Tractament i valor expressiu de la intensitat

(extret de la pàgina d’Xtec)

Possiblement es tracta del paràmetre més controlable. Ho podem fer de diferents maneres:

Manipulació fonològica, és a dir, parlant amb més o menys intensitat. Aquesta possibilitat s’associa a la relació personal entre dos parlants, tenint en compte que a major distància –ús públic- s’usarà major intensitat i que una distància íntima es relacionarà amb una intensitat baixa. Aquesta idea, transportada al mitjà radiofònic, ha de permetre que l’oient percebi la relació social entre els parlants segons la intensitat fonològica que emprin els locutors. Una altra aplicació radiofònica de la manipulació de la intensitat a través del nostre aparell fonador és la comunicació d’estats emocionals. Així emocions o estats d’ànim com la ira o l’agressivitat s’associen a intensitats altes, en canvi la tristesa o la por s’associaran a intensitats baixes. Finalment la manipulació fonològica de la intensitat ens serà útil en la descripció de tamanys (gran>intensitat alta; petits> intensitat baixa) o en la focalització (increment de la intensitat) d’una paraula o vàries paraules que considerem rellevants i que volem destacar per a l’oient.

Manipulació de la distància entre el locutor i el micròfon (aproximació o allunyament físic del parlant del micro que capta el senyal de la seva veu). En aquest cas la distància entre el locutor i el micro representa acústicament la distància física a la que l’oient se situaria per escoltar el parlant. Independentment de la intensitat fonològica, si la distància entre locutor i micro és gran (1 o 2 metres) l’oient tindrà la sensació que escolta algú que és lluny –que pot parlar fort o que pot parlar fluix-. En canvi si la distància és mínima (2 centímetres) l’oient tindrà la sensació que algú li parla a cau d’orella.

Tractament tècnic de la intensitat o manipulació de l’amplitud del senyal acústic de la veu a través de la taula de so o equip de s’edició. L’efecte perceptiu que aquesta manipulació genera –apujar o baixar el so que prové del micro- és similar a la manipulació de la distància entre el locutor i el micròfon. L’única diferència és que en aquest cas el micròfon no capta les reverberàncies de l’estudi que es produeixen quan el locutor s’allunya físicament del micròfon.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>