música aposten pel camí de la improvisació, la creativitat, la possibilitat d’expressar-se fent música i l’experiència del joc sonor.

Les darreres publicacions en educació musical a l’etapa infantil posen l’èmfasi en la capacitat experimentadora dels infants i en la riquesa d’estímuls que pot trobar i alhora que se li poden oferir per millorar les seves actuacions en funció de l’escolta d’aquests (Frega 1980, Delalande 1984, Agosti-Gherban 1988,.Akoschy 1998, Campbell 1998, Delalande 1991,Swanwick 1991, Diaz 2003, Hemsy de Gainza ,1983,2005,Tafuri 2003, Paynter,2004…)

També ens sembla rellevant endinsar-nos en un programa que inciti la interacció, si l’adult s’enriqueix del contacte amb l’infant, la seva feina pot prendre una dimensió força interessant, convertint la seva actuació en un propi aprenentatge. Aquests instruments conviden als infants, però també als adults. I uns i altres ens nodrim de les troballes que fem, que imitem, que provoquem.

Aprendre a observar i escoltar els infants ens obra un nou món als adults que enriqueix la pròpia experiència.
Alhora ens recolzarem en les darreres teories pedagògiques de la música i concretament en la proposta per l’etapa infantil que Françoise Delalande (1984) anomena la “Pedagogia del despertar”, una proposta clara per l’experimentació sonora que pretén proporcionar als nens les eines per despertar la seva part més exploratòria i creativa, potenciant tres aspectes que ell enumera:

  1. Aconseguir gust pel so: cercant la sensualitat de la sonoritat.
  2. Despertar la dimensió imaginària de la música
  3. Gaudir de la organització sonora i musical

És en aquest context on volem emmarcar aquesta proposta basada en l’exploració, l’escolta activa, la descoberta, la organització dels sons, la capacitat expressiva, etc.

L’atracció dels infants pel món del so és coneguda i la capacitat de interactuar amb el material que troba evident, és per això que ens interessa escoltar i recollir el què fa i com ho fa.

Valorar la participació activa de l’infant és atrevir-se a oferir-li un context adequat per a que succeeixi, és aprendre a escoltar el que ens diu i és aprendre a observar què fa. És incidir en una manera d’entendre la feina de mestre, en ajudar a conformar noves comunitats d’aprenents, en aportar enriquiment en els entorns on vivim.

Volem diferenciar tres tipus de material per a fer sonar: els objectes quotidians, el material sonor i els instruments musicals.

Els objectes quotidians
Formen part d’aquesta categoria tots aquells estris, objectes, material que es troben en l’entorn quotidià de l’infant i que ell converteix en objecte sonor. És clar que qualsevol cosa quan es mou produeix un so i aquest so pot ser més o menys atractiu en funció de les seves característiques: ressona, vibra, és metàl·lic, és suau, dolç, fort, estrident, melodiós…

El xoc del nostre moviment sobre l’objecte produeix un so, per tant és primer l’existència d’un moviment que fa emergir el so, per fricció, fregament, sacseig, picament, agitaments, tirs…

Possiblement animats per l’execució sonora anirem modelant el moviment de cara aconseguir el so desitjat.
Alguns objectes quotidians que es converteixen fàcilment amb objectes sonors: cadenes, culleres, ampolles, claus, pedres, portes, papers…

El material sonor
Anomenarem material sonor, tot aquell material que nosaltres hem pensat per que esdevingui sonor, sovint s’assemblarà a la categoria anterior, però ara hi ha una intenció clara, una proposta provocativa: per exemple les claus d’abans eren un joc que ell ha trobat sobre la taula (possiblement el nostre clauer), en canvi si hem ajuntat en una argolla un munt de claus inservibles pensades de manera especial per a que ells les sacsegin, les claus han canviat de categoria.

Paneres amb material sonor, caixes plenes de propostes sonores formaran part d’aquesta secció.

Algun exemple: una caixa plena de fulles seques, una panereta amb boixets, unes gomes amb picarols cosits, ampolles plenes de llavors diferents, un sonall de petxines, una malla amb bales, cortines sonores, arrossegadors sonors…

També podem incloure com a un subapartat d’aquesta secció el que coneixem com a instruments casolans: maraques casolanes, timbals amb pots de llauna, campanes amb testos, guitarres fetes amb caixes de sabates i gomes…

Els instruments musicals
Aquí parlem del que coneixem com a instruments, és a dir objectes que de manera històrica s’han utilitzat per fer música. Volem donar a aquests material un tracte especial, no volem que siguin utilitzats de la mateixa manera que els objectes sonors. Han de ser tractats amb respecte, per investigar i explorar però sabent que estem tocant un instrument, que té un bon so, que serveix per acompanyar cançons, per a fer ritmes, per a parlar i explicar coses de manera musical.

