Títol: Les represàlies de la postguerra: el cas d’en José Gómez Gómez
Autora: Anna Vidiella Gómez
Tutor: Joan Carles Buigues
Modalitat: Humanitats i ciències socials
Àrea curricular: Història
Centre: Ins Tarragona
Localitat: Tarragona
Objectius:
- Investigar aspectes sobre la vida d’un familiar.
- Aprendre sobre un període que va marcar un abans i un després a la societat espanyola.
- Investigar com es duien a terme els processos judicials en aquella època.
- Conèixer la utilitat i la organització de les diferents presons on va estar: Pilats, situada a Tarragona i Cuéllar, situada a Segòvia.
Hipòtesi:
En José Gómez Gómez va passar per la presó a causa de la seva condició de mestre nacional i per les seves ideologies d’esquerra.
El procés:
El meu treball de recerca està ambientat en un període de la història on els documents no estaven informatitzats, així que des d’un primer moment vaig haver de consultar els documents originals anant a diferents Arxius Històrics, com ara el de l’Administració General d’Alcalà d’Henares o a l’Arxiu Militar Territorial Tercer de Barcelona.
En aquest treball, tracto principalment la vida del meu besavi, en José Gómez Gómez, des de que va néixer, l’època en què va estar a la presó, i finalment la seva sortida d’aquesta i la posterior mort. També em centro en el sistema judicial d’aquell moment, és a dir, els procediments pels quals passa un processat fins arribar a la presó.
L’he dividit en diferents parts: una breu introducció del tema, una explicació del context històric de la Guerra Civil, començant amb la Segona República fins a la postguerra, la família Gómez Lucas, i, a partir d’aquest punt, tot allò relacionat sobre el perquè de la detenció ( depuració com a mestre i presó a causa de les seva ideologia política d’esquerres ), el procés judicial dut a terme a l’antiga Audiència de Tarragona i els documents que s’hi van utilitzar, el seu trasllat a Cuéllar i finalment com va veure la seva vida afectada després d’aquests fets.
Conclusions:
- En José Gómez Gómez va ser processat per haver format part de partits d’esquerres i per haver estat immers en el món de la política a Mont-ral. En base a la documentació consultada he arribat a la conclusió que si s’hagués investigat més sobre ell, no hauria acabat a la presó
- El sistema judicial durant el franquisme es basava en la por, ja que mitjançant els càstigs a aquells que eren denunciats, podien controlar a la població.
- Els Consells de Guerra es portaven a terme molt ràpidament i sense proves físiques, ja que interessava que aquella gent que podia plantar cara al sistema no en tingués la possibilitat. La reclusió i/o la condemna a mort en foren els mitjans.
- Per la presó de Pilats (a Tarragona) i per la de Cuéllar (a Segòvia) van passar centenars de presos, alguns d’ells innocents.
Bibliografia:
- CERCLE D’ESTUDIS HISTÒRICS I SOCIALS “GUILLEM OLIVER”. La província de Tarragona durant el franquisme (1939-1976). Tarragona. Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver”. 1996.
- DUCH PLANA, Montserrat. PIQUÉ PADRÓ, Jordi. SERRALLONGA I URQUID, Joan I. La Guerra Civil a la comarca del Tarragonès. Tarragona. Arola Editors. 2010.
- FERNÁNDEZ JOSÉ, Xavier. VIRGILI I PONS, Isidre. Paraules de guerra: Tarragona als Papers de Salamanca. Tarragona. Arola editors. 2006.
- GAVALDÀ TORRENTS, Antoni. “Jo delato, tu inculpes, ell denuncia…”(Repressió franquista a Valls i Comarca). Valls. Institut d’Estudis Vallencs. 1997.
- PIQUÉ I PADRÓ, Jordi. La crisis de la rereguarda: Revolució i guerra civil a Tarragona (1936-1939). Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1998.
- RECASENS, Josep. La Tarragona silenciada: l’opressió a l’aparell franquista (1940-1945). Lleida. Pagès editors. 2014.
- RECASENS LLORT, Josep. La repressió franquista a la comarca de l’Alt Camp (1939-1950). Valls. Pagès editors. 2006.
- SUBIRATS PIÑANA, Josep. Pilatos 1939-1941: prisión de Tarragona. Madrid. Pablo Iglesias. 1993.
- VENTURA SOLÉ, Joan. Presó de Pilats: Tarragona, 1939-1941. Valls. Diputació de Tarragona. 1993.
