Recompte de microorganismes

SE Tgnès23/03/19  

Juan Manuel Jiménez AguilarTítol:          Mètodes de recompte de microorganismes aplicats a la producció de iogurt.
Autor/a:     Juan Manuel Jiménez Aguilar
Tutor/a:      Liliana Godoy Pombo
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea:          Bioquímica
Centre:       Ins Torreforta
Localitat:   Tarragona

Objectius:
  1. Cercar y analitzar els diferents mètodes de recompte de microorganismes que s’utilitzen actualment.
  2. Comparar aquests mètodes de recompte de microorganismes per comprovar que, aproximadament, tots donen un nombre aproximadament igual d’organismes.
  3. Comprovar i quantificar l’augment de microorganismes àcid-làctics durant el procés de fermentació del iogurt.
Hipòtesi:

“Potser, els diferents mètodes de recompte donaran un nombre similar de microorganismes si els apliquem a la producció del iogurt”

El procés:

A la part teòrica del treball es van analitzar els mètodes de recompte de microorganismes i es va explicar la producció del iogurt.
Per altra banda, per a la part pràctica del treball, es va produir iogurt i es van recomptar el nombre de microorganismes que es trobaven cada 2 hores al procés de formació de iogurt, posant així en pràctica 2 dels mètodes (recompte de viables en medi selectiu i recompte directe).
Com que vaig estar seleccionat al programa “Bojos per la ciència”, aquesta part pràctica havia de ser realitzada a l’Universitat de Barcelona, però degut a problemes amb els medis de cultiu i a la falta de temps i d’interès, vaig haver de fer-la a l’institut, reduint així la quantitat de mètodes de recompte que estava previst fer.

Conclusions:

Una vegada vaig realitzar la part experimental no vaig poder validar o refutar la meva hipòtesi ja que només vaig executat amb èxit un dels mètodes de recompte, el recompte amb cambra Neubauer, per tant, no vaig poder fer cap comparació real.
Finalment, encara que les dades pràctiques obtingues van ser insuficients, basant-me en la part teòrica puc dir que totes les tècniques hauran de donar un nombre d’organismes aproximadament iguals, sent les més exactes per al recompte de microorganismes (tant viables com no viables) la citometria de flux, el recompte amb cambra Neubauer, el mètode de Breed i la impedància, mentre que a l’espectrofotometria, si les concentracions d’organismes són molt elevades, podem trobar-nos amb desviacions positives o negatives respecte a la concentració que ens donaria aplicant la llei de Beer-Lambert. Per altra banda, per al recompte de viables, el recompte més precís és el recompte de viables en medi de cultiu MRS-Agar, mentre que el número més probable ens dóna una aproximació.

Bibliografia:
  • James M. Jay. Microbiologia de los alimentos.. Editorial Acribia
  • Anna M. Solanas. Pràctiques de microbiologia.. Llibre de l’UB.
  •  Vicente Sanchis, Corrie Allaert, Immaculada Viñas, Núria Sala i Mercè Torres. Prácticas Microbiologia de Alimentos. Universitat de Lleida.
Llocs Web:
Presentació: