Els Parcs Biosaludables

Títol:          Els Parcs Biosaludables de Reus: un recurs infrautilitzat?
Autor/a:     Adrià Miró Nolla
Tutor/a:      Ainhoa Rodríguez Porta
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Ciències de l’Esport
Centre:       Ins Salvador Vilaseca
Localitat:   Reus

Objectius:

1. Fer una revisió teòrica, una anàlisi breu, de la relació entre exercici físic i salut, de les ciutats como a promotores de salut i del que es coneix com a Parcs Biosaludables o Parcs Urbans de Salut (PBs).
2. Fer un estudi sobre l’ús dels PBs a la ciutat de Reus.
3. Analitzar la percepció de les persones que usen els PBs sobre els parcs.

Hipòtesi:

Els PBs de la ciutat de Reus són un recurs infrautilitzat.

El procés:

Per donar resposta a les preguntes que van impulsar aquest projecte es van preparar dos estudis diferents, tot i que relacionats i complementaris: (1) un estudi en la població general de residents a Reus a través d’una enquesta on-line, i (2) un estudi amb usuaris dels parcs, basat en l’observació directa i entrevistes individuals. El procediment era bastant semblant, es van crear qüestionaris específics per a cada estudi on es preguntava sobre l’ús i la valoració dels parcs, després es va passar el qüestionari a 5 persones per valorar-ne la comprensió i per últim es va compartir l’enquesta online i es van fer les entrevistes individuals als usuaris dels parcs, abans de realitzar l’entrevista es va passar a cada un dels usuaris un document de consentiment informat on s’informava de que era aquest treball i si volien participar lliurement, es troba aquest document en l’Annex 2.
Alhora de realitzar el treball em vaig trobar amb diverses limitacions: Primer, els participants en el primer estudi són una mostra de conveniència. Tot i així, sense ser representativa de la població, sí que ha servit pels objectius que es perseguien en aquest treball. D’altra banda, es tracta d’un estudi preliminar i sent un estudi exploratori està justificat haver utilitzat una mostra de conveniència.
Segon, per a l’estudi amb usuaris dels PBs es va limitar l’observació a certs moments, i setmanes de l’any, pels motius exposats. Tanmateix, es va limitar l’observació a 3 parcs dels 16 que hi ha a la ciutat. Per tant, no podem saber si aquest fet ha influït de forma significativa en les dades que s’han obtingut, o no. Ara bé, considerant que es va triar un del que tothom diu que és el més utilitzat (el del carrer de Vinebre), és poc probable que les coses haguessin sigut millors.

Conclusions:

Els resultats d’aquest treball confirmen les hipòtesis plantejades. La primera hipòtesi apuntava que “la majoria les persones participants valorarà positivament els PBs”, i dels resultats de l’estudi es pot inferir que, en efecte, així és. Primer, la majoria ha contestat que no canviaria res dels parcs (56%) i que voldrien tenir més parcs a la ciutat (65,3%); i això no seria atribuïble a que no saben bé què és un PB, doncs majoritàriament van indicar que sabien què era (78,1%), l’havien utilitzat en alguna ocasió (50,7%), podien senyalar utilitats diverses (majoritàriament assenyalaven per a millorar la qualitat de vida; 85,9%) i afirmaven tenir algun parc a prop de casa (100%).
La segona hipòtesi proposava que “la majoria de les persones participants considerarà que la ciutadania de Reus fa un ús adequat dels PBs”, i sembla que també es compliria. Per una banda, els aparells i l’entorn dels parcs estan en bones condicions, al menys el 75% dels usuaris entrevistats així ho confirmen, doncs un 50% indica que les condicions són adequades, un 20% les considera bones i un 5% molt bones. A la vegada, un 60% indica que es fa un ús entre normal (35%) i alt (25%); per tant, per a aquestes persones al menys, que els parcs estiguin en bones condicions no seria per falta d’ús.
La tercera hipòtesi també es confirma. Totes les persones que utilitzaven els parcs en els moments d’observació directa, eren adults madurs, majoritàriament homes amb una mitjana d’edat de pràcticament 60 anys.
La quarta i última de les hipòtesi apuntava que “els PBs de la ciutat de Reus són un recurs infrautilitzat”, i les dades d’aquest estudi indicarien que així és. De tots els períodes d’observació, solament en 15 hi van haver usuaris en el parc (això és un 18,75%). Per a que es confirmés la hipòtesi es demanava el compliment d’un requisit molt exigent: que en un 80% dels períodes d’observació cap persona utilitzés els recursos del parc. I els resultats mostren que en un 81,25% dels moments d’observació no hi ha hagut cap persona usant aquests recursos. És a dir, del total de 127,5 hores d’observació, en 103,5 ningú els va utilitzar. Tanmateix, pel que indiquen les dades recollides, no tots els parcs estarien en les mateixes condicions, doncs hi ha diferències entre els 3 parcs observats. Específicament, el del Carrer Vinebre el van usar 12 persones, el del Parc del Trenet 6 persones, i el del Carrer Modest Gené 2 persones, en uns temps d’observació molt semblants: 42h, 44h i 41,30h respectivament.
Amb la informació recollida no podem saber què és el que fa que un parc sigui més utilitzat que un altre. En futurs treballs convindria estudiar què fa que un parc sigui utilitzat i un altre no, o no tant. Millorar l’ús dels PBs seria important. Primer, per què és un recurs públic al que s’hi ha dedicat una quantitat considerable de diners. I, segon, sobre tot per què s’ha demostrat que serveix per promoure l’exercici físic, i que la millora de la condició física està positivament associada a millor qualitat de vida, satisfacció personal i l’estat d’ànim (Capdevila, 2005; Corrales et al., 2003; León, 2003). Tanmateix s’ha demostrat que una millor condició física està associada a menors nivells de dolor, depressió, fatiga i a una millor qualitat de son i, en general, a un millor funcionament personal, físic, psicològic i social en persones amb dolor crònic (Miró, 2013). Les dades que aportessin aquests futurs treballs servirien per a desenvolupar campanyes amb les que millorar l’interès i l’atractiu dels PBs, pensades per a incidir en la percepció de la ciutadania que viu al voltant dels parcs, doncs és més probable que aquestes persones siguin les més propenses a utilitzar-los. Segurament, la proximitat és un valor rellevant en l’ús, però aquest detall és purament especulatiu, doncs no es va recollir informació del lloc de residència de les persones que es va entrevistar.
Els resultats d’aquest treball mostren que majoritàriament les persones que usen els PBs són adults madurs, i que el motiu per a utilitza’ls és que són gratuïts i que estan a l’aire lliure. Segurament és un recurs que convindria adaptar el màxim possible a aquest grup de població, donada la manca de recursos que moltes persones d’edat avançada tenen. Mes encara, ja que la soledat és habitual, el fet de sortir, practicar esport a l’aire lliure, contribuirà a millorar altres aspectes essencials en la vida d’aquestes persones, com s’ha apuntat abans. Per tant, podria ser una bona idea intentar optimitzar l’ús i la promoció dels PBs entre la gent gran.

Bibliografia:

• Arufe, V., Cortés L. & Alcides, X. (2013). Estudio descriptivo de los Servicios ofrecidos para los usuarios de parques biosaludables de Galicia. Retos. Nuevas tendencias en Educación Física, Deporte y Recreación,. 24, 60-62.
• Arufe, V., García, J. L. & Rodrigues, V. (2012). ). La importancia de los ayuntamientos como agentes de promoción de la actividad física saludable en personas mayores. Habilidad Motriz. 38, 22-38.
• Capdevila, Ll. (2005).. Actividad física y estilo de vida saludable.. Girona: Documenta Universitaria.

Llocs Web:

• Pàgina web Happy Ludic
• Itineraris Saludables i Parcs Urbans de Salut
• Reus crea un circuit de 10 gimnasos al aire lliure en tota la ciutat
• 5 claus per ciutats més saludables
• RECS
• PNPAF

Presentació:

• Els Parcs Biosaludables de Reus: un recurs infrautilitzat?

Fotos: