Títol: Estratègia criminal. Química forense: Estudi i resolució d’escenaris criminals
Autor/a: Xènia Calbet Montserrat
Tutor/a: Maria Cel Martí Sardà
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea: Química
Centre: Ins El Morell
Localitat: El Morell
Objectius:
- L’interès que he tingut sempre per la ciència – especialment per la química – va ser el que posà fil a l’agulla en aquest projecte; no obstant, volia fer d’una ciència feixuga quelcom original.
La inclinació cap a la criminalística no venia de massa lluny, és més, mai n’havia sentit parlar en profunditat i tampoc m’hi havia encuriosit massa. Va ser en una xerrada sobre el paper de la química en investigacions criminals del professor de Química Analítica i Química Orgànica de la URV on la curiositat i les ganes de saber-ne més em van endinsar en aquest món del conegut CSI.
Partint de la idea de voler realitzar un projecte relacionat amb la química, em vaig marcar principalment dos objectius des d’un bon principi, que van ser els següents: en primer lloc, fer una cerca teòrica sobre les bases que fonamenten la química forense i, en segon lloc, l’aplicació d’aquests fonaments teòrics amb la creació de propis escenaris criminals.
Amb això, el treball en qüestió tracta de portar a les taules del laboratori del nostre institut algunes de les pràctiques químiques útils en una investigació criminal per tal d’analitzar tres escenaris criminals, que han estat fruit de la meva pròpia imaginació.
Hipòtesi:
La primera qüestió que em vingué al cap en pensar amb el Treball de Recerca va ser “puc arribar a resoldre científicament un crim al laboratori de l’institut?”. La meva hipòtesi fou “sí que podria resoldre un crim mitjançant pràctiques químiques al laboratori del nostre institut”. Així doncs, va ser a partir d’aquesta petita gota quan el got es començà a omplir d’idees, objectius i molts reptes.
Val a dir, doncs, que la cerca i l’enfrontament a les bases de la química forense i l’aplicació d’aquestes han fet possible verificar finalment la pregunta plantejada en un primer moment.
El procés:
Ha estat un projecte similar al de començar a construir una casa; un treball que no l’he pogut començar per qualsevol lloc, sinó que el primer pas va ser cercar, informar-me i enfrontar-me al món de la química forense.
Aquella part més feixuga del treball volia posar-la en pràctica, però no sabia ben bé com, ja que en certa manera m’era una mica surrealista intentar resoldre segons quins casos criminals; tot i això, tenia clar què volia acabar demostrant, de manera que vaig començar a posar en pràctica la teoria apresa al llarg dels primers mesos de recerca. Gairebé totes les pràctiques les vaig realitzar al laboratori de l’institut excepte una espectroscòpia IR, ja que als centres educatius no es disposa d’aquest tipus de maquinària; així doncs, l’espectroscòpia la vaig dur a terme a l’Institut Català d’Investigació Química, que em serví de gran ajuda per resoldre un dels tres casos criminals.
Per últim, cal considerar també que el gruix del treball tracta la ciència, però des d’un principi vaig tenir clar que volia introduir-hi una de les meves passions: la fotografia i l’audiovisual. Per tant, vaig realitzar tres vídeos que mostren cada un dels escenaris criminals i la seva pròpia resolució.
Conclusions:
La realització del treball m’ha permès entendre la utilitat que pot arribar a tenir la ciència en casos tan repugnants i sòrdids com el d’una violació, un suïcidi o un assassinat; m’ha permès comprendre la prudència i també la paciència que un ha de tenir al laboratori, ja que sempre es sap l’hora que hi entres però mai a la que en surts.
En primer lloc, doncs, és necessari aclarir que la química i els coneixements d’aquesta han esdevingut una eina fonamental al llarg de tot el temps dedicat al projecte, ja que sense aquests no hauria pogut realitzar ni aprofundir tampoc en la investigació que he dut a terme durant gairebé aquests vuit mesos. Aquesta manera d’investigar també ha permès obtenir algunes conclusions que poden contradir allò que els llibres o els professionals expliquen, el fet de poder resoldre determinades pràctiques que comporten una investigació criminal al laboratori del nostre mateix institut.
Una vegada realitzades totes les pràctiques que varen ser necessàries, vaig poder verificar la hipòtesi plantejada al principi d’aquest projecte. En la meva opinió, pràctiques com les que he dut a terme són completament aptes fer-les al laboratori d’un institut corrent, tot i que algunes requereixen uns coneixements mínims d’aquella tècnica i/o mètode. No obstant, aquests experiments ens ofereixen aspectes i conclusions més aviat generals dins d’una investigació criminal, de manera que potser es requeriria un estudi més profund amb l’ajuda d’estudis i coneixements òbviament molt més amplis. En conclusió, doncs, d’una banda he pogut demostrar i verificar perfectament la hipòtesi ideada al començament però, tanmateix, en el sentit de precisió en els resultats, n’estic completament segura que algunes de les pràctiques requereixen una recerca més profunda.
Per últim, pel que fa al contingut del projecte, una de les conclusions que n’extrec és que les pràctiques que es duen a terme en una investigació criminal – que pels experts són plantejades com quelcom complicat i difícil de dur a terme – la majoria d’aquestes es poden realitzar en un laboratori tan senzill com és el del nostre institut. A més, considero que el fet de dur a terme qualsevol pràctica científica-tècnica en un laboratori d’un centre educatiu – normalment no tan equipat com d’altres – es relaciona sempre amb resultats equívocs i poc precisos. Penso, doncs, que les hores de treball i dedicació, esforç, constància i precisió en els resultats del teu projecte, poden contradir absolutament els pensaments d’aquests experts, ja que independentment del lloc on es dugui a terme la investigació, aquesta pot ser igual de precisa i concreta.
