Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH)

    Definició

    El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat es caracteritza per dificultats  a mantenir l’atenció, hiperactivitat ( excés de moviments ) i  impulsivitat(dificultats en el control dels impulsos).És d’origen neurobiològic i aquests símptomes han de manifestar-se i causar el deteriorament funcional abans dels 7 anys. Es donen a tots els entorns de l’alumne (escola, casa,…).

    Signes d’alerta

    L’alumnat amb TDAH presenta dificultats en:

    • Memòria de treball.
    • Regulació de la conducta,  l’afecte, la motivació i l’excitació.
    • L’anàlisi d’una situació, per planificar i per organitzar.
    • Inhibició de les respostes.

    Segons el predomini d’un tipus de simptomatologia o un altre es distingeix:

    Tipus inatent:

    • Dificultats per mantenir l’atenció.
    • Descuits o oblits persistents.
    • Perd objectes necessaris per fer tasques o activitats.
    • Tendència a la distracció amb estímuls irrellevants.
    • Estil cognitiu lent i a dificultats d’aprenentatge.

    Tipus hiperactiu-impulsiu:

    • Moviments motors excessius.
    • Impulsivitat verbal i/o conductal.
    • Pot associar-se a comportament problemàtic.

    Tipus combinat:

    • Combinació dels dos tipus anteriors.
    Orientacions
    Orientacions per a l’escola
    • Informar sempre de les normes de la classe i posar-les a la vista.
    • Ensenyar a l’alumne/a en la planificació. Ex.: resolució de problemes, organització general…
    • El professor hauria d’assegurar-se que l’alumne/a ha rebut les instruccions.
    • Cal asseure’l en un lloc espaiós, amb llum suficient, lluny de portes i finestres, evitar distraccions, tot i que no és convenient separar-lo de manera destacada o aïllada de la resta del grup.
    • Ubicar-lo prop del professor per facilitar el control i contacte permanent.
    • Col·locar a l’alumne al costat d’un company tranquil.
    • Lliurar l’activitat el primer i recollir-la l’últim.
    • Fer-lo col·laborar en rutines de l’aula com repartir material per apaivagar l’activitat motora.
    • Combinar activitats que demanin curts períodes d’atenció amb acció manipulativa.
    • Ús explícit del reforç positiu.
    • Canviar de formats, introduir amb freqüència novetats per evitar la monotonia i desinterès.
    • Barrejar activitats d’alt i baix interès.
    • Utilitzar materials informàtics quan sigui possible.
    • Donar l’oportunitat de realitzar tasques que impliquin moviment o proporcionar petits descansos, freqüents i regulars.
    • Tot el que siguin treballs en grups, amb materials visuals, auditius o manipulatius afavoriran l’interès.
    • Seqüenciar les tasques
    • Menys quantitat d’exercicis acadèmics.
    • Més temps per fer les activitats si cal.
    • Intentar no realitzar més d’un examen al dia sobretot si són avaluacions globals.
    • Més temps pels exàmens.
    • L’estructura de l’examen que no sigui visualment molt atapeïda. Reduir nombre de preguntes per full.
    • Combinar avaluacions orals i escrites, si és necessari.
    • Destacar en l’enunciat les paraules clau.
    • Combinar diferents formats de pregunta en una mateixa prova.
    • És preferible realitzar exàmens curts i freqüents perquè els puguin fer de manera òptima.
    Orientacions per a famílies
    • Coordinar la informació entre el psiquiatre/neuròleg/ psicòleg i el professorat. Ser  constants en el seguiment del tractament i de les visites mèdiques.
    • Dir les coses d’una en una, sense pressa, ni cridant.
    • Elaborar un horari on s’especifiqui què cal fer al llarg del dia. Posar-lo per escrit i penjar-lo en un lloc de la casa visualment accessible. Evitarà conflictes i millorarà el comportament.
    • Posar límits educatius clars i que siguin adequats a la capacitat del que pot fer
    • Crear uns bons hàbits d’estudi, establint una rutina de treball. Premiar el fet de ser capaç d’avançar matèria d’estudi. Ajudar-lo a preparar el material i la maleta per al dia següent.
    • Modelar conductes reflexives.
    • Reforçar la seva autoestima ressaltant els aspectes positius del seu comportament, ajudant-lo a autoavaluar la seva conducta correctament, ajudant-lo a acceptar les seves limitacions.
    • Afavorir el contacte controlat amb altres nens, ajudant-lo a augmentar la quantitat i varietat d’estratègies per a resoldre a situacions socials. Ajudar-lo a controlar les emocions en els encontres amb amics per no espatllar aquestes trobades amb el seu comportament disruptiu.
    • No intentar solucionar tots els problemes alhora. Marcar-se objectius un a un. Establir objectius de conducta realistes, evitant comparar el que el nen és capaç de fer amb les possibilitats d’altres nens. Augmentar el grau de dificultat del que ens proposem fer, progressivament. Per exemple, primer es pot demanar que redueixi  el número de vegades que s’aixeca de la cadira quan està menjant i més tard que es mantingui assegut  durant tot el dinar.
    • No centrar les converses amb el nen només en el seu comportament o els seus resultats acadèmics. Necessita saber que els pares s’interessen pel que fa i pel que sent.
    • Assegurar-nos que escolta quan se li parla. Si pot ser, adreçar-nos a ell, mirant-lo als ulls, amb proximitat física, posant-nos a la seva alçada.
    • Reconèixer l’esforç del fill concedint-li algun privilegi o reconeixement pels seus avenços.
    • Evitar prestar atenció només a conductes negatives i fixar-nos més en conductes positives. Millorarà la relació familiar i evitarem un excés de càstigs.
    • No utilitzar el càstig més sovint que el premi perquè es corre el risc que perdi la seva eficàcia i s’hagi de recórrer a càstigs cada vegada pitjors. La millor alternativa serà la d’ignorar el que el nen fa, no mirar-lo, no fer comentaris fins que el comportament cedeixi.  Hi ha comportaments que no es poden ignorar pel risc que comporten: el millor serà parar-los físicament i potenciar una conducta alternativa.
    • Recordar que sempre tindrà més interès a fer el que se li demana si obté algun privilegi a canvi del seu esforç. El millor privilegi és rebre la felicitació dels pares, tant verbalment com amb un gest d´afecte sempre i quan el seu comportament hagi estat l´adequat.
    • S’evitaran conflictes programant activitats adequades a les possibilitats de control del nen. Per exemple amb un nen petit amb TDAH (fins 12 anys) no és apropiat planificar un dinar de dues hores en un restaurant o una tarda (4 h.) en un centre comercial.
    • Afavorir que l’ambient que envolta el nen sigui ordenat i organitzat en quant a l’espai i als horaris o rutines diàries. D’aquesta manera facilitarem també l´adquisició d´hàbits d’autonomia: a mesura que el nen madura decidirà per si mateix el que ha de fer i de quina forma.
    • En relació a les feines escolars el nen amb  TDA/H requereix una més gran supervisió. És important l’ús de l’agenda com a mitjà de comunicació amb el mestre i de control de les feines. És important que en  ella apareguin comentaris positius ( no crítics) que gratifiquin el comportament  del nen.
    • És necessari  mantenir entrevistes freqüents amb el tutor per  valorar l’ evolució del nen i cercar solucions als problemes que puguin presentar-se.
    • Quan la supervisió de les feines escolars presenta un conflicte entre els pares i el nen es aconsellable delegar aquestes funcions a un professor particular o un psicopedagog.

    Comenceu a escriure i pressioneu la tecla ENTER per cercar

    Desplaça cap amunt
    Ves al contingut