Títol: La superconductivitat i les seves aplicacions
Autor: Adrià Figueras Boldó
Tutora: Josepa de Maria Sierra
Modalitat: Ciències i tecnologia: cientificotècnic
Àrea curricular: Física
Centre: Ins Baix Camp
Localitat: Reus
La superconductivitat és un fenomen físic que es defineix com: “La capacitat intrínseca que posseeixen certs materials per conduir l’electricitat sense pèrdues en determinades condicions”, però també presenta altres efectes únics que li confereixen un potencial enorme per a la seva utilització en molts i diversos àmbits la tecnologia.
La superconductivitat encara es troba en una fase d’investigació i desenvolupament, en aquest treball em proposo investigar el que en un futur, que espero proper, representarà un canvi tecnològic revolucionari.
La superconductivitat és un camp de la física que ens permet veure lleis quàntiques a escala macroscòpica, és important remarcar que un superconductor no és tan sols un conductor perfecte.
Objectius:
- Comprendre tan com em sigui possible sobre la superconductivitat i les seves aplicacions.
- Posar-me en contacte amb gent que estudiï la superconductivitat: els investigadors em poden ajudar molt, ja que em poden explicar amb les seves paraules parts del treball que d’altra forma em serien molt complicades d’entendre, també em poden donar informació especialitzada que em costaria trobar per internet i, a més, em poden aconsellar sobre els punts més importants en els que centrar més esforços.
- Informar-me sobre com funcionen les investigacions (subvencions, ajudes, cooperacions etc.): la investigació té un preu, em proposo informar-me sobre les subvencions, en quins països hi ha la millor investigació de la superconductivitat i per a quin motiu, en que es gasta els diners destinats a la investigació etc.
- Realitzar una part pràctica, ja sigui amb una maqueta, realitzant entrevistes o fent una demostració d’algun dels efectes relacionats amb la superconductivitat.
Hipòtesi:
Seré capaç d’entendre el concepte de Superconductivitat i les lleis en que es fonamenta si estudio el concepte a partir de les fonts teòriques i realitzo entrevistes a científics que treballen en el tema. Això em permetrà realitzar una part pràctica basada en el que he aprés.
El procés:
- Investigació autodidacta sobre la superconductivitat (efectes principals, principals avantatges, inconvenients, aplicacions etc.).
- Contacte amb científics que estudien la superconductivitat: els investigadors amb els que he parlat m’han ajudat molt a entendre els conceptes més complexes descrits a la bibliografia, també m’han poden donat informació especialitzada i m’han orientat sobre els punts més importants en els que centrar més esforços.
- Entrevistes a personal involucrat en la gestió científica, així he pogut obtenir informació sobre : subvencions, inversions, ajudes, cooperacions, etc.
- Assistència a conferències com : «Els materials superconductors i la sostenibilitat» a carrec de Francesc Díaz, catedràtic de Química, física i inorgànica, professor de la URV.
- Elaboració d’una part pràctica (maqueta, vídeo,…) que utilitza els efectes relacionats amb la superconductivitat.
Conclusions:
En el llarg recorregut d’aquest treball he pogut aprendre molt d’un fenomen físic que feia temps que em cridava l’atenció per les seves característiques tan especials i úniques. El que en un principi se’m va presentar com una branca de la física a la qual només podien accedir els experts ben aviat es va convertir en un fenomen molt interessant que no parava de sorprendre’m a cada nou apartat d’aquest mateix treball.
Gràcies a aquest treball he pogut conèixer gent que treballa en el món de l’ensenyança i la ciència que m’han donat el seu punt de vista privilegiat de la situació actual i han posat a la meva disposició el seu coneixement especialitzat, m’he informat dels mètodes científics més avançats i he conegut l’economia que envolta els projectes d’investigació.
Des d’un principi ja tenia clar que no volia presentar un treball que només fos teòric. Penso que amb les pràctiques també es pot transmetre el coneixement i, a més, d’una forma més interessant i entretinguda que permet veure ràpidament del que es parla. Un dels problemes més difícils que he hagut d’afrontar ha estat sens dubte idear una part pràctica que tingués una relació clara amb la superconductivitat sense poder utilitzar superconductors, la solució s’ha presentat en forma de tren levitant, ja que sens dubte el tren Maglev és la creació més representativa de la superconductivitat i pot ser recreat amb imants convencionals. La creació de la maqueta també va portar problemes, però amb temps i esforç puc dir que vaig aconseguir que funcionés, no va ser fàcil, però va valdre la pena.
Estic segur que els avenços científics dels anys futurs permetran desenvolupar una tecnologia que inclogui de forma definitiva la superconductivitat en el nostre dia a dia acostant-nos així a un futur que avui només podem entreveure.
Bibliografia:
Al llarg del treball he utilitzat una extensa web-grafia detallada en l’apartat corresponent, però voldria destacar un llibre:
- ALARIO,M I VICENT,J. Superconductividad. Primera Edició. Madrid. Ed. EUDEMA, 1991. Sèrie «Temas de la Física de hoy».