Serà decisió de cada mestre si vol deixar-los a l’abast dels infants, si vol presentar-los un a un, si vol obrir la maleta i sorprendre als infants amb tots els instruments.

Però si hem donat la possibilitat de que ells explorin amb l’altre material, quan arribem als instruments ha d’haver-hi quelcom de màgic, de sorprenent, de meravellós.

La qualitat del material ens dóna qualitats sonores més altes. La ressonància del címbal, la llargada del so del triangle, el misteri de la kalimba, la profunditat del oceandrum…

La selecció i l’objectiu
La selecció s’ha fet a partir d’una primera proposta feta per un grup de mestres. És va avaluar i es va reconduir buscant per una banda la varietat sonora, la facilitat de la manipulació, i la relació amb el cost.

Veurem ara propostes instrument per instrument. S’ha ordenat per ordre alfabètic.

Trobareu una fitxa amb una mica d’informació de cada instrument, la fotografia,la seva característica sonora i alguna proposta per a fer a l’aula.

Tot i així, ja us hem suggerit que us deixeu portar per la vostra imaginació i la dels vostres infants.

Que la música us sigui propocia!

BONGOS
Originaris de Cuba, molt utilitzats a la música afrocubana. El gran se’l coneix com a “macho” i el petit com a “hembra”.
Nosaltres podem aprofitar-lo per reforçar la idea de greu i agut (relacionat amb gran i petit).
Deixeu que els nens hi experimentin. Poden tocar a mans separades, alternes, juntes.
Pot ser un instrument per tocar en parelles, dos infants asseguts un davant de l’altre amb els bongos al mig i dialogant amb un bongo cada ú.
També podeu interactua vosaltres, provocant diàlegs, oferint cèl·lules rítmiques, jugant amb les dinàmiques (més fort o més fluix, segons el que busqueu…).

BOOMWACHERS
Tubs sonors, es fan sonar colpejant a terra, entre ells o bé contra un objecte (taula, arbres…) o el propi cos.
Són tubs afinats, aquests són pentatònics (do,re,mi,sol,la), perquè tocant tots a la vegada no creïn cacofonia.
Podeu tocar alguna cançó, podeu improvisar melodies, tocar amb tots alhora seguint una pulsació, imitant cèl·lules rítmiques…

DUES CAIXETES DE MÚSICA
Dues caixetes mecàniques que al girar la manovella sona una melodia. Si l’agafeu amb la mà i gireu la melodia se sent molt fluix. És una bona ocasió per crear expectativa i silenci. Si busqueu una caixa de ressonància sentireu com el so s’amplifica.
Per exemple només que la poseu sobre una taula.
El fet de tenir dues melodies diferents també podeu jugar a endevinar la melodia o a reconèixer la cançó de l’aniversari feliç

CÍMBAL, amb tres baquetes: feltre, metàl·lica i escombreta
Idiòfon.
El címbal o plat es pot tocar sol amb les mans o baquetes tant fregant com percudint, per parelles entrexocant dos plats o bé per mitjà d’un pedal (el charles de la bateria). El so canvia segons com i on es percudeixi.
La nostra proposta és d’un sol címbal posat en un peu perquè sigui més fàcil d’aconseguir un so bonic.
La ressonància és la seva característica, i la possibilitat d’escoltar el seu so fonamental, si percudiu i acosteu l’orella al plat sentireu un so greu i profund que n’és el seu so fonamental, després de més lluny ens arriba aquesta mena de so múltiple format pel seus harmònics.

Deixeu jugar als nens i experimentar amb les tres baquetes.
Podeu aprofitar els diferents sons per simbolitzar diferents impressions o personatges, l’escombreta és agradable pel seu so més relaxat, lleuger i delicat.

