Bernard Aucouturier (Tours, 8 d’abril de 1934) és un pedagog francès, creador de la pràctica psicomotriu.
Va ser professor i director del Centre d’Educació Física Especialitzat de Tours (França) i el fundador de l’Associació Europea d’Escoles de Pràctica Psicomotriu.
Per la seva tesi va rebre el premi del ministeri de joventut i esports de Bèlgica. Bernard Aucouturier distingeix entre dos tipus de pràctica: per una banda, la pràctica psicomotriu educativa i preventiva i per altra banda, la pràctica d’ajuda terapèutica.
Fill de pares educadors i seguidors de Freinet, Aucouturier estudià per a ser Professor d’Educació Física.
Es va decidir orientar-se cap als nens i nenes amb dificultats. Va treballar i investigar durant 35 anys a Tours, on va crear la pràctica psicomotriu a partir de l’observació dels nens i nenes.
Amb una recerca constant i amb companys neuropsiquiatres, psicoanalistes i psicòlegs va anar encarant el seu treball amb nens i nenes amb trastorns de la personalitat.
La pràctica psicomotriu educativa i preventiva que proposa Aucouturier, acompanya les activitats lúdiques dels infants. Podríem dir que és un itinerari de maduració que afavoreix el pas del “plaer d’actuar al plaer de pensar” i permet que el nen/a pugui fer front a les seves angoixes.
El psicomotricista proposa una pràctica psicomotriu encaminada a que l’infant vagi adquirint autonomia i es converteixi en un nen/a obert, capaç de fer front a les pors.
La seva pràctica va interessar a nombrosos països estrangers. El 1976, Itàlia va obrir una escola de formació, a la qual es van afegir Espanya, Portugal, Bèlgica i Alemanya.
A Amèrica del Sud, psicomotricistes d’Argentina, de Mèxic i del Brasil, el van cridar a escoles de formació on es va difondre la seva pràctica.
El 1987 creà l’Associació Europea d’Escoles de Formació en Pràctica Psicomotriu, de la qual és el president fundador.
Actualment, Bernard Aucouturier continua les seves activitats de formació al si de les escoles de l’Asefop. La seva última obra, on trobem els fonaments teòrics de la seva pràctica, és «Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz», de l’Editorial Graó (2004).
Parlem d’un infant obert quan acull els altres i fa demandes a les persones que l’envolten, així com experimenta el plaer de donar, de rebre, de descobrir i de saber.
Podríem definir-lo com un ésser que sent curiositat per aprendre, que se sent feliç manifestant els seus desitjos sense por i que se sent reconegut per les seves capacitats. És un nen que no es traumatitza davant d’un possible fracàs perquè sap que l’oferiran unes condicions adequades per al seu desenvolupament.
La psicomotricitat que proposa Aucouturier és la vivència en primera persona, cosa que els ajudarà a conèixer els seus límits i possibilitats amb total llibertat d’expressió dels seus desitjos. També cal afegir que el reconeixement de les seves accions i actituds els donarà una imatge positiva d’ells mateixos que 8 influirà a positivament a l’hora de desenvolupar la seva pròpia identitat a nivell social, intel·lectual i emocional.
Crear és una necessitat vital per la criatura. La creació “aïlla” a l’infant de la resta del món. Quan l’infant està fent una activitat creativa se sent fascinat, sent que existeix.
Sent el plaer de ser ell mateix i a la vegada està cridant l’atenció dels altres perquè el mirin. El joc és el principal acte de creació; el joc posa en evidència les representacions inconscients. Mitjançant el cos, els nens i nenes es mouen i es transformen amb plaer per fer aparèixer a l’altre jo que tenen a dins. Això el fa créixer, existir i pot viure millor i amb més plaer la separació de la pròpia persona. Hem de tenir en compte però, que no tots els infants tenen el mateix grau de creativitat, i per tant, aquells que presentin més dificultats, hauran de rebre l’ajuda de l’adult; donar un clima de seguretat afectiva en el qual puguin expressar-se lliure i progressivament per tal de reconciliar-se amb aquelles experiències més o menys doloroses.
Comentaris recents