|
 Els tres Reis d’Orient
A Elias Badiella
Mai no he sabut sencera la més bella cançó:
una pluja d’estrelles
Només l’estrella rua que
en sortir
cau al mar
un vaixell se l’emporta
amarrada a la proa
i serveix de fanal
a uns corsaris d’avui si l’ocasió fa el lladre
i un anglès qui era al Caire
just arribat a temps
per a que li marquessin
i l’estrella es fongués
enyorada
en el piltre de la seva butxaca
M’entorno al divagar:
Tres soldadets dels Reis-baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja,
qui diria que als tres els tinc d’ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.
(Joan Salvat-Papasseit: L’irradiador del port i les gabines) |
