El passat 29 d’abril de 2022, ens va deixar la il·lustre Maria Antònia Canals. La que va ser considerada una de les llums més potents en la didàctica de les matemàtiques va donar la seva última lliçó als 91 anys d’edat.
La Maria Antònia ens deixa un llegat valuosíssim de materials i activitats relacionades amb l’aprenentatge de les matemàtiques i ens deixa molts exemples, però no només sobre aquesta disciplina, sinó sobretot una manera de veure l’ensenyament i la nostra professió que ella estimava tant: «l’educació és un art», solia dir amb molta vehemència com quasi sempre parlava, «és un diàleg constant entre l’educador i l’alumne. No es tracta només d’ensenyar, el veritable repte és aconseguir que l’alumnat aprengui».
Successora excel·lent de la filosofia de la Maria Montessori i dels materials manipulatius aplicats a l’aula, sempre ha defensat la il·lusió per l’aprenentatge «l’alumnat ha de gaudir de l’aprenentatge de les matemàtiques» i deixar que cada nen i cada nena pugui portar el seu propi camí i el seu ritme. «No somrigueu a aquell que acabi més ràpidament, perquè la velocitat no s’ha de premiar». Defensava fidelment el joc com a eina bàsica d’aprenentatge i ensenyament, tenia un magnífic consell per als mestres que començaven la seva aventura: «Primer, tot el trimestre només jugant, després ja en parlarem». Així, podríem dir que ella ja aplicava la filosofia STEAM a les seves classes molt abans que li posessin nom: tinkering, creativitat, interdisciplinarietat, resolució de problemes, pensament computacional són eines que la Maria Antònia posava a l’abast dels mestres sense dir-ho.
