Títol: Diferències socials i culturals impliquen diferències en la pressió arterial?
Autor/a: Víctor Fernández Ciutat
Tutor/a: Pere Petrus Robert
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea: Medicina
Centre: Ins La Mar de la Frau
Localitat: Cambrils
Objectius:
- Buscar si diferències socials i culturals impliquen diferències en la pressió arterial dels seus habitants.
- Buscar quines d’aquestes diferències socials i culturals tenen una major influència en la pressió arterial.
- Realitzar una recollida de dades exhaustiva a 110 participants, buscant dades de les seves pressions arterials i dels seus estils de vida.
- Entrar al camp de la medicina i explorar una branca molt important com és el sistema cardiovascular.
Hipòtesi:
Hipòtesi 1:
Si en general, una població A té una alimentació menys equilibrada que una població B, llavors aquesta població A tindrà uns nivells de tensió més elevats i per tant, tindrà més risc de patir qualsevol malaltia cardiovascular que la població B.
Anomenem alimentació poc equilibrada a aquella dieta en la qual hi ha un excés d’un tipus de nutrients i una manca d’un altre tipus de nutrients. Per exemple, una dieta bàsicament de carbohidrats i sucres, amb falta de proteïnes de la carn o del peix.
Hipòtesi 2:
Si en general, una població C té uns hàbits més sedentaris i menys saludables que una població D, llavors aquesta població C tindrà uns nivells de tensió més elevats i per tant, tindrà més risc de patir qualsevol malaltia cardiovascular que la població D.
Anomenem hàbits sedentaris a la manca d’exercici físic. Anomenem hàbits no saludables a la ingesta de tabac i poques hores de descans.
Hipòtesi 3:
Si en general, una població E té un clima amb poques hores d’exposició solar, abundància de precipitacions i temperatures fredes, llavors aquesta població tindrà uns nivells de tensió més elevats. Si en general, una població F té un clima assolellat, amb poques precipitacions i temperatures càlides, llavors aquesta població tindrà uns nivells de tensió més baixos.
El procés:
La primera part de l’estudi és la recollida de les dades de tots els participants (part pràctica)
Aquesta es va dur a terme durant els mesos de juny i juliol del 2018 i consistia en obtenir resultats de la pressió arterial i respostes a preguntes sobre l’alimentació els hàbits i el clima. Seguint els protocols de mesura de la pressió arterial, aquesta s’havia de mesurar 2 cops, agafant l’últim com a valor real, ja que el cos sol estar inestable en la primera mesura. Entre les dues mesures havien de passar 5 minuts, els quals es van aprofitar per fer el qüestionari al participant.
Es van agafar diferents participants, amb un interval d’edat d’entre 15 i 75 anys i d’ambdós sexes. Al final es van obtenir 110 participants, 55 de cada població i sense cap edat repetida dins d’un mateix sexe.
Després de recollir totes les dades, aquestes van ser analitzades i classificades en taules i gràfiques, separant les dues poblacions. Posteriorment a aquest anàlisi, es va començar la comparació de les dues poblacions. Aquesta consta de dues parts.
En la primera, la comparació fisiològica, es van comparar les pressions arterials separant els valors de la pressió arterial sistòlica i diastòlica, els dos sexes i 4 intervals d’edat. Es van treure uns valors mitjans i medians de cada interval i de cada sexe per comparar-los entre ells. A més a més, es va treure un valor global de cada població, (que encara que no és tant representatiu com els valors per intervals, ens ajuda a veure la diferència que hi ha entre les dues poblacions).
En la segona comparació, buscant diferències culturals i socials, es van comparar les alimentacions, els hàbits i els climes de les dues poblacions, aquest cop sense separar ni en sexes ni el intervals d’edat.
Conclusions:
Després de les comparacions fisiològiques i culturals-socials, arribem a les conclusions.
L’objectiu d’aquest estudi era buscar si diferències socials i culturals entre dues poblacions implicaven també diferències en la pressió arterial. A partir de la recerca de dades, s’ha trobat que la població irlandesa té uns nivells de pressió arterial més elevats respecte de la població mediterrània catalana, amb una diferència significativa, que ens indica que hi ha una sèrie d’estímuls o factors en la població irlandesa, que no estan presents en la població mediterrània catalana (diferències socials i culturals), que afecten l’organisme dels individus i que fan augmentar els nivells de la seva pressió arterial. Però quines són aquestes diferències?
En el cas de l’alimentació, hi ha hagut diferències en la quantitat de fruita i verdura ingerida i la ingesta d’alcohol. El nombre d’àpats i en quin moment del dia es produeixen també són diferents. En canvi, no hi ha diferències, o són mínimes, en el cas d’ingesta de cafeïna, plats fregits o plats precuinats. Això ens indica que la tensió pot haver estat modificada per:
-Una manca d’ingesta de fruita i verdura -Un nombre baix d’àpats
-Ingesta de l’àpat més important en un moment del dia que fa que no hi hagi un aprofitament màxim d’aquest
-Ingesta excessiva d’alcohol
En el cas dels hàbits, s’ha vist que hi ha diferències en les hores de son i en la ingesta de tabac. En canvi, l’activitat física diària i la pràctica d’esport són molt similars entre les dues poblacions. Això ens indica que la tensió pot haver estat modificada per:
-Manca d’hores de son i de descans -Ingesta de tabac
Finalment en el cas del clima, s’ha vist que hi ha una gran diferència en els paràmetres meteorològics. Això ens indica que la tensió pot haver estat modificada tant per:
-Temperatures baixes -Gran nombre de precipitacions
-Humitat elevada -Manca de llum solar
Podem afirmar també que les nostres hipòtesi eren correctes, però aquestes podien haver estat plantejades des d’un altre punt de vista, centrant-se en petits aspectes en lloc d’englobar-los tots. No es parla d’una dieta més o menys equilibrada o d’uns hàbits més o menys saludables, com es diu en les hipòtesis, sinó que únicament es busquen una sèrie de característiques en l’alimentació i els hàbits que poden o no afectar a l’organisme, fent variar la pressió arterial.
Finalment, es pot dir que petites característiques pròpies de cada població, en l’alimentació, els hàbits i el clima poden afectar l’individu alterant la seva pressió arterial. Per tant, sí que hi ha diferències socials i culturals que impliquen diferències en la pressió arterial. No obstant això, no es pot dir que una població té una dieta més o menys equilibrada o que una població té uns hàbits més o menys saludables i que això afecta els valors de la pressió arterial.
Bibliografia:
- P. FARRERAS, C. ROZMAN. Medicina Interna. Ediciones Doyma, Espanya, 1988, 11ª edició
- Guía ESC 2016 sobre prevención de la enfermedad cardiovascular en la práctica clínica. REVISTA ESP CARDIOLOGIA. Rev. Esp. Cardiol., 2016
