Els llevats també s’estressen

SE Tgnès15/03/19  

Sergi Boronat ToscanoTítol:          Els llevats també s’estressen
Autor/a:     Sergi Boronat Toscano
Tutor/a:      Margarida Riera Vidal
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Bioquímica
Centre:       C Sant Pau Apòstol
Localitat:   Tarragona

Objectius:
  1. L’objectiu d’aquest treball és demostrar de manera indirecta que existeix una resposta estrès general per part de la cèl·lula i que estar prèviament sotmesa a un estrès la “immunitza” davant d’altres diferents.
Hipòtesi:

Els llevats sotmesos a un estrès, activen gens per a protegir-se d’ell.
Potser aquests llevats prèviament seleccionats seran més resistents que les soques salvatges davant d’altres estressos.

El procés:

Després d’haver buscat la informació necessària, es va començar la part pràctica. Es van exposar 3 cultius de llevats a un estrès tèrmic i, posteriorment, es van sotmetre juntament amb el cultiu inicial a diferents condicions adverses (en medis salins, àcids i bàsics)
Mesurant la densitat òptica (D.O.) es pot esbrinar el nombre de cèl·lules dels diferents cultius. Com més alta sigui la concentració de cèl·lules d’un cultiu, més resistència presentarà enfront d’una situació estressant.
Comparant el nombre de cèl·lules dels cultius prèviament estressats i el de l’inicial es corroborarà o refutarà la hipòtesi.

Conclusions:

Els llevats prèviament estressats són més resistents que les soques salvatges enfront situacions adverses. El cultiu que va estar exposat a l’estrès tèrmic és aquell que més va crèixer en les diferents condicions adverses (medi àcid, bàsic i salí) i això és perquè quan es va sotmetre 30 segons a potència baixa al microones, va haver de sintetitzar proteïnes de resposta general conjuntament amb proteïnes específiques contra l’estrès tèrmic per a que l’ajudessin a sobreviure. De manera que, quan es va trobar en les condicions adverses de basicitat, acidesa i salinitat, continuava tenint les proteïnes de resposta general que el van protegir enfront d’aquests 3 estressos. En canvi, el cultiu sense tractament no tenia sintetitzades les proteïnes de resposta general i, per tant, quan es va sotmetre a les condicions desfavorables d’acidesa, basicitat i salinitat, la seva viabilitat va ser inferior a la del cultiu amb el tractament 2, és a dir, els llevats adaptats (sotmesos prèviament a un estrès) van créixer més que les cèl·lules control.

Bibliografia:
  • LHENINGER, Albert. Bioquímica. Ediciones Omega S.A.
  • BORRULL RIERA, Anna. Yeast stress responses to acclimation for sparkling wine production. Universitat Rovira i Virgili
Llocs Web:
Presentació: