Ex ore moritur piscis

SE Tgnès08/04/19  

Marina Corrales SimónTítol:          Ex ore moritur piscis
Autor/a:     Marina Corrales Simón
Tutor/a:      Marisol Pérez García
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Filosofia
Centre:       Ins Baix Camp
Localitat:   Reus

Objectius:
  1. Tots els partits polítics fan servir fal·làcies per fer el seu discurs més convincent.
  2. Els partits polítics amb una ideologia comuna són reiteratius en l’ús d’un determinat tipus de fal·làcia.
  3. La representació al Parlament és proporcionalment indirecte al nombre de fal·làcies utilitzades.
  4. Existeixen un seguit fal·làcies repetides en tots els discursos.
  5. Sovint s’infravalora la filosofia, però aquesta ens ajuda a pensar, a ser més crítics i a ser conscient del nostre entorn.
El procés:

Per estudiar-les, hem utilitzat el llibre de Fina Pizarro, Aprender a razonar (1995) i diverses pàgines d’internet, així com apunts de fal·làcies conegudes que ja havíem treballat a classe el curs anterior.
A partir d’aquesta recerca vam elaborar-ne la part teòrica on hi ha l’explicació de cada fal·làcia i un exemple d’aquesta.
Tot seguit vam elaborar la part pràctica, volíem cercar fal·làcies dels tipus coneguts en discursos polítics, mítings, debats i entrevistes durant l’etapa electoral de les últimes eleccions autonòmiques fins el moment. Ens vam adonar que intentar analitzar tanta informació no era possible, per manca de temps, i l’havíem de limitar, així que vam decidir reduir-la a 1 entrevista individual de cada candidat i un parell de debats, ja que era la única ocasió en que els representants de cada partit es veien cara a cara sense un discurs totalment preparat i seria la situació on creiem que ens resultaria més fàcil trobar-ne. Tanmateix vam determinar que les fonts d’informació que utilitzaríem haurien de ser tan sols televisives ja que ens permetien saber exactament el que deien i com ho feien, per poder interpretar de quina fal·làcia es tractava.
De la mateixa manera, ja que limitàvem l’anàlisi a les eleccions autonòmiques catalanes, vam decidir que les cadenes de televisió havien de ser públiques i en català, per aquest motiu les entrevistes són fetes per TV3 i els debats per TV3 i TVE. Les entrevistes són fetes per Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya des del març de 2017. Els debats han estat moderats pel mateix Vicent Sanchis i Quim Barnola, en el cas de TVE, presentador i director del programa “El debat de la 1”.
A més a més, cal destacar que aquestes han estat les cadenes que ens han posat més facilitats per accedir als seus continguts i poder-los descarregar per, posteriorment, poder-los retallar, penjar-los al Youtube i fer-ne codis QR.

Conclusions:

Durant l’elaboració d’aquest treball hem après a deixar de sentir discursos i començar a escoltar-los. Per entendre no sols el que ens volen dir, sinó els intents de persuasió, el que ens volen fer creure o considerar.
D’altra manera també hem millorat en l’ús tan d’aplicacions per a mòbils com de programes per a ordenador que hem utilitzat per poder treballar i editar els vídeos, crear els codis QR o simplement, fer més senzilla o entenedora la nostra tasca, com és el cas de softcatalà, bitly, bubble.us o Youtube. També caldria destacar que hem tingut una sèrie de dificultats a l’hora de trobar informació clara, concisa i fiable sobre els mateixos representants de cada partit; i en trobar un programa o aplicació que ens permetés descarregar, en primer lloc vídeos tan llargs, i en segon lloc, en el cas del debat de TVE que poguéssim descarregar un vídeo d’una plataforma que no fos Youtube, ja que no ens oferia aquesta facilitat, a diferència de TV3.
L’entrevista i els debats són tan sols una mostra d’algunes fal·làcies utilitzades, ja que, durant la campanya electoral en poden arribar a fer centenars d’actes, entrevistes, mítings, debats… Però el temps del que disposàvem era limitat. Per aquest motiu unes propostes de millora del treball a llarg termini serien analitzar més actes de campanya, comparar-ho amb campanyes d’altres anys per poder veure la seva evolució, aprofitar que molts partits existeixen a nivell estatal per comparar-ho, fer enquestes per tenir una representació de si la gent sap que són les fal·làcies i si pensa que n’utilitzen i quin partit ho fa més.
Aquesta última proposta és deguda a que com és comú, s’ha preguntat sobre el tema del Treball de Recerca, i al utilitzar la paraula fal·làcia molta gent o no sabia que era o ho associava directament amb mentides quan realment no és així.
Per concloure, tot seguit revisarem les hipòtesis que havíem fet al principi i que trobem numerades a la introducció.
1) Tots els partits polítics fan servir fal·làcies per fer el seu discurs més convincent.
La primera hipòtesi és totalment certa, ja que, hem pogut identificar, tot i que en diferent mesura, diverses fal·làcies en tots els representants sense excepció.
2) Els partits polítics amb una ideologia comuna són reiteratius en l’ús d’un determinat tipus de fal·làcia.
Si considerem a ERC, JuntsxCat i la CUP com a partits amb ideologia independentista i els comparem, comprovem que la hipòtesi anterior es falsa perquè no hem trobat cap repetició d’una fal·làcia per part dels tres que puguem destacar, tot i que sí que són els tres partits que repeteixen més vegades la fal·làcia ad populum: 4, 6 i 6 vegades respectivament.
Per altra banda, si considerem C’s i el PP partits d’ideologia conservadora i de dretes veiem que sí que hem pogut identificar quelcom en comú. En primer lloc, són els dos partits amb més fal·làcies reconegudes, un total de 20 i 15. En segon lloc, coincideixen en les fal·làcies ad conditionalis, falsa causa, fals dilema, ad populum i tu quoque. Per tant, per confirmar o desmentir la hipòtesi hauríem de fer una recerca més extensa.
3) Els candidats utilitzen més fal·làcies durant els debats electorals, ja que estan uns cara a cara amb els altres.
El total de fal·làcies és de 42 a les entrevistes, això suposaria una mitjana de 6 fal·làcies per representant, en canvi als debats és de 19 tant al de TV3 com al de RTVE, és a dir, una mitjana de 2’7 fal·làcies per representant. Per tant hem demostrat que la hipòtesi no era certa.
4) La representació al parlament és inversament proporcional al nombre de fal·làcies utilitzades.
Considerem aquesta hipòtesi falsa perquè l’ordre ascendent de representació que finalment van obtindré al Parlament segons el diari ara.cat va ser: PP, CUP, CatComú, PSC, ERC, JxCat i C’s. En canvi, l’orde ascendent segons la quantitat de fal·làcies recollides és: PSC, CatComú, ERC, CUP, JxCat, PP i C’s. Els únics partits en que coincideixen la posició és Esquerra Republicana de Catalunya que es troba en 3a i 4a posició i Ciutadans, el qual va aconseguir un nombre major de votants, però el que hem reconegut un nombre major de fal·làcies. Tot i així, no podem dir que la relació sigui directament proporcional perquè aquesta situació només es dona en 2 dels 7 casos.
5) Hi ha fal·làcies repetides en els discursos de tots els candidats.
La única fal·làcia repetida per absolutament tots els partits és la fal·làcia ad populum, per altra banda, la fal·làcia fals dilema també és repetida per tots els partits menys ERC.
6) Sovint s’infravalora la Filosofia, però aquesta ens ajuda a pensar, a ser més crítics i a adonar-nos de les coses.
Hem pogut demostrar l’existència de fal·làcies en arguments polítics.
Les fal·làcies són un contingut de lògica no formal i la identificació de les fal·làcies ens ha ajudat a ser conscients de la potencial voluntat de persuasió, i conseqüentment a ser més crítics, per tant, considerem la hipòtesi certa.
Per finalitzar, considero que puc estar satisfeta del meu treball, que tot i tenir clar des d’un principi de què volia tractar i on volia arribar, no sabia ben bé com fer-ho. Però que amb motivació, ganes i dedicar-hi moltes hores he aconseguit un resultat satisfactori i fins i tot sorprenent per mi mateixa, tant a nivell personal, ja que no esperava poder aprendre tantes coses, com acadèmic perquè mai havia dedicat tant de temps i esforç a un treball.

Bibliografia:
  • Fina Pizzarro. Aprender a Razonar. Pearson educación
  • Laia Vicents i Xavi Tedó. Operació Urnes. Columna
Llocs Web:
Presentació:
Fotos:

 

Foto 1.- És un dibuix que mostra gràficament el títol del treball.