Com si de cop abolissin

el fonoll de l’estiu, la raconada

que cobegen ones

agitadíssimes;

com si de cop

prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,

el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;

com si sense avisar

els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;

com si les campanes

es negassin a repicar, com si la barca

ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;

com si la torre de Pisa

s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;

com si les llàgrimes

ja no poguessin emmelar-te l’esguard,

com si definitivament

et morissis en el cap de cantó de la memòria.

Josep M. Llompart

Poesia completa, 2018