LES DARBUKES
Membranòfon
La darbuka és d’origen àrab i es toca amb els dits o la palma de la mà segons el so que es busqui.
Hi ha força virtuosos i pot esdevenir un instrument molt complicat.
Mini darbouka: instrument de percussió prové d’Egipte. Té un so metàl·lic, amb tres tons diferents: a) si es pica fort amb els dits junts a l’extrem de l’instrument fa un so molt fi i metàl·lic; b) si es fa amb els dits separats el to és més contundent, i c) per fer el to més greu s’ha de picar fort al mig amb la mà oberta fent una mica de cova.
Però aquestes petites darbukes (quasi de joguina) ens conviden a picar, fregar, picar amb la punta dels dits…
Com que en tenim dues podem provocar diàlegs.
Com que són petites i no pesen, podem caminar i picar tot fent el pas del soldat, o el cercavila pel carrer.
També per picar els noms dels nens, dites popular, rodolins i per acompanyar cançons.

L’ERUGA
Idiòfon, tradicional dels Andes
Un instrument senzill que sacsejant sona suau.
Agradable al tacte i divertit de moure.
Deixeu-lo a l’abast dels infants, o oferiu-lo perquè el moguin, els sacsegin i descobreixin el seu so.
Podeu relacionar-lo amb el moviment d’una eruga o una serp.
Mentre el feu sonar podeu recitar:
Serp, serpònia
Vés a la terra de la Babilònia

LA FLAUTA D’ÈMBOL
També es diu americana perquè les primeres flautes d’aquesta mena es van fer a Mèxic, tot i que se’n troben per la cultura popular de molts països, fetes de canya.
És una flauta llisa amb un èmbol en el seu interior que, en desplaçar-se, fa que variï la seva llargària i, per tant, el so que produeix.
Per tal que soni la flauta s’ha de formar en el seu interior una ona sonora que s’ajusti a l’espai de que disposa. Quant més llarga és la flauta, més llarga és
l’ona (més longitud d’ona), més petita és la seva freqüència i el so és més baix.
Ens ofereix la possibilitat de fer glissandos, és a dir relliscades sonores, tant ascendents com descendents.
Podem jugar a imitar el seu so amb la veu, a seguir el seu so amb el moviment del cos, del braç.
Podem utilitzar el seu so per explicar històries.
També per dibuixar el seus camins sonors.
Podeu també sonoritzar lletres, mentre les dibuixeu a l’espai amb la mà, o bé les escriviu a la pissarra.

LES GRANOTES
Instrument del Vietnam, és un güiro en forma de granota.
Fregant amb el pal el llom de la granota obtindrem un so semblant al raucar d’una granota.
Tenim tres granotes de diferents mides i per tant de diferents so. Podem associar mida amb so.
Podeu acompanyar la cançó de les granotes o bé instrumentar una poesia o un conte.
Granota fica’t al cove Parlarem de la granota
Gripau fica’t al cau que viu en els aiguamolls (popular catalana) direm que crea bemollss sense saber gens de nota (popular catalana)

KALIMBA
Instrument africà.
Són làmines de diferents longitud, dures però flexibles (poden ser de metall o de canya) fixades en un pont i produeixen so al ser polsades. La caixa pot ser de fusta, llauna, carbassa… Es toca amb els polzes.
És fàcil de fer sonar. És relaxant si el toques a poc a poc.

KESENG-KESENG (dues campanetes de vímet)
Idiòfons
Campanetes africanes de so suau i fluix.
És interessant jugar amb les dues: sacsejant-ne primer una després l’altre. Les dues alhora.
Podeu cantar la cançó de campaneta la ning, ning mentre les feu sonar.
També les podeu utilitzar per cantar la cançó eliminativa Dalt del cotxe i a l’infant que li toca li doneu la campaneta perquè la toqui o bé perquè ell assenyali mentre tornem a cantar la cançó-
També podeu comparar el seu so amb campanetes metàl·liques.

KAZOO, Nunut o Mirlitó
Membranòfon
Instruments popular. A Catalunya se’l coneix per Nunut o Mirlitó.
En algunes contrades se’l coneix com a Murga,
La murga és una formació musical que a altres zones, com Cadis i Tenerife, està directament lligada al Carnestoltes, i es caracteritza pel fet de que a través de les cançons, descriure la realitat en to de comèdia. Els components d’una murga canten i després, amb el mirlitó, fan una espècie d’interludis musicals entre lletra i lletra.
El Kazoo, conegut pel món, és d’origen africà, el feien servir per a comunicar-se o bé per imitar sons d’animals (eren de banya i teixit d’aranya). Tal com és ara se’l va inventar un afroamericà del segle XIX
Kazoo comercial:

Doncs bé, el kazoo o mirlitó consta d’un tub -sovint de canya- en un extrem del qual es fixa un paper de fumar. En taral·lejar una cançó per l’altra banda del tub, es posa en vibració el paper de fumar tot produint un so nasal.
És molt fàcil de fer sonar, només cal taral·lejar per l’embocadura. Va bé per reforçar el sentit melòdic.
Taral·legeu cançons i jugueu a endevinar-les.
Deixeu que els nens improvisin melodies amb els Mirlitons.
Si us en voleu fer alguns aquí teniu la proposta d’en Miqui :Giménez
Kazoo casolà

EL MATERIAL: Un tub de canya d’uns quinze centímetes, d’un diàmetre interior mitjà ( 1 a 2 cm) i obert pels dos extrems. Paper de fumar. Goma elàstica.
LES EINES: -Una serra de marqueteria o de metalls per tallar la canya. -Un ganivet (tipus Opinel).
FABRICACIÓ: Al voltant d’uns 2 cm d’un dels extrems de la canya, fem dos talls profunds, perpendiculars a la fibra, distants de 2 a 3 cm l’un de l’altre i d’un cm de llarg cadascun. Posem la fulla del ganivet en el tall més proper a l’extrem de la canya i l’inclinem per poder tallar i extreure la part de canya que hi ha entre els dos talls. Ara ens queda una finestreta de 2 a 3 cm de llarg per 1 cm d’ample. A l’extrem més proper de la finestreta, posem el paper de fumar i l’aguantem amb la goma elàstica. Si cantem per la finestreta, el paper vibra i sona.
UTILITZACIÓ MUSICAL: Permet cantar amb la pròpia veu per imitar instruments de música, o bé crear sons originals.
Fitxa realitzada per Miqui Giménez, membre del grup de recerca etnomusicològica Ministrils del Raval de Terrassa

OCEANDRUM
Membranòfon.
Un senzill instrument que al sacsejar aconsegueix imitar el so de l’onatge.
S’agafa amb les dues mans i es mou suaument.
També el podeu picar.
Podeu fer-lo sonar creant l’expectativa de com sona. És emocionant si comenceu buscant un so tranquil i suau, poc a poc podeu anar pujant de volum i de velocitat el sacseig.
Si l’oferiu als nens, deixeu que ells el moguin, el fet de podeu veure l’interior del timbal i observar el moviment de les llavoretes que es belluguen afegeix un estímul més per a fer-lo sonar.
Podeu donar-li un valor simbòlic, el fet de que ens recordi el so del mar el fa fàcilment identificable amb sons d’aigua.
També el podeu utilitzar com un timbal i aprofitar per picar les síl·labes dels nom dels infants, per acompanyar una història o bé un cançó.
És molt fàcil fer-ne de casolans: una caixa amb sorra ben tancada amb un plàstic transparent.

OCTOBLOCK
Instrument rodó fet de làmines de fusta de diferents mides que fa que sonin diferents.
Fent girar la baqueta per dins sentireu un so melodiós. També fent rodar una boleta de fusta o bé una bala.
És senzill i provoca un moviment suau i rotatori.
Podeu utilitzar-lo també per acompanyar-vos una cançó.

5 TUBS DE RESSONÀNCIA
Un senzill instruments de fusta que tocant amb la baqueta van sonant diferents tons.
Podeu deixar que experimentin, podeu tocar-lo vosaltres, podeu fer un glissando, tocar de manera ascendent o descendent. Jugant amb dos baquetes i tocant dos sons alhora.
Podeu també tocar alguna cançoneta.

TRIANGLE
Idiòfon.
Instrument de metall, una de les seves característiques és la ressonància en sons llargs i el trèmolo que s’obté batent amb el batedor o pal amb un moviment giratori ràpid en el seu interior.
La dificultat rau en com agafar-lo, per a què ressoni necessitem suspendre’l, és a dir no agafar-lo ni prémer-lo, dons apaguem els seu so. És un instrument que pesa i té dificultats per a nens molt petits.
Tot i així, els agrada d’escoltar-lo. El seu so brillant i cristal·lí pot meravellar als nens.
Aprofiteu a buscar-li adjectius: és un so metàl·lic, brillant, agut, llarg, vibrant…
També el podeu relacionar amb el so de les campanes.
És adient per acompanyar cançons amb sons llargs.

TRIANGLE SUSPÈS
Amb les mateixes característiques que el triangle, però amb l’avantatge que no cal agafar-lo, per tant molt més propi per a l’experimentació dels infants, deixeu-los el batedor i que provin de fer-ne sons. Podeu aprofitar de fer algun diàleg amb els dos triangles.