Títol: Medicaments tranquil·litzants: Químics i naturals
Autor/a: Robert Alexandru Chiritoiu
Tutor/a: Carlos Jerez
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea: Biomedicina
Centre: Ins Pons d’Icart
Localitat: Tarragona
Objectius:
- Investigar que medicament és millor segons la situació.
- Comprovar que realment funciona la medicina natural.
- Investigar que pensa la majoria de les persones dels medicaments naturals i sintètics.
- Esbrinar com funciona el nostre sistema nerviós.
- Conèixer els diferents tipus d’inducció i com afecten l’organisme.
Hipòtesi:
Potser la medicina química serà millor en cas de malaltia greu, en canvi la medicina natural serà millor en malalties lleugeres, això és a causa que normalment la medicina química és més agressiva per al cos i més efectiu. En canvi la medicina natural normalment és més lleu i no és tan negativa per a l’organisme.
El procés:
El primer pas per poder verificar la nostra hipòtesi i completar els nostres objectius és recopilar informació. Primer he investigat com funciona el nostre sistema nerviós, les anomalies que pot patir (ansietat i dolor) i com l’afecten a l’organisme, també com es pot solucionar mitjançant els medicaments.
Una vegada ja tenim la informació, la podem aplicar. La meva principal part experimental consisteix a repartir 3 tipus de medicaments, una química i dos naturals (Dormdina doxilamina, Dormdina valeriana/llúpol i infusió de valeriana/llúpol), entre 20 voluntaris i també repartir 3 formularis amb les instruccions i l’enquesta que han de respondre després d’haver pres els medicaments. Una vegada els voluntaris hi han complert els 3 formularis me’ls retornen i ja podem arribar a les conclusions.
Conclusions:
Les conclusions de la recerca són que els resultats obtinguts concorden amb la hipòtesi, però no la podem afirmar al 100% per falta de mitjans experimentals, ja que es tracta de voluntaris sense cap trastorn de la son.
Segons els resultats el medicament que més ha ajudat a agafar el son ha sigut la Dormidina valeriana/llúpol, després la infusió i per últim ha sigut la Dormidina dxilamina, també es pot veure que la medicina química és la que més efectes secundaris ha provocat, un 20%.
Bibliografia:
- Sofía Bodas Fernández. Enciclopedia de Medicina Natural y Salud. Ediciones ruedas
- Antonio Brandi Fernádez. Biologia i Geologia. Santillana Grup Promotor
- Gerald, Michael C.. La Historia de los medicamentos. Librero
