Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)

Trastorn del desenvolupament que apareix en la primera infància i que es caracteritza per deficiències en la comunicació i interacció social, amb patrons de comportament restrictius i repetitius (interessos i activitats), amb incidència en tots els àmbits de la persona. Es parla d’Espectre entès com un contínuum perquè pot afectar a cada persona de manera diferent i pot presentar-se associat a altres trastorns. Els alumnes amb TEA poden presentar dificultats de regulació de la conducta.

–        Instrumentalització de l’adult per manca d’estratègies de comunicació.

–        Falta de llenguatge o llenguatge repetitiu.

–        Comprensió literal.

–        Dificultats en les interaccions, no coneix les pautes del joc

–        Tendència a fer un joc solitari

–        Classifica i repeteix

–        Desorientació

–        Incomprensió dels espais i les activitats

–        Resistència al canvi

–        Rigidesa i interessos restringits

–        Poca comprensió de l’entorn fa que augmenti la seva rigidesa

–        Refugi en els propis interessos

–        Rebuig davant sons, olors, gustos, textures i espais dins l’entorn escolar.

–        Bona memòria

–        Detallista

–        Interessos concrets

–        Gran capacitat de concentració davant de tasques del seu gust

–        Li agraden les normes

–        Pensament concret i literal

–        Mancances en l’espontaneïtat i la imaginació

–        Dificultats per discriminar la informació rellevant de la irrellevant

–        Limitacions per generalitzar aprenentatges

–        Possibles dificultats davant la lectoescriptura

–        Poca motivació pels aprenentatges davant la dificultat de dotar-los de sentit

–        Dificultats en l’organització i la planificació

–        Dificultats per flexibilitzar l’acció i el pensament

–        Respecte per les regles i normes

–        Meticulositat i perseverança en algunes tasques

–        Bona memòria i discriminació visual

–        Comprensió de la informació concreta

–        Llenguatge literal, manca de comprensió de la part implícita del llenguatge

–        Por, desconfiança al desconegut, a la dinàmica/funcionament diferent de l´escola.

–        Manca en habilitats socials i personals per respondre a les demandes/situacions que es donen en l´entorn escolar.

–        Inflexibilitat del pensament i del comportament (rigidesa)

–        Minimització/´negació del trastorn per voler ser igual que els altres

–        Possible sentiment d´inferiorirtat, de sentir-se diferent,…

–        Dificultats en interpretar les claus socials amb poca habilitat per iniciar i mantenir una  conversa (no hi ha reciprocitat)

–        Utilització tant de la mirada com el llenguatge corporal de forma inadequada

–        Pot haver llenguatge ben desenvolupat però amb comunicaciópobre, amb to monòton.

–        Manca d´intuició social: necessiten aprendre de manera intel.lectual les habilitats socials, les conductes socialment i culturalment adequades

–        Vulnerabilitat a situacions de burles, bullying,…

L’alumne/a amb TEA requereix que adaptem l´entorn en funció de les seves pròpies  necessitats i dels seus interessos concrets.

Consideracions generals

  • Conèixer i Respectar les seves particularitats sensorials: hipo/hipersensibilitats
  • Dissenyar l’entorn més predictible possible: Anticipar, suports visuals, facilitar transicions ..
  • Simplificar i explicitar el llenguatge: instruccions verbals clares, Explicitació del llenguatge no verbal, utilitzar suports visuals per facilitar la comprensió dels conceptes abstractes.
  • Evitar la sobrecarrega cognitiva: eliminar demandes innecessàries, Combinar moments de treball amb moments de dedicació als seus interessos.
  • Organitzar i estructurar l´espai, amb ús de suport visual
  • Organitzar i estructurar el temps, amb ús de suport visual
  • Organitzar i estructurar les activitats, explicitar els passos a seguir, de manera visual
  • Per regular la conducta: entrenament en Autoinstruccions, tècniques d´autocontrol i solució de problemes.
  • Fomentar el vincle afectiu que proporciona seguretat
  • Captar l’atenció de l’alumne/a abans de parlar
  • Utilitzar un llenguatge senzill amb frases curtes i clares
  • Facilitar la funcionalitat dels objectes i les joguines
  • Ajudar a estructurar petites seqüencies de joc simbòlic
  • Observar les senyals d’alerta prèvies a una conducta que l’alumne utilitza per regular el seu malestar (estereotípies, rituals, autoestimulació, autolesions….), per poder intervenir de manera proactiva (oferir racons alternatius, adaptar l’espai,…)   
  • Organitzar i estructurar l’ambient perquè sigui significatiu  i predictible.
  • Estructurar l’espai (diferenciar zona de treball, de joc, d’activitat de grup,…) i realitzar cada  activitat en el seu espai.
  • Estructurar el temps: realitzar les activitats en forma de rutines, amb suport visual.
  • Estructurar i organitzar l’aula de forma clara, explícita i previsible
  • Estructurar espais (diferenciar zona de treball individual, en petit grup i espai de calma).
  • Ús de suports visuals com a referents.
  • Diversificar les formes de presentació, d’expressió i de motivació
  • Us de llenguatges clars i explícits
  • Facilitar resums, esquemes o mapes conceptuals a l´inici de la unitat didàctica
  • Utilitzar estratègies per captar l’atenció
  • Acompanyar a l´alumne/a en aprenentatges competencials, ajudant a estructurar
  • Activitats estructurades i clares.  Assegurar-se que ha entès què se li demana.
  • Activitats amb respostes tancades i concretes.
  • Fraccionar les tasques a realitzar
  • Activitats motivadores, significatives i amb altres possibilitats d’èxit.
  • Reduir la càrrega d’escriptura
  • Ressaltar les paraules clau dels enunciats
  • Estructurar els espais de resposta de les activitats
  • Tenir cura a l´hora de triar els companys i formar els grups
  • Dividir el treball en apartats i estructurar-los, planificar la distribució de tasques
  • Ensenyar com es fa un treball: llista de passos, temps a dedicar en cada apartat.
  • Treballar habilitats implícites per elaborar un treball en grup: debatre, discutir, pactar,…
  • Fer seguiment del grup i intervenir en la resolució dels conflictes
  • Avaluació: anticipar els objectius a valorar i fomentar l’avaluació continuada.
  • Reflectir l’esforç realitzat per l´alumne/a en els informes d´avaluació.
  • Tenir en compte que les proves són situacions difícils de gestionar a nivell emocional (poden augmentar els nivells d´angoixa).
  • Preveure adaptacions : a nivell oral, partits en diferents dies, donar més temps,..
  • Evitar la sobrecarrega en les tasques a fer per deures: triar només activitats significatives.
  • Ser flexible davant períodes d’inestabilitat
  • Estructurar els esbarjos en base a les necessitats de l’alumne/a i valorar angoixes,  moments de solitud,…
  • Davant les sortides cal fer un treball previ i anticipar.
  • Promoure interaccions positives amb els companys
  • Utilitzar diferents metodologies (no recolzades només en la comunicació social i verbal).
  • Diversificar diferents sistemes d´avaluació, utilitzant informació visual.
  • Supervisar  i organitzar el volum de tasques i deures.
  • Fragmentar les tasques i marcar el temps corresponent.
  • Ajustar les demandes i el nivell d’exigència a les necessitats individuals de  l’alumne/a.
  • Partir dels propis interessos per motivar l’aprenentatge
  • Facilitar la comprensió de situacions socials i interaccions que poden generar situacions d’incomprensió, angoixa, por, alteració conductual,..
  • Anticipar i pautar les situacions de treball cooperatiu.
  • Oferir alternatives i/o acompanyament a les estones lliures, al pati,…
  • Anticipar i pautar les sortides, excursions, viatges (organització, calendari, grup referent,..).
  • Aprendre habilitats socials de manera intel·lectual explicant i mostrant les conductes adequades a cada situació: instruccions, mapa de contingències cercles concèntrics,..

Desplaça cap amunt
Ves al contingut