Visibilitat…

SE Tgnès05/03/17  

C Mare de Déu del Carme - Nerea Benítez SolerTítol: Visibilitat…
Autora: Nerea Benítez Soler
Tutora: Begonya Travieso Hernández
Modalitat: Ciències Socials i Humanístiques
Àrea curricular: Literatura
Centre: C Mare de Déu del Carme
Localitat: Tarragona

Objectius / El procés:

Quan ens van comunicar que havíem de buscar un tema per al treball de recerca, no el tenia gens clar. Va ser a partir d’una sèrie de coses com al telenotícies o al programa de TV3 que vaig decidir de fer-lo sobre la transsexualitat.

El primer que vaig fer és buscar informació per Internet, però cal dir que la vaig trobar confusa i, a vegades, errònies ja que no la buscava en la bibliografia adequada. Així doncs, que vaig posar-me en contacte amb les associacions transsexuals de Catalunya, sobretot, les més properes a la meva ciutat, per a què em poguessin assessorar correctament. El que vaig descobrir és que existia un col•lectiu Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual al Camp de Tarragona, concretament a Reus. Aquests col•lectius em van posar en contacte amb l’Espai Jove de Salut, anomenat H2O, situat a l’antiga URV de la Plaça Imperial Tarraco on la meva tutora i jo ens vam entrevistar amb els seus responsables i ens van facilitar tot tipus d’informació i, sobretot, ens van aconsellar sobre els diversos perjudicis que té la societat envers ells, i les dificultats socials, laborals, sentimental, familiars que tenen. En aquesta entrevista, repetien molt la paraula “visibilitat”, d’aquí el títol del meu treball, perquè aquest tema és “nou” per a la societat i tabú al mateix temps. Així doncs crec que s’hauria de començar a parlar, a tolerar, i a acceptar el tema transsexual, ja que dintre d’aquests col•lectius la transsexualitat és la més discriminada, la menys tolerada i la menys acceptada en drets dels àmbits socials.

Així doncs, cal treballar des de l’educació, sobretot, de de la infància aquest tema. Per aquesta raó vaig decidir crear un conte dirigit als infants i els seus pares d’un cas real. El conte està basat en un noi transsexual de la comarca de Tarragona, que el vam conèixer en una conferència a Reus on el col•lectiu H2O ens va invitar a assistir i era ell mateix juntament amb una altra persona qui donaven pas a la conferència/entrevista i presentaven una revista on els protagonistes d’aquesta eren ells. Ell es va oferir com autor de les il•lustracions ja que actualment estudia Diseny i l’agrada molt dibuixar i també perquè va creure que la idea l’ajudaria a donar visibilitat. També vam pensar que seria bona idea afegir al conte una cançó, i en aquesta feina ens va ajudar l’altre persona de la entrevista i un company de classe el Josep M. Miquel. La primera es va encarregar d’escriure la lletra i el Josep M, la música. VISIBILITAT…

Per acabar, he de dir que dels objectius principals del treball no és transmetre informació sobre aquest tema, sinó que sigui una eina per a donar a conèixer el que han patit i suportat i també la seva valentia en visualitzar-se davant del seu.

Conclusions/ Hipòtesi:

Bé com ja s’ha dit al principi del treball, la transsexualitat és un tema tabú i nou on la informació i, fins i tot, la legislatura és una mica confusa. No cal dir que, com altres temes, tot allò que surt del que la majoria de la societat considera normal segons les lleis morals o ètiques en les quals han estat educats causa un gran transbals en els diversos àmbits que envolten les persones. Això és el que causa parlar de la transsexualitat.

Per una altra banda, cal esmentar que aquests tipus de temes s’han de tractar amb una manera natural i normal, és a dir, hem d’educar en la llibertat i en el respecte i la igualtat de les persones tal com diuen les Cartes Magnes de tots els països democràtics. Però també hem de ser realistes, ja que hi ha una gran part de la societat que es bastant hipòcrita ja que no accepta allò que està fora del que creu que és normal, com pot ser un gai, una lesbiana o els trans. Però per sort, cal dir que a la vegada també hi ha una altra part que lluita per fer que aquestes persones hi entrin a formar part sense cap problema de gènere i sexe.

Per últim, els camins a seguir crec que és a través de l’educació fora de perjudicis tant a casa com a l’escola, per això he cregut adient que el centre de aquest treball sigui un conte infantil, ja que són els infants d’ara els que formaran un món més igualitari en un futur.

Per finalitzar, espero i desitjo que aquest treball sigui un primer pas per a donar a conèixer que persones com l’Eliot o el Lian, siguin visibles al món tal i com són i no com han nascut i que se sentin lliures amb el que han escollit per pròpia voluntat.

Bibliografia: