El 26 de gener el doctor Carles Monereo, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Seminari interuniversitari sobre Estratègies d’Ensenyament i Aprenentatge, va dictar la conferència Repensar l’avaluació per a canviar les pràctiques educatives.
Ítems alliberats de l’informe PISA
A la conferència, el Dr. Monereo va fer referència diverses vegades als ítems alliberats de l’Informe PISA. Aquests són els ítems de les proves que no han estat reservats per a comparacions amb altres avaluacions, de manera que es destinen a coneixement públic perquè puguin ser utilitzats pels professionals que ho desitgin.
- PISA 2003. Ítems alliberats, de matemàtiques i de resolució de problemes.
- De les pàgines 80-84 de l’avançament dels resultats de l’informe PISA 2006, hi ha exemples d’ítems per a explicar fenòmens científics.
Bibliografia
De la extensa bibliografia del Dr. Monereo que podeu consultar a la seva web, a la biblioteca del Servei Educatiu hi podeu consultar algun dels seus títols:
MONEREO, Carles [coord.]. PISA como excusa. Repensar la evaluación para cambiar la enseñanza. Barcelona: Graó, Barcelona, 2009 (10953). PISA pot ser una bona excusa per afavorir canvis positius en les pràctiques educatives. Així, doncs, aquest llibre mostra que l’avaluació té efectes decisius sobre l’aprenentatge dels alumnes i l’ensenyament dels professors; presenta una guia inspirada en els principis de PISA per analitzar i modificar activitats d’avaluació i ensenyament i ofereix exemples reals de com dur a terme aquesta anàlisi. Els exemples poden servir-nos a tots, però s’han concretat a les àrees de llengua, matemàtiques, ciències naturals i ciències socials.
COLL, César; MONEREO, Carles [eds.]. Psicología de la educación virtual. Madrid: Morata, 2008. Aquesta obra versa sobre l’educació i l’aprenentatge en entorns virtuals alhora que se situa de manera clara i explícita en l’àmbit de la psicologia, i més concretament, de la psicologia de l’educació. En el transcurs de les dues o tres últimes dècades hi ha hagut una producció relativament abundant, tant en català com en altres llengües, de llibres que tracten temes relacionats amb l’educació i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) des de perspectives epistemològiques, teòriques i disciplinars diverses. Quan s’analitza en el seu conjunt pot constatar que aquesta producció respon de forma majoritària a preocupacions i plantejaments de tipus sociològic, tecnològic o didàctic, i que les aproximacions i les anàlisis psicològics són més aviat escassos. L’objectiu d’aquesta obra és contribuir a compensar aquesta mancança mitjançant l’adopció d’un punt de vista psicològic en l’estudi dels processos educatius que tenen lloc en entorns sustentats, totalment o parcialment, en la utilització de tecnologies digitals de la informació i la comunicació.
MONEREO, Carles [coord.]. Internet y competencias básicas : aprender a colaborar, a comunicarse, a participar, a aprender. Barcelona: Graó, 2005 (10013). En aquesta obra s’intenten oferir reflexions, idees, activitats, materials i recursos que facilitin l’ensenyament en situacions educatives mixtes o bimodals (en especial, a secundària, però adaptables a altres nivells), és a dir, a través de la interacció cara a cara amb els alumnes, però també mitjançant una eina especialment poderosa i idònia per promoure aquestes competències: Internet.
MONEREO, Carles [coord.]. Instantànies. Projectes per atendre la diversitat educativa. Barcelona: Edicions 62, 1998. Aquest llibre pretén posar de manifest les actituds que són la base dels diferents projectes educatius i alhora copsar-ne el tarannà, amb l’objectiu últim d’esbrinar una qüestió complexa però cabdal: quins són els elements que fan que aquests centres funcionin, és a dir, que contribueixin decisivament a donar una resposta ajustada a les necessitats de tots els seus alumnes? Per resoldre aquest interrogant l’obra fuig de tecnicismes i dogmatismes i pren la forma d’una narració; quatre «veus» externes als centres —les dels autors— es barregen amb les dels protagonistes per fer el reportatge de cinc visites efectuades a set centres educatius on es desenvolupen projectes força representatius de les diverses formes d’atendre la diversitat en cadascuna de les etapes educatives.
MONEREO, Carles; SOLÉ, Isabel [coords.]. El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza, 1996 (7069). El corrent constructivista ha introduït un nou enfocament a les diverses modalitats d’intervenció psicopedagògica. Aquesta obra col·lectiva aborda amb detall els diferents vessants d’aquesta pràctica professional i ofereix una àmplia panoràmica dels fonament epistemològics, els recursos i les estratègies que la sustenten. El manual disposa d’una introducció on es tracte el model d’assessorament educacional constructiu i les seves dimensions crítiques per, a continuació, aprofundir en la confluència disciplinar i l’espai professional de l’exercici de la psicopedagogia. Posteriorment, s’estableixen cinc grans blocs de tractament temàtic. En primer lloc, l’assessorament psicopedagògic i els centres educatius (organització, funcionament i relacions amb altres sistemes); segonament, l’assessorament psicopedagògic i els processos d’elaboració dels equips de professors; a continuació, l’assessorament psicopedagògic i el procés d’ensenyament-aprenentatge; en quart lloc, els àmbit de coneixement específic en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, finalment, s’analitzen els aspectes inter i intraprofessionals de l’assessorament psicopedagògic.
MONEREO, Carles [coords.]. Estrategias de enseñanza y aprendizaje. Formación del profesorado y aplicación en la escuela. Barcelona: Graó, 1994. Tracta del què i el com el professorat ha d’ensenyar l’alumnat a reflexionar sobre la seva manera d’aprendre; saber millor com aprenen; decidir, conscientment, els seus actes; comprovar la validesa de les seves idees; modificar les seves actuacions i avaluar el seu procés d’aprenentatge. Explica què són, i com s’emmarquen dins el currículum, les estratègies d’aprenentatge. Presenta una anàlisi dels factors que intervenen en l’ensenyament – aprenentatge, en l’ús d’aquestes estratègies a l’aula. S’aporten eines per avaluar les estratègies d’aprenentatge de l’alumnat: ús d’informes, entrevistes i qüestionaris. Conté una extensa bibliografia.
MONEREO, Carles; DURAN, David. Entramats. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Barcelona: Edebé, 2001 (8067). L’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu constitueix un potent recurs per a l’ensenyament comprensiu i de qualitat. Una eina imprescindible per a l’educació del segle XXI. Per acostar-nos als seus principis i als seus mètodes, els autors han optat per una forma novedosa i atractiva: a partir de narracions breus, que transcorren entre els personatges d’un institut d’ensenyament secundari, ens presenten en acció diferents mètodes d’aprenentatge cooperatiu. Cada narració va acompanyada d’una rigorosa fitxa, on es comenta detalladament el mètode i on es plantegen elements de reflexió per tal de facilitar-ne la posada en pràctica.
MONEREO, Careles [coord.]. Estratègies d’aprenentatge. Volum I: assessorament i formació del professorat. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta, 1998 (7615). Ensenyar a aprendre és un objectiu educatiu de primer ordre. Tanmateix aquest objectiu no és nou, fruit de l’última moda, sinó que és el resultat d’un procés de transformació al llarg del nostre sistema educatiu en què el concepte d’aprendre a aprendre s’ha anat revalorant i ha anat adquirint un estatus cada cop més important. Aquesta obra s’estudia el procés i l’evolució que ha seguit i quines característiques de l’actuació del professor/a i s’analitzen els escenaris d’educació no formals.
MONEREO, Careles [coord.]. Estratègies d’aprenentatge. Volum II: L’ensenyament d’estratègies d’aprenentatge dins les programacions escolars. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta, 1998 (7009). Obra que vol donar resposta als interrogants curriculars tradicionals sobre què, quan i com s’han d’ensenyar i avaluar les estratègies d’aprenentatge en les àrees bàsiques de lectura, escriptura, matemàtiques, ciències naturals i ciències socials, i posa un èmfasi especial en les dificultats que poden presentar els alumnes i en el tipus d’orientacions i ajuts pedagògics que els poden ser oferts.
