La Catalunya dels manters

Laia Colina FortunyTítol:          La Catalunya dels manters
Autor/a:     Laia Colina Fortuny
Tutor/a:      Josep Maria Pallàs
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Periodisme
Centre:       Ins Narcís Oller
Localitat:   Valls

Objectius:
  1. Aconseguir ser una font d’informació extensa i clarificadora sobre els manters.
  2. Trobar una solució per a la seva situació de vulnerabilitat social.
  3. Crear consciència sobre la duresa de les condicions de vida dels manters.
El procés:

Per fer el treball he extret una part de la informació d’internet, encara que aquesta ha estat molt reduïda. En aquest àmbit, la font principal han estat els diaris digitals, on apareixen notícies sobre els incidents que han succeït entre manters i policies, que són els més freqüents, i entre manters i compradors, i on també parlen de les diferents propostes i projectes que s’han dut o s’estan duent a terme per part dels manters i per alguns ajuntaments de Catalunya.
Una altra font d’informació han estat les entrevistes que he realitzat tant a manters com a persones relacionades amb el seu món com són la policia i el personal de l’administració local i serveis socials. La majoria de les entrevistes les he inclòs als annexos. Aquestes entrevistes inclouen les següents persones: el caporal Esteve Sans de la policia local de Cambrils, el qual no va voler revelar la seva identitat; Sonia Gómez, treballadora social del CAP de Vila-seca, la qual em va proporcionar molta informació sobre el marc legal en el qual es troben els manters, sobretot dins la sanitat; la regidora de comerç de Salou, Martina Fourrier del PdeCat i l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza d’ERC, les quals van mostrar clarament la seva tendència política en el seu fil de respostes. Tot i això, l’entrevista que destaca en contingut i extensió és la de Lamine Bathily, que és d’on he extret la major part de la informació i que ha estat el motiu real de la meva implicació en aquest treball.
També n’hi ha hagut d’altres que no les he adjuntat al treball ja sigui perquè les he fet per via telèfon o perquè han estat d’un tarannà més improvisat i espontani com, per exemple, les realitzades a botiguers de comerços de costa.
També he realitzat una enquesta a 200 persones majors de 10 anys per via electrònica per conèixer la conscienciació que posseeix la població de Catalunya envers el fenomen top manta, incloent-hi prejudicis i mites, i quina mena de relació hi han establert (si és que alguna vegada han tingut tracte amb ells). He recollit amb gràfiques els resultats i a posteriori he fet l’anàlisi de cadascuna de les respostes, primer sense distinció d’edat i després, per afinar una mica més les conclusions, he distingit les respostes segons les franges d’edat.

Conclusions:

Un cop finalitzat aquest treball, m’he adonat que els manters tenen una vida molt més difícil del que mai em podria haver imaginat, només la travessia que han de recórrer per mar per arribar a Europa ja suposa un autèntic salt al buit. El més sorprenent és que tot i l’aspecte discriminatori i devastador que pateixen al nostre territori, vaig poder apreciar amb el contacte amb ells un tarannà molt alegre, amb molt de sentit de l’humor.
De les entrevistes realitzades a persones relacionades amb el top manta, m’he adonat del poc coneixement sobre la quotidianitat i les condicions de vida dels manters que tenen les persones pertanyents a l’administració, precisament les encarregades de tractar aquest fenomen. També destacar la resposta que Lamine em va donar a la pregunta: “què és el més difícil de ser manter?”. A la qual em va contestar: “Ser negre”, resposta que demostra la constant discriminació que viuen.
Això em porta al següent punt: el racisme que impera dins el nostre país i la necessitat d’encarar la realitat amb un tarannà humanista. A mesura que he anat entrant en el món dels manters, he esdevingut cada vegada més conscient que el racisme és un aspecte que no podem negar i que no dista tant com pot semblar del que existia a l’època colonial. Aquesta discriminació sistemàtica enfront l’immigrant és un gran obstacle per als manters: els dificulta la inserció al món laboral, l’únic camí que existeix per l’assoliment d’una vida digne; els situa en un segon pla dins la societat, per la qual cosa és un col·lectiu marginat; i provoca que ells se sentin menystinguts amb el desgast personal i existencial que això suposa.
Per últim, l’interrogant més important que em vaig plantejar a l’inici del treball era si aconseguia trobar una solució al problema. He conclòs que com el top manta és un fenomen cada dia més important pel gran flux de persones que arriben a Europa des d’Àfrica, no és possible arribar a erradicar el problema per una sola via d’actuació.

Llocs Web:
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Un grup de manters es passeja per Barcelona davant la mirada de la policia
Foto 2.- Membres del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, creador de la marca Top Manta
Foto 3.- Immigrants d’Àfrica en piragua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>