Títol: Analitzant el consum col·laboratiu a un nivel local
Autor: Frederic Oliva Bone
Tutor: Jose Antonio Rodríguez
Modalitat: Ciències Socials: Socioeconòmic
Àrea curricular: Socioeconomia
Centre: Ins Altafulla
Localitat: Altafulla
El consum col·laboratiu és un fenomen nou, breument es defineix com un mecanisme social i econòmic que promet el balanç de necessitats individuals amb aquells propis de la nostra comunitat i del planeta.
Els comportaments involucrats en aquest consum impliquen una reinvenció de la manera tradicional de compartir, col·laborar, intercanviar i llogar.El concepte va ser encunyat el 2010, construït sobre un context digital i consumista que afecta els nostres valors consumistes en tot tipus de nivells.
A nivell local pot evolucionar en diferents angles, estudiant el context, els valors locals, les percepcions, els valors en escenaris determinats del nous tipus de consum i les necessitats de la comunitat es pot arribar a quantificar la presència del consum col·laboratiu en un municipi.
El fet és que molts de nosaltres participem en ell però no en som conscients, aquest treball ens mostrarà una anàlisis d’aquest consum aplicable en qualsevol localitat del planeta.
Objectius:
- Relacionar el context econòmic, tecnològic i social que provoca o no el consum col·laboratiu en la zona de la mostra estudiada.
- Determinar el comportament general de les persones d’un municipi en el context del pensament econòmic predominant.
- Comprar la mentalitat i la presència de la gent que consumeix de manera compartida segons el sexe, l’edat, la situació econòmica etc.
- Assegurar que aquest tipus de consum està realment augmentant i no és solament una moda passatgera
Hipòtesi:
Quina és la presència d’aquest consum en una localitat? Com evoluciona en una comunitat residencial? Pot presentar problemes cap a l’administració local? Persones de certa edat i sexe estan d’acord amb aquesta proposta? Les respostes reflecteixen aquest projecte.
El procés:
- Estudi general del context relacionat amb el consum col·laboratiu.
- Estudiar I determinar quins experiments I mètodes d’estudi seran els més adequats per l’anàlisi del consum col·laboratiu.
- Establir un marc conceptual necessari per expressar i entendre els resultats posteriors de l’anàlisi. Aquí fem referència a dades secundàries com estudis piscològics.
- Descomposar el terme ‘’consum col·laboratiu’’, els seus components, factors i com s’estructura
- Extreure conclusions i propostes d’estudi a partir de diverses entrevistes I consultes amb experts d’aquest consum.
- Recopilar dades a partir de dades primaries: resultats d’enquestes, i proves psicològiques i estudis sociològics.
- Analitzar el perfil consumista del municipi (enquestes)
- Analitzar els nivells d’acceptació de noves forms de consumer al municipi (experiment psicològic)
- Analitzar el sentiment comunitari (experiment sociològic)
- Conèixer la consciència d’aquest consum al municipi (enquestes)
- Analitzar l’estat del consum col·laboratiu I veure quines projeccions té (diverses enquestes)
- Valorar l’anàlisi amb conclusions
Conclusions:
La situació econòmica i social del municipi es presenta amb un alt nivell educatiu igual que de renda per càpita. Això juntament amb un grau alt de coneixements i qualitats permet l’acceptació de noves idees i maneres de fer com seria el cas del consum col·laboratiu. Tot i haver una situació econòmica familiar favorable la consciència dels costos és notable cosa que determina el comportament local i el seu consum de caire estalviador. Si parlem dels valors més importants en el consum col·laboratiu la seguretat personal és la més valuosa, i segons les dades, el sentiment comunitari és més intern, és a dir, podríem parlar d’un municipi on els ciutadans no són influenciats fàcilment per externs.
En la comparativa veiem que el sexe masculí està més determinat a fer beneficis d’aquest consum mentre que el femení participa per estalviar i ajudar el medi ambient. Hi ha una diferència interessant entre els grups d’edat de 18-24 i 35-44 anys, els primers estan més involucrats en el consum col·laboratiu però qui ho troba beneficiós per la societat són els segons. Finalment hi ha una proporció més gran d’individus que es mostren optimistes sobre el futur d’aquest consum (un 57,6%) i 42% d’aquests confirmen que hi participaran.
Bibliografia
- VEBLEN, Thorstein. Conspicuous consumption. From the theory of the Leisure Class. New York: Macmillan, 1899, pp 64-70
- RIFKIN, Jeremy. The zero marginal cost society. New York: Ed. St Martin’s Press, 2014
- BOTSMAN, Rachel; ROGERS, Roo. Whats mine is yours. USA: Collins, London, 2011
- MC MILLAN, W. David; CHAVIS, M. David. A sense of community: A Definition and Theory. In: Journal of community Phycology, 1968 Volume 14. College of Vanderbilt University
- COLLABORATIVE CONSUMPTION, collaborative consumption’s main web page and headquarters, http://www.collaborativeconsumption.com/
- Sharing knowledge network, https://www.quora.com/. Used though out all the project
- WORLD VALUES SURVEY, universal data on values in different regions, http://www.worldvaluessurvey.org/WVSOnline.jsp
- Can sweden tackle the throwaway society? http://www.bbc.com/news/business-37419042 Stockholm: BBC