Proves de paternitat

Títol: Ell et donarà la resposta (Proves de paternitat)
Autora: Andrea Bueno Gil
Tutor: Jaume Broto i Puig
Modalitat: Ciències de la salut
Àrea curricular: Genètica
Centre: Ins Ramon Barbat i Miracle
Localitat: Vila-seca (Tarragona)

Objectius

Els meus objectius al fer aquest treball, apart de endinsar-me en el món de la genètica, la bioquímica, conèixer una mica més sobre les proves de paternitat i la forma en que es fan, són:

  • Informar-me dels mètodes d’extracció del DNA.
  • Fer l’extracció del nostre DNA.
  • Fer un petit estudi de les variables de l’extracció del DNA.
  • Fer dues electroforesi i comparar els resultats.
    • Electroforesi amb mostres de DNA suministrades per 3B Scientific Natural Sciences.
    • Electroforesi amb les mostres de DNA extretes anteriorment.
  • Interpretar els resultats obtinguts i donar resposta a la prova de paternitat.
 Hipòtesi

 La hipòtesis principal del treball és que a partir d’una extracció senzilla del nostre DNA, podrem fer una prova de paternitat on mitjançant una electroforesi obtindríem uns resultats molt similars als que s’obtenen fent-ne una prova de paternitat a partir d’un DNA extret per professionals.

 El procés
  • Trobar informació sobre funcionament del DNA, mètodes per extreure’l, proves de paternitat i procés de l’electroforesi.
  • Extreure DNA d’una forma senzilla.
  • Estudi del mètode per extreure DNA.
  • Creació de dues pràctiques: com extreure DNA i com fer una electroforesi.
  • Fer 3 electroforesi: dues amb DNA de 3B Scientific Natural Sciences i l’altra amb el DNA extret a partir de la pràctica anterior.
 Conclusions

Un cop finalitzat l’experiment cal saber valorar les limitacions del treball en qüestió. Evidentment l’idea hagués sigut fer l’experiment moltes vegades més fins a que ens pogués sortir bé, però no ha sigut possible. Per aquesta raó podríem donar la hipòtesi com refutada ja que no hem pogut obtindre ni tan sols un patró de bandes en cap de les electroforesis. La primera electroforesi va fallar per un excés de NEOBLUE 10x. La segona, el meu tutor i jo, sospitem que ha sigut el fet de tindre les mostres de DNA massa temps obertes, i per últim, la tercera electroforesi amb DNA extret per mi, ha sortit malament per la falta d’un enzim de restricció.

Pel que fa als objectius, els tres primers que parlen de l’extracció del DNA, els he pogut complir. He extret DNA de persona amb un mètode molt senzill a partir del qual he pogut fer un petit estudi de com extreure el nostre DNA de la millor manera. Ara mateix sento que estic més preparada per dissenyar una pràctica i gràcies a fer l’extracció de DNA amb tants canvis de variables, he après que un petit canvi en un dels materials pot fer la diferència i per això cal seguir els passos de qualsevol pràctica, acuradament.

Els últims dos objectius relacionats amb la electroforesis podríem dir que no s’han complert del tot però si m’han servir de molt. Encara que no hagi pogut interpretar cap resultat perquè les electroforesis no m’ho han permès, el fet de tindré que trobar quin és el problema i rectificar-ho, m`ha ajudat a ser més pacient i a tenir més cura a l’hora de tornar-ho a fer.

No haver pogut confirmar la meva hipòtesi és una cosa que m’ha desanimat una mica perquè tenia molta curiositat per veure com eren i com es veien els patrons de bandes de DNA, i si realment es podria saber a partir d’això la relació familiar d’un pare i un fill. La curiositat continua, així que gràcies a que la meva hipòtesi no ha pogut ser confirmada, continuaré informant-me sobre aquest tema i confio en que algun dia aconseguiré confirmar-la.

Per últim, com a conclusió global, he de dir que aquest treball m’ha fet tindré cada cop més ganes d’endinsar-me en aquest món de la ciència.

 Bibliografia