Títol: De la necessitat a la cura
Autora: Mireia Domènech Oller
Tutor: Antonio Panadero Brunet
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea curricular: Biologia / Bioquímica
Centre: Ins Martí l’Humà
Localitat: Montblanc
Objectius:
Els diferents objectius es desglossen en tres parts: a nivell teòric, a nivell pràctic i a nivell general. Teòricament parlant, aquests rauen principalment en adquirir nocions bàsiques sobre medicaments, conèixer-ne les característiques principals i la seva actuació dins el cos humà, esquematitzar i desenvolupar el procés de síntesi d’un fàrmac, introduir-me dins el món de la química computacional per veure les aplicacions de les quals disposa i ampliar els coneixements sobre l’àcid acetilsalicílic, conegut popularment com l’aspirina.
A nivell pràctic, el principal objectiu és reproduir els processos de síntesi d’un fàrmac adaptats a les meves limitacions i capacitats usant l’aspirina com a vehicle, ja que és un fàrmac relativament senzill i altament conegut.Aquests processos engloben una part de química computacional, a partir de la qual se n’estudiarà la molècula d’àcid acetilsalicílic per obtenir-la amb una acidesa menor; seguits de la síntesi al laboratori del fàrmac, a continuació una observació dels efectes que una ingesta constant de diferents dosis d’aspirina causa a la Drosophila melanogaster, i per últim observar mitjançant enquestes els coneixements i experiències que la població disposa sobre l’aspirina.
I finalment, a nivell general la fita proposada és aprendre a realitzar un treball correctament, amb la corresponent filtració i selecció de la informació, una redacció adient i un aprenentatge sincer. Tanmateix recau en confirmar la devoció pròpia pels camps tractats, ja que seran aquests objecte d’estudi a la Universitat i possibles candidats a representar el propi dia a dia d’una futura vida laboral.
Hipòtesis:
Si ens centrem amb la part pràctica, les hipòtesis formulades a l’inici de cada experiment són les següents:
- Amb la química computacional s’accelera el procés de síntesi de qualsevol fàrmac.
- És possible trobar un derivat de l’àcid acetilsalicílic amb menor acidesa.
- L’aspirina causa efectes negatius si és consumida de manera constant.
- La població disposa d’un baix grau de coneixement sobre l’aspirina.
El procés:
Part teòrica:
Recaptació de tota la informació possible sobre diferents tipus de medicaments i la seva actuació dins el cos humà, documentació sobre el procés de síntesi que segueix qualsevol fàrmac i estudi a fons de l’aspirina.
Part pràctica:
- Introducció a la química computacional.
- Aprendre a dibuixar molècules virtualment en dues i tres dimensions.
- Llençar els càlculs a supercomputadores i analitzar-ne els resultats.
- Modificació dels radicals de la molècula de l’àcid acetilsalicílic i estudi de l’acidesa de l’hidrogen del grup àcid.
- Síntesi de l’àcid acetilsalicílic al laboratori.
- Proves qualitatives de la substància sintetitzada (detecció de la presència de midó i de l’estat de purificació).
- Estudi de camp: com afecta un consum diari d’aspirina a diferents dosis a la Drosophila melanogaster.
- Enquesta a la població: coneixements i experiències personals de l’aspirina.
- Anàlisi de tots els resultats obtinguts i elaboració de les conclusions.
Conclusions:
Un cop finalitzat el treball, s’analitzen les hipòtesis formulades inicialment i es rectifiquen o es corroboren segons els resultats obtinguts:
- Amb la química computacional s’accelera el procés de síntesi, però cal tenir en compte que tot i que no sintetitza medicaments col·labora en conèixer propietats i característiques moleculars.-És possible trobar un derivat de l’àcid acetilsalicílic amb menor acidesa si substituïm els hidrògens 1 o 4 per un grup hidroxil (-OH).
- L’aspirina causa efectes negatius en la descendència. Aquest fet es pot relacionar amb que es desaconsella en embarassades.
- La població disposa d’un baix grau de coneixement sobre l’aspirina, especialment en embarassades, en infants i en el període de lactància.
Bibliografia:
- Feliciano Jesús Ramos, et al. La aspirina en pediatría. Nuevos conocimientos sobre un fármaco centenario. Seminario médico, 1995, 47.2: 43-50.
- José Luis Medina-Franco, Fabián López-Vallejo y Rafael Castillo; Diseño de fármacos asistido por computadora; Octubre del 2006
- Pastor i J. Álvarez-Builla; Técnicas QSAR en Diseño de Fármacos; Departamento de Química Orgánica, Universidad de Alcalá, Madrid
- Valles-Sánchez, Alberto, “Métodos y Usos de la Química Computacional; Computational Chemistry Methods and its Applications.”
- Escalona, J., R. Carrasco, and J. Padrón. “Introducción al diseño racional de fármacos.” La Habana-Cuba. Editorial Universitaria (2008).
- C. Escalona, R. Carrasco, J. A. Padrón; “Introducción al diseño de Fármacos”, La Habana-Cuba. Editorial Universitaria (2008).
- J. Cramer, Essentials of Computational Chemistry: Theories and Models, 2nd edn., Wiley, 2004.
- Marovac, Jacqueline. (2001). Investigación y desarrollo de nuevos medicamentos: de la molécula al fármaco.Revista médica de Chile, 129 (1), 99-106.
- Laporte JR. El Ensayo Clínico Controlado. En: Laporte JR. Principios básicos de investigación clínica. Ed. Zeneca farma
- Avances en el diseño de fármacos asistido por computadora, Educación Química, Volume 26, Issue 3, Pages 180-186, José L. Medina-Franco, Eli Fernández-de Gortari, J. Jesús Naveja
