L’ovodonació, més enllà dels gàmetes

Títol: L’ovodonació, més enllà dels gàmetes
Autor: Taras Fushtey
Tutora: Laura Escoda Pujadas
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea curricular: Medicina
Centre: Ins Josep Tapiró
Localitat: Reus

Objectius:

1. Realitzar el seguiment d’una parella que ha decidit emprar el mètode de l’ovodonació per a la concepció d’un fill o filla.
2. Analitzar els problemes psicològics de les parelles que han fet servir aquesta tècnica.

Hipòtesi:

Potser fer servir els òvuls d’una donant permetrà a la parella tenir fills.

El procés:

Assistència a les visites mèdiques que s’han dut a terme en una clínica de reproducció assistida.
Estudi i col·laboració en l’extracció d’òvuls d’una donant, el seminograma, les tècniques de criopreservació de cèl·lules sexuals, la fecundació in vitro i la implantació dels embrions.
Seguiment de l’embaràs.
Estudi dels diferents problemes psicològics que comporta l’ovodonació i les seves causes.

Conclusions:

Aquesta investigació és el seguiment d’una parella en la recerca d’un nadó. Després de molts intents fallits, fins i tot amb una fecundació in vitro, es va veure que la dona patia una alteració cromosòmica que causava la inviabilitat dels seus òvuls. Els especialistes i la parella van decidir utilitzar els òvuls d’una donant, és a dir, realitzar una ovodonació. A partir d’aquest moment, hem pogut assistir a les visites que van fer en una clínica de reproducció assistida. A més hem pogut realitzar el seguiment de l’embaràs de la dona i analitzar la psicologia que s’amaga darrere d’aquesta tècnica.

S’ha constatat que l’intent de materialitzar el somni d’aconseguir un fill ha estat un repte, per la dificultat física i l’anímica.

A la clínica, mitjançant l’extracció d’òvuls de la donant, vam obtenir uns 50 fol·licles. Paral·lelament, vam realitzar un seminograma de l’esperma aportat pel marit. Un 69% dels espermatozoides tenia una mobilitat normal. Junt amb els especialistes vam decidir que 20 òvuls serien fecundats i la resta es congelaria mitjançant la vitrificació.

L’assistència a les visites següents ens va permetre observar la fecundació i la implantació. Només 11 embrions eren viables, dels quals 2 van ser implantats i la resta, congelats. La dona va quedar embarassada de bessons, però va tenir un avortament. Es va realitzar una segona implantació amb un dels embrions congelats. Malauradament, el va perdre un mes després. Actualment, s’ha realitzat un raspat a la dona, per intentar-ho de nou.

Després d’aprofundir en els problemes psicològics que comporta aquesta tècnica, vam concloure que la por més freqüent és afrontar que el futur nadó naixerà sense la informació genètica de la mare. Això pot causar alteracions mentals, com estrès i baixades d’autoestima.