Els Aiguamolls en temps de confinament.

 

Han passat 3 mesos des que el món sencer es va paralitzar i els humans vam deixar de córrer desesperats d’aquí cap allà, envaint carreteres, camins i tots els llocs possibles. Però aquesta ocupació dels espais, tant els artificials com els naturals, es va acabar sobtadament i els animals i les plantes del nostre entorn es van trobar sols en els seus hàbitats, sense aquesta espècie oportunista, cosmopolita, invasiva i, massa sovint poc respectuosa amb l’entorn, que és l’espècie humana.

Als Aiguamolls de L’Emportà l’esclat de vida que havia començat a finals de febrer, amb totes les plantes florint o brotant i els animals festejant i preparant els nius, va continuar, aquest cop sense pressió ni destorbs.

Què va passar mentre no hi érem? Van florir totes les espècies vegetals, arbres, arbusts i herbes i la majoria ja estan ara traient els fruits; com a exemple, el freixe (Fraxinus oxycarpa), l’om (Ulmus minor), l’aladern (Rhamnus alaternus), el lliri groc (Iris pseudacorus), l’englantina (Rosa sempervirens) , l’arç blanc (Crataegus monogyna) , el lligabosc (Lonicera implexa) i tants altres.

 

                                        

Entretant els ocells de pas primaveral als Aiguamolls, tan abundants al mes de març, van volar cap a terres més fredes per a passar la seva època de cria, aquest és el cas de Flamencs, molts ànecs, molts limícols, corbs marins, etc. Qui es va quedar als aiguamolls a l’abril i al maig, i per això hem retrobat ara a mitjans juny, han estat els ocells nidificants, aquells que ja veiem atrafegats preparant els nius al març; parlem de l’ànec collverd (Anas plathyrrinchos), la fotja (Fulica atra), el camallarga (Himantopus himantopus), la cigonya (Ciconia ciconia), etc.

Si observem què ha canviat en aquesta primavera d’humans confinats respecte a altres anys, podem afirmar que la manca de cotxes a les carreteres i camins circumdants, la manca de visitants passejant i enraonant pels aiguamolls, i en general tota la manca d’activitat, ha portat a un “asalvatjament” dels Aiguamolls.

Les plantes han crescut exultants i a mansalva; recordem que als aiguamolls hi ha una gestió dels espais que fa que els treballadors del parc mantinguin els camins nets i les herbes sota control; per això ens hem trobat els cortals, les llaunes i els camins envaïts de plantes, sobretot de canyís (Phragmites australis), que es considera una planta invasora, tot i ser autòctona. Aquesta situació forma part d’un estadi més en la successió ecològica de l’ecosistema, i propicia tant l’aportació de nutrients com trobar amagatalls per a les diferents espècies, tanmateix no és la situació ideal per a l’observació d’aus, el principal reclam del parc cap als visitants.

Quant a les aus podem afirmar que s’han trobat un ambient gens hostil, sense l’amenaça dels humans, i alguns ocells que haguessin marxat s’han estat veient ara al juny i és probable que s’hagin quedat a nidificar, aquest és el cas del bernat pescaire (Ardea cinerea) o de l’agró blanc (Egretta alba).

Us deixem algunes fotos perquè veieu que els humans podem estar confinats i amenaçats, però la vida al planeta Terra continua i continuarà amb o sense nosaltres. Respectem els nostres espais i segur que la vegetació, la fauna i nosaltres mateixos en sortirem beneficiats.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>