Cossos i noms: molt més que un preu

SE Tgnès05/03/17  

Títol: Cossos i noms: molt més que un preu
Autora: Judit Delgado García
Tutor: Rubén Alba Torres
Modalitat: Ciències socials i humanitats: ciències socials
Àrea curricular: Sociologia
Centre: Ins Martí l’Humà
Localitat: Montblanc

La prostitució, coneguda per molts com “el negoci més antic del món”, també podríem considerar-lo “el dilema més antic del món”. Durant molts anys, aquest negoci que s’amaga quan cau la nit i que és conegut arreu del món, ha passat a un segon o tercer pla i ha esdevingut un fenomen acceptat i assimilat per tothom, però vigilat per ningú, i és que tothom prefereix acceptar que existeix la prostitució i girar el cap per tal de no saber què amaga el món on les dones són objectes de consum, on els seus noms i els seus cossos només són un preu, i on aquests es poden llogar, i fins i tot comprar.

La pregunta que he de plantejar-me per comparar la meva visió abans i després d’aquest estudi, i així analitzar fins a quin punt estem informats sobre la prostitució, i si aquesta informació és certa o no, és la següent: “Què penso jo que és la prostitució i quina postura jurídica crec que és l’adequada?”.

Des del meu punt de vista, la prostitució consisteix en intercanviar una quantitat de diners (que pot estar pactada o no) a canvi d’un servei, que en aquest cas és el sexe, per la qual cosa és un treball com qualsevol altre. D’altra banda, considero que la millor postura és la legalització, ja que no només és beneficiarien les dones que exerceixen la prostitució de forma voluntària, sinó que també es reduiria el nombre de dones que són víctimes sexuals de les màfies.

Objectius:

L’objectiu del meu treball és, bàsicament, donar a conèixer la prostitució a tothom qui estigui disposat a fer-ho, sense jutjar a aquelles persones que es dediquen a exercir-la.

D’altra banda, vull donar resposta a les qüestions relacionades amb la prostitució femenina que s’ha donat al llarg dels anys i que de segur seguiran donant-se, oferint una visió més humana i menys comercial que la que podem trobar a la televisió o als diaris.

Tanmateix vull conèixer de primera mà què en sap la gent de la prostitució, quina és la seva visió i saber per què els espanta tant parlar-ne: realment tot allò que ens han fet saber és cert?, i tot allò que ens ha arribat, per què ens ha arribat d’aquella manera, donant a entendre que les prostitutes no són persones dignes com qualsevol altra?

Paral·lelament, i sobretot essent conscient que amb aquest treball no canviaré el món, i molt menys la situació de les prostitutes arreu del món, un dels objectius que em proposo és demostrar a la gent del meu voltant que no ens hem d’espantar quan parlem de la prostitució. Per tant, vull aconseguir que al final del meu treball la gent conegui el que ignora perquè no li ha arribat la informació o bé perquè així ho volen, perquè ignoren voluntàriament la realitat de la prostitució.

Per últim, amb aquest treball em vull donar l’oportunitat a mi mateixa d’esbrinar amb els meus propis ulls què és la prostitució, per tal de poder prendre’n una posició de manera raonada, creant així arguments sòlids sobre què és la prostitució.

Així doncs, em proposo donar una visió més propera i detallada sobre la prostitució, sobre la dona que es guanya la vida exercint-la i sobre qui consumeix aquest servei, de manera objectiva i sense jutjar-los, desmuntant les fal·làcies i els rumors que corren des de fa milers i milers d’anys i que no hem arribat a plantejar ni resoldre mai.

Hipòtesis:

Les meves hipòtesis plantejades abans d’emprendre aquest treball, i d’haver-me informat detalladament sobre la prostitució, són les següents:

  • Les persones que exerceixen la prostitució no són tractades amb la mateixa dignitat que les persones que consumeixen la prostitució.
  • La nostra societat té una doble moral envers la prostitució: accepta que hi sigui i no li resulta molesta, però no l’acceptarien si aquesta es trobés a casa seva.
  • La prostitució és un treball com un altre, per la qual cosa la millor postura envers la prostitució seria la legalització d’aquesta, ja que no només atorgaria drets bàsics a les prostitutes que exerceixen la prostitució de manera voluntària, sinó també seria una eina útil i eficaç per lluitar contra les màfies.
  • La prostitució mai és totalment voluntària; encara que cap persona o col·lectiu obligui a una dona a prostituir-se, sempre hi ha un factor econòmic que indirectament les obliga a oferir aquests serveis.
  • La prostitució voluntària és directament proporcional als nivells de pobresa, és a dir, com més gent amb situació de pobresa hi ha, més s’exerceix la prostitució.
El procés:

Des de l’inici d’aquesta investigació, vaig analitzar i reflexionar sobre les diferents dificultats i inconvenients que tindria a l’hora de realitzar el meu treball de recerca.

La primera d’aquestes dificultats, i possiblement la més gran, es deu a la meva localització: l’Espluga de Francolí és un petit poble de la Conca de Barberà que no ofereix possibilitats envers l’estudi de la prostitució, ja que aquesta és inexistent o bé totalment amagada, per la qual cosa en desconec la seva existència.

Així doncs, com a resposta a la meva primera dificultat vaig decidir enviar correus electrònics a moltes de les institucions de l’Estat Espanyol. Un nombre molt reduït d’aquestes em va respondre i oferir la seva ajuda; fet que em va fer reflexionar sobre la real disponibilitat que ofereixen aquestes institucions al públic: si la gent que està en contacte amb la realitat de la prostitució no ens en vol parlar, com coneixerem la realitat d’aquest món, si els mitjans de comunicació sovint ens enganyen?

Les representants d’aquestes institucions em van aconsellar, orientar i informar sobre la prostitució mitjançant bibliografies, filmografies i documentals que em van facilitar per correu electrònic, però vaig rebre una ajuda especial d’una d’elles a l’inici del meu treball: el Lloc de la Dona, una institució que vetlla perquè les prostitutes del Raval tinguin un estil de vida digne i adequat a les seves circumstàncies que els permeti dur una vida normal. Allà, em van orientar sobre la temàtica del meu treball de recerca i em van proporcionar informació sobre estudis recents de la prostitució.

D’una banda, per conèixer la informació teòrica, vaig servir-me de llibres, estudis del govern i de diverses institucions, pel·lícules, documentals, i Internet. D’alta banda, pel que fa al marc pràctic de la meva investigació, vaig realitzar enquestes a través de l’eina de Google per tal de conèixer quina és la opinió sobre la prostitució i les prostitutes en les diferents franges d’edat; per tal d’arribar a un públic més ampli, vaig sortir al carrer per enquestar a aquelles persones a les quals no podria arribar a través d’Internet.

Finament, i amb algunes dificultats donades a la predisposició inicial de les persones que havien de ser entrevistades i la seva posterior desaparició, vaig realitzar una entrevista amb el sector de Càritas, que té accions socials per atendre les dones en situació de prostitució, amb Ana Torre, una voluntària de la Creu Roja que havia treballat amb meretrius, i finalment, amb Paula VIP i Linda Porn, dues membres de l’associació APROSEX i treballadores sexuals.

portada-cd

Conclusions:

Gràcies a tot allò après i estudiat, i especialment gràcies al contacte amb APROSEX, he pogut afirmar que la prostitució és un treball com un altre i cal que es legalitzi per tres motius molt simples: per dignificar el negoci i eliminar-ne l’estigma; per donar poder i drets a totes les dones que s’hi dediquen; i finalment, per desmantellar amb més facilitat totes les xarxes que trafiquen amb dones i les exploten sexualment.

Per tant, la prostitució ha de ser contemplada i considerada com una feina del sector serveis, ja que no hi ha res més que l’intercanvi d’un servei –que és el sexe– per uns diners, igual que passa amb un massatgista, un dentista… Que també ofereixen aquells serveis que estan disposats a donar per mitjà del seu cos.

Acceptant que es produeix aquest intercanvi tan simple, se’n deriven dues afirmacions clares i indubtables: la primera és que les prostitutes compleixen amb una finalitat social, i consegüentment, la segona és que cobreixen un sector del mercat, per la qual cosa es sosté aquest negoci: sense demanda, seria impossible la oferta, i a l’inrevés.

Així doncs, resulta evident que les prostitutes treballen per obtenir una remuneració econòmica, igual que ho fa la gran majoria de la població: tothom necessita diners i cadascú els guanya com pot, o com vol. A més a més, per reduir possibles riscos laborals, la majoria de gent treballa per a terceres persones, per la qual cosa resulta injust i incongruent que a l’Estat Espanyol no permeti que les meretrius es sentin més segures treballant per un altre, amb un contracte i uns acords, com qualsevol treballador.

A nivell personal, considero que el masclisme en la prostitució no hi rau en el fet de prostituir-se, sinó en el fet d’estigmatitzar a qui es prostitueix: és un dret de totes les dones i de totes les persones escollir l’ofici al qual ens volem dedicar lliurement, i és una obligació de tots acceptar-ho i respectar-ho. Pel que fa a la meva opinió, l’estigma és masclista per tres raons: la primera, perquè fa les dones vulnerables; la segona, perquè no accepta que la dona tingui una llibertat sexual tan plena com la de l’home; i la tercera, perquè la nostra estructura patriarcal no és capaç de tolerar que la dona pugui emancipar-se econòmicament, motiu que, des del meu punt de vista, és el motiu original que va iniciar aquest estigma.

També considero que l’estigma s’ha estès a la nostra societat per la “des-informació” que proporcionen els mitjans i inclús el propi Govern: tots ells manipulen la informació, destaquen la que els convé més, i s’inventen allò que creuen que tindrà un impacte positiu per a tots ells. Malauradament, avui dia no podem creure res del que ens diuen, perquè tot es mou per interessos i diners, i més quan es parla d’un sector tan silenciat i estigmatitzat com és el de la prostitució, que no només els genera milers d’opinions, sinó que també els genera milions d’ingressos.

Per acabar, vull afirmar una vegada més que la prostitució és una feina tan digna, respectable i honorable com qualsevol altra, i que el que es ven no són cossos; són serveis.

Bibliografia: