Memòria de Joaquim Rimbau

Títol:          Memòria Històrica de Joaquim Rimbau Guinovart
Autor/a:     Gal·la Llauradó Rimbau
Tutor/a:      Inmaculada Lahoz Aguilar
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Història
Centre:       Ins Fontanelles
Localitat:   Les Borges del Camp

Objectius:

1. trobar on va morir el meu besavi
2. trobar més informació del meu besavi, Joaquim Rimbau Guinovart
3. Trobar les restes del meu besavi

El procés:

Hi ha hagut moltes dificultats. Una d’elles es la data de la seva mort. Sense saber això era molt difícil determinar la zona on havia lluitat. Durant bona part del projecte vaig treballar amb una data equivocada, però me’n vaig adonar que no era possible. A un altre document hi posava una altre data i em vaig començar a refiar d’aquella. Em van anar quadrant les dates amb el Batalló i la Divisió a que pertanyia el meu besavi, i amb ajuda de “Terra enllà ” vaig trobar la zona i el dia que va morir.
No he pogut trobar les restes del meu besavi, ja que es molt difícil localitzar on es troba. Volia fer una critica al govern de l’Estat ja que em sembla vergonyós que una família no pugui trobar el seu familiar a hores d’ara, i que no s’estigui fent res per canviar-ho.

Conclusions:

Quan vaig començar aquest treball no m’esperava reconstruir els últims dies de vida del meu besavi…
L’objectiu principal era aquest, trobar on va morir Joaquim Rimbau Guinovart.
Com a resultat de l’estudi, a part de saber quan i on va morir, també he trobat el dia que va marxar al front, el batalló i la divisió on va lluitar (que és això el que m’ha permès trobar la zona on havia lluitat).
També he trobat informació sobre com de dura era la seva vida a les trinxeres, i com eren aquestes trinxeres on ell vivia.
El que no he aconseguit trobar son les restes del seu cos. És la part més difícil de la recerca ja que com he explicat en el treball pot estar a diferents llocs, dels quals el més probable es que encara es localitzi en una fossa comuna encara no oberta, o en una ja oberta però que el cos no s’hagi identificat.
Crec que en un futur, el que s’hauria de fer es donar una mostra d’ADN perquè puguin comparar-lo amb les restes dels cossos trobats. Així sabríem veritablement si encara no han trobat el cos, o simplement com que sense mostres d’ADN no podien saber qui era, no l’havien identificat.
Existeix un descendent directe, és més fàcil aquesta cerca.
Cap president de l’Estat Espanyol ha demanat perdó pels 300.000 morts produïdes al camp de batalla d’aquesta guerra, degut a un cop d’estat il·legítim. I una gran part d’aquestes per defensar la democràcia. Tampoc s’ha demanat disculpes per les 150.000 víctimes mortals entre l’any 1939 al 1943 executades per la repressió franquista. Un país que no reconeix els seus fracassos no pot avançar amb honestedat, no es tracta d’oblidar i amagar els fets com si no hagués passat res, sinó d’explicar la veritat per fer justícia i com a conseqüència que on es torni a repetir.

Bibliografia:

• GUILLEM TENA I VIDAL. Petjades d’una guerra.
• JOSEP M. RECASENS. Les aigües de Tarragona. Arola Editors
• LA VANGUARDIA. La Batalla de l’Ebre. Catalunya durant la Guerra Civil dia a dia. La Vanguardia
• EL MUNDO. El Ebro, la batalla más larga de la Guerra. Grupo Unidad Editorial
• EMILIO SILVA, SANTIAGO MACÍAS. Las fosas de franco. Los republicanos que el dictador dejó en las cunetas.. Booket
• MONTSE ARMENGOU, RICARD BELIS. Les fosses del silenci. Hi ha un holocaust espanyol?. Rosa dels vents

Llocs Web:

• Reclama un desaparecido
• Guerra Civil Española: Bandos Enfrentados
• Uniformes de la Guerra Civil Española.
• Contexto internacional de la Guerra Civil Española
• Batalla de l’Ebre

Presentació:

Fotos